FRUSTRACIONS DOCENTS

Fa una mica més de 14 anys que soc mestra d'educació infantil i crec que a les universitats no es parla del sentiment de frustració que ens pot generar no poder aplicar els aprenentatges que anem fent. Com sabeu, al llarg de la nostra vida laboral ens anem formant, però no sempre podem dur a terme les propostes que hem après o dissenyat per diferents motius:

• cal arribar un consens amb el nostre equip, cicle o claustre
• no tenim els recursos suficients
• "ara no és el nostre moment", per la qual cosa tens la sensació que allò que has après no serveix i no et permet posar-ho en pràctica. I, alhora, tens la sensació que "té data de caducitat", ja que sempre ens hem d'anar formant i tot canvia. I, juntament amb això, quan ho pots aplicar creus que és massa tard, que cal actualitzar-lo (algú em va dir: L'escola és un elefant que camina amb peus de fang). 
• vols engegar un projecte (de biblioteca...) i l'escola no és receptiva, no hi ha un equip impulsor...
• etc. 

Què podem fer?

• apuntar tot allò que volem aplicar perquè ens recordem (llista de propostes...)
• a vegades cal deixar-ho al forn perquè vagi fermentant i així poder-lo aplicar i enriquir amb la nostra experiència
• no sempre es pot aplicar a tota l'escola i pots fer petits passos a la teva aula: 

Per exemple: millorar la biblioteca d'aula, quan no disposem de biblioteca de centre.

Us envio ànims i paciència. A vegades trigareu anys a poder aplicar allò que heu après o descobert en un determinat curs, però paga la pena fer-ho encara que sigui molt temps després. 

Però, si després de tants anys d'espera, veus que l'espera no "et permet créixer" i et sents impotent, potser cal buscar una nova escola amb nous reptes. 

SI EN VOLEU SABER MÉS...

- Aquí, trobareu diferents reflexions sobre la nostra feina que he fet al llarg del temps. 

MEMÒRIA DE CICLE O COMUNITAT

Ara que estem a un pas d'acabar el curs, una de les tasques que han de fer els i les mestres és la memòria. La memòria és un document on es valoren molts d'aquests aspectes:

• s'explica com és el grup d'alumnes sense especificar noms ni cognoms
• es comenta com han anat les franges horàries i desdoblaments 
• es valoren els projectes i activitats realitzades i se'n proposen de noves
• es valoren les sortides
• s'expliquen les proves d'avaluació que s'han fet (lectura, consciència fonològica, escriptura, matemàtiques....) 
• es fa una valoració docent dels mestres de la comunitat (codocents, especialistes...). 
• es fa una valoració de les entrevistes amb les famílies (si han estat telemàtiques...). 
• es fa un recull de noves propostes per millorar el funcionament o l'organització de la comunitat, oferir més recursos, etc.  

Les memòries es presentaran al Consell Escolar per tal d'aprovar-les i serviran per saber si hem procurat fer les tasques encomanades en el Pla Anual. 

Algunes de les propostes que hem pensat són les següents (aquest any he estat a cicle inicial): 

Propostes de millora pel proper curs

LECTOESCRIPTURA

• Cal dedicar més hores a la lectoescriptura, prioritzant el desdoblament per nivell.

• Treballar més textos de comprensió lectora (inferencial i crítica). 

• S’han treballat diferents tipus de textos, però ens han quedat alguns pendents (còmics i instruccions).  

• S'ha iniciat el treball de la lectura autònoma a través de la proposta “Llegim a casa” quinzenalment i sembla que agrada a infants i famílies. Proposem ampliar el nombre de llibres de les col·leccions “Escola de monstres”, “Bitmax” i adquirir altres col·leccions com “Superpatata” o “Hopi”.

CONFERÈNCIES

• Hem de reflexionar si tornem a fer les conferències totes seguides a partir de gener o dedicar una hora a la setmana i que duri tot el curs.

SORTIDES:

• Proposem mantenir la sortida de fer la verema i el següent any fer recollida d’olives.

Can Julià

• Etc.

COM ENGEGAR LA BIBLIOTECA ESCOLAR?

Alguns centres no disposen d'un espai físic anomenat "biblioteca escolar", però sí que tenen biblioteques d'estança, és a dir, un espai a les aules amb llibres. 

Per altra banda, fer una selecció de llibres que no han estat esporgats durant anys i dècades a l'escola, pot ser una tasca ingent, però molt necessària de fer. Com podem començar? 

Un exemple: Cada comunitat i/o cicle, pot fer una selecció de dos o tres llibres per temàtiques seguint aquesta tipologia (coneixements, àlbums il·lustrats...). Això ens permetrà acotar el volum de llibres i, els sobrants, els haurem de guardar. Heu de pensar que no cal que tots els llibres que tinguem, siguin exposats.  

Si voleu ser més radicals, podeu mirar els criteris per fer l'esporgada final: https://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0077/b86cc0fe-bf6b-4081-a8b8-a6a234931f14/esporgar.pdf

I, QUÈ FEM A CLAUSTRE? 

Iniciar la construcció col·lectiva de coneixements ha de ser seqüenciat i amb espais per a la  reflexió. Una primera sessió podria ser la següent: 

1ª SESSIÓ:

Dinàmica: Cada docent ens ensenya un dels seus llibres preferits i ens verbalitza amb una paraula què és una biblioteca. Aleshores, apuntem les paraules clau a la pissarra per trobar elements en comú amb les explicacions de tothom.

Tot seguit, fem un debat per grups: Què és una biblioteca escolar? Què creieu que és indispensable que tingui?

Aspectes clau per recordar: espai de lectura, d’informació, d’aprenentatge… dinamitzat a través d’uns serveis que donin resposta als objectius globals de centre. 

2na SESSIÓ:

Debat sobre les biblioteques d’aula/d’estança.

Debat per comunitats/cicles: A cada comunitat hi ha un racó amb llibres? Quins llibres teniu? Com els teniu? (exposats? guardats? apilats? Algú s’encarrega de canviar-los trimestralment?) 

 Explicar les diferències entre la biblioteca de centre i les biblioteques d’estança.

• Les biblioteques d’estança són espais que dialoguen en el centre. Són espais que ens conviden a estar presents, connectats. Són una extensió de la biblioteca global. Són flexibles i estan lligats al present. 
• La biblioteca de centre és l’espai físic on es centralitza el fons de la biblioteca. Permet una trobada lliure, potenciar el sentit del gust…

  TASQUES:

-   decidir quins llibres tenir a les biblioteques d’estança: què hi posem? Per què? Què esperem que hi passi en aquella biblioteca d’estança? En quin espai podem posar aquest llibre que convida al… joc? En quin context el posem? Al menjador? Al lavabo? A l’hort? Al passadís? A l’entrada? A psicomotricitat? El posem al costat d’un mirall?

Aspectes clau: Els llibres estan vius, en moviment. Com generar una demanda que no hi és perquè agafin aquest conte? Etc. 

EDUCAR SOBRE L'ÈXIT I EL FRACÀS

Aquests dies he fet una formació sobre "Com aprenem" del formador Hèctor Ruiz.

Us explico quatre coses:

- cal educar sobre l'èxit i el fracàs

- hem de potenciar les mentalitats de creixement

- hem d'optimitzar la memòria de treball

- cal saber gestionar (autoregular-se) per estar predisposats per l'aprenentatge

- podem parlar de com millorar el nostre rendiment (vegeu llibre "Tu fantástico y elástico cerebro")

Aquest és el llibre del formador:

https://www.grao.com/es/producto/como-aprendemos-ee001

Us comparteixo alguns recursos relacionats amb com crear una mentalitat de creixement (Growth Mindset For Kids):

Títol: Your fantastic elastic brain (Tu fantástico y elástico cerebro)

https://dyslexiadecoded.co.uk/tips/wednesdays-book-club-my-fantastic-elastic-brain/

https://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/tu-fantastico-elastico-cerebro-estiralo-moldealo

https://www.serendipityschool.com/helping-kids-grow-their-mindsets/

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://cuentosparacrecer.org/blog/mentalidad-de-crecimiento-el-antidoto-contra-frustracion/

http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com/2013/04/la-maleta-us-recomana.html

REFLEXIONS CONFINADES

Tots i totes, hem fet un gran esforç per arribar a tots/es els alumnes i pensar jocs i propostes interessants i força motivadores arran del confinament. 

INFORMES PARTICIPATIUS

El confinament ha potenciat noves mirades sobre els informes. A la nostra escola estàvem canviant els informes per fer-los més participatius, amb un comentari de les famílies i una retroacció per part del professorat. Ara, és un bon moment de fer un autoinforme col·laboratiu entre els infants, les famílies i els mestres. Seria interessant que continués així, després del confinament. Crec que un informe d'aquest estil afavoreix la metacognició, la col·laboració i el vincle entre l'alumnat les famílies i els mestres. 

També, els docents hem reflexionat sobre les tasques retornades per les famílies i sobre què sabem dels aprenentatges. Segurament, algunes famílies ajuden força en les tasques escolars i podem veure "tunejats" certs deures. Aquí, penso que entra la comunicació per part dels mestres perquè les famílies no ajudin en excés als infants. 

En aquest sentit, els mestres hem de confiar amb les tasques retornades per les famílies (vídeos, gravacions, fotos...). 

DILEMES QUE SE'NS PLANTEGEN

- podran els nens i nenes compartir les joguines? O n'agafaran una tot el dia i l'haurem de desinfectar?

- com compaginarem la tornada a l'escola amb el teletreball? 

- caldrà anticipar als alumnes perquè siguin conscients de la tornada a l'escola?

• no serà el mateix: taules separades, màscares, jugar separats...
• no estaran tots els mestres

COMIAT 6è

- Prepararem un vídeo amb comentaris dels mestres i dels fillols/es dels alumnes que marxen. 

- Segurament, es farà la festa quan ens ho permetin. 

- Els alumnes es gravaran explicant-nos les seves expectatives, anhels i pors. 

- Faran un vídeo per les famílies nouvingudes: explicaran com treballem.  

RETORN DE LES SORTIDES

Es retornaran els diners de les sortides cancel·lades. 

DEMANDES

Cal preveure les demandes de l'EAP, CREDA... del curs vinent. 

RECOLLIDA DE MATERIAL

Alguns cicles feien quadernets per reforçar aspectes matemàtics. Els anirem a buscar i els entregarem a les famílies. 

JOCS FLORALS CONFINATS

Estem preparant les presentacions dels Jocs Florals d'aquest curs. 

REPTES DEL CONFINAMENT

El confinament ha fet que les nostres habilitats augmentin de manera exponencial per supervivència i per arribar a tothom. 

- maquetem vídeos i presentacions

- busquem efectes sorprenents per motivar-los

- contestem mitjançant vídeos, trucades i gravacions de veu

- aprenem competències digitals i busquem recursos motivadors

- creem material didàctic i el compartim per les xarxes socials o el descarreguem

ALGUNES IDEES:

-CAPTURES DE PANTALLA: He descobert el Loom per fer captures de vídeo i gravar làmines, powerpoints... mentre ho vas explicant. Podem fer estimació visual, explicar un conte, etc. 

-FONS DE PANTALLA: fer un vídeo amb un fons de pantalla diferent. Resulta engrescador i sorprenent (us podeu descarregar les instruccions del procés). Es poden fer endevinalles d'aquesta manera. 

https://petjadesdemestre.wordpress.com/2020/04/23/tutorial-video-croma/

*Si en voleu saber més: 

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/multimedia/b4_video/kinemaster

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/multimedia/b4_video/index

- I el VIDEOMAKER o VIDEOPAD, pots incrustar sons, gravacions de veu, imatges i fragments de vídeo i fer una presentació molt xula també. 

RECURSOS DESCOBERTS:

El mestre lliure i tropical: https://www.instagram.com/elmestrelliureitropical/?hl=es

DILEMES PEDAGÒGICS DEL CONFINAMENT

Aquest temps de confinament fa que siguem flexibles: preparem vídeos explicatius de les propostes que poden fer al llarg de la setmana, sobretot a infantil.També, programem amb el/la paral·lel/a, amb el claustre, maquetem les presentacions i vídeos, contestem les respostes (vídeos, gravacions de veu...) dels teus alumnes i fem videotrucades. 

Suposo que és qüestió d'organització i d'afluixar el ritme. 

DILEMES PEDAGÒGICS

- Cal oferir propostes obligatòries a l'alumnat?

- És important que les famílies també comparteixin altres tasques que fan a casa? 

- Cal engrescar i personalitzar els aprenentatges segons demandes i necessitats? 

- Cal comentar els objectius de cicle o d'etapa per tal que les famílies facin propostes relacionades per treballar-los?

DECISIONS PRESES:

- Dosificar els reptes familiars setmanals a quinzenals.

-Esponjar les propostes fetes a nivell també quinzenal (en fem quatre + un repte familiar).

-Prioritzar les converses amb l'alumnat. 
-Cal gestionar la immediatesa: els alumnes de CM i CS volen rebre les respostes i correccions en poc temps i decidim fer un escrit. 

-Afavorir les trucades i el contacte amb els vetlladors, EAP...

-Les noves tecnologies faciliten les competències digitals: podem fer tutorials de com escriure un correu electrònic (concepte, assumpte...).

-Destinar horaris per connectar-nos amb els alumnes més grans (si et ve de gust, tots els dilluns de X a X hi seré).

-Pactem els dilluns per enviar les propostes setmanals de tots els cicles. 

-Decidim un dia de retorn.

XARXA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

"L’aprenentatge ha deixat de ser una activitat interna i individual per passar a ser una activitat col·lectiva i en xarxa" Siemens (2008). 

La xarxa de competències bàsics (XCb) és un model de formació entre iguals cap a la millora dels aprenentatges cap als alumnes. Està integrada per a tres eixos:

• acció/reflexió/acció
• aprendre de l'error
• avaluació i validació: documentar, compartir i difondre experiències

Bàsicament, és un apoderament de tot allò que es fa i que cal compartir DINS i fora del centre. 

Article de la Pilar Comes força interessant: Geografía escolar y sociedad red. ¿Del socioconstructivismo al conectivismo en el aula de Geografía?
https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/36/12comes.pdf

PARLEM DE...connectivisme, apoderament, autonomia de centres, divulgació, lideratge i formació 

Traspàs d'informacions

Amb l'experiència vas aprenent i millorant la teva pràctica docent i organitzativa.

Aquest any, hem millorat el traspàs d'informació entre els coordinadors/es de cicle (ZER) i les escoles. Així doncs, quan fem comissió de coordinadors amb l'equip directiu de la ZER, posteriorment, a la nostra escola fem traspàs a l'equip de mestres (claustre). Ens és més fàcil i directe encara que després l'equip directiu de la ZER, elabori l'acta pertinent al drive. 

Globalitat de mestres i globalitat d'aprenentatges

La globalitat dels aprenentatges és un afer actual i acceptat, però com incloem els especialistes dins l'aula sense que hi hagi un trencament? 

Quan ve un especialista, els tutors marxen a fer altres tasques i queda tot compartimentat: "ara toca música", però si el tutor es quedés a l'aula recolzant els especialistes? Es podria fer? 

Crec que és una aposta globalitzadora i integradora; tots formem part de l'escola i som un. També, cal esmentar que fa temps que "els de dalt" demanen mestres polivalents, però crec que no existeixen. Com és possible que una persona pugui ser experta en anglès, música, ciències, plàstica...? Potser m'equivoco, però sempre hi ha àrees que no domines o que no t'agraden i no les transmets amb "passió", no?

Què hem de fer per aplicar-ho? 

Això depèn de cada escola:

- destinar més especialistes

- si tenim sisena hora, eliminar-la ja que sovint els especialistes cobreixen al tutor (hores d'equip directiu, hores lliures...)

Quins avantatges té?

- els mestres es coordinen amb els altres mestres, és a dir, treballen en equip mestres experts en certs temes

- els docents aprenen estratègies i maneres de fer dels altres mestres

- els alumnes tenen dos mestres a l'aula compartint coneixements 

- tots aprenem de tots i construïm un aprenentatge conjunt

Agrupaments i/o organització

- fer tallers de ciències i d'anglès alhora

- fer música i llengua

- fer educació física i llengua (castellà, anglès...)

- fer tallers de plàstica amb anglès

- fer medi i llengua: (parlar d'un conte sobre astronomia...)

Estratègies

Donar-nos suport i acompanyament amb els altres docents i fer-ho extensiu a tota hora. 

Per exemple: Ara la X farà la conferència de... Com ens hem de posar? Què us diu el mestre de música alhora de cantar?(postura corporal...).

D'aquesta manera els infants s'adonen que allò que han après és útil i funcional.

Què en penseu? Aquesta manera d'organitzar les àrees i l'escola és un pas més en educació?

NOUS REPTES

Al llarg del curs vaig agafant idees dels altres blogs i del pinterest i, faig un llistat de propostes que m'agradaria fer. Alhora, se'm plantegen nous dubtes pedagògics que m'han sorgit o que m'han plantejat els companys/es.

Cal posar noms a les taules?

- Els noms serveixen per etiquetar a cada nen/a a un lloc establert? 

- Si les etiquetem, els infants aprenen més ràpidament els noms? 

-Per poder-los donar l'oportunitat de barrejar-los quinzenalment tot "obligant-los" a compartir el seu lloc  amb nens/es que no tenen gaire relació? 

- Per què "tota la vida s'ha fet així"?

Què suposaria el fet de deixar-los fer i no posar noms a les taules?

 - Que els infants lliurement escullarien on volen seure i amb qui; a més a més, encara que estiguin uns dies o unes setmanes amb el mateix company, la majoria de vegades es cansen i sempre van variant. 

- Que poden arribar a acords amb els altres nens/es tot afavorint la seva autonomia i presa de decisions. 

  

Cal posar nom als llapis?

- Si els etiquetem, poden ser més responsables ja que "el llapis és seu". 

- Si els etiquetem, no es barallen tant. 

- Si no els etiquetem, no sorgeixen problemes ja que no "són nostres". 

- Si no els etiquetem, afavorim que siguin conscients que el material és comú i TOTS hem de ser responsables. 

Cal disposar d'una capseta amb el material del mateix alumne (estoig)?

- Sí és així, afavorim que siguin responsables del seu material (cadascú té el mateix).

- No tenen l'oportunitat i el repte de compartir el material comú i així "evitem problemes", però com a mestres hem d'afavorir la seva autonomia i actuar com acompanyants. 

 Certament, he observat que si els fem partícips són més responsables perquè "allò, ho he fet jo" com per exemple: etiquetar les caixes de les joguines del pati, els noms dels carpesans...

Potser, només cal tenir SENTIT COMÚ.  

Què en penseu? Què fareu aquest curs?

La feina de l'equip directiu

L'equip directiu d'escola i l'equip directiu de ZER són òrgans indispensables que permeten que els docents, les famílies i l'alumnat se sentin integrats i valorats a l'escola. 

Algunes de les seves funcions serien les següents:

- és un equip accessible i escolta al personal docent

- es preocupa per la satisfacció dels seus mestres

- recull les opinions i reconeix i estimula el treball de les persones i dels equips

A més a més, té la funció de mantenir la cohesió de l'equip docent tot plantejant dinàmiques de grup per vetllar el bon clima de treball.  

Tot analitzant els recursos utilitzats de l'ED en els diferents centres que he treballat, us deixo algunes propostes d'inici i de final de curs. 

M'agradaria que m'expliquéssiu el que heu vist als vostres centres. Gràcies ;) 

INICI DE CURS

 - Mural a l'entrada de l'escola amb cartes penjades i dirigides a tots els mestres (dins la carta hi ha una cita o poema).

 - Esmorzar per familiaritzar-nos. 

- Presentació seguint el model Gestalt: primer es presenten els veterans i per últim els nous seguint l'ordre d'arribada. 

- Repartir un globus i escriure-hi dos desitjos o dues qualitats de nosaltres. Seguidament, deixar-lo al terra amb els altres globus i agafar-ne un i pensar de qui pot ser. Això ens pot servir per saber els desitjos dels docents.

AL LLARG DEL CURS

- Es pengen les fotos de tots els mestres amb una frase pedagògica o cita cèlebre trobada per la blogosfera.  

- Es fa un llibre dels mestres amb informació de cada mestre (aquest llibre estarà a la sala de mestres). 

- S'elabora un llistat d'aniversaris de tots els mestres penjada a la sala. També, es pot buscar el significat del seu nom i penjar-lo al costat.

[A les circulars a vegades hi pot constar els aniversaris. *Això crec que és excessiu].

FINAL DE CURS

- Detallet (setrill) amb el logo de l'escola (suposo que el setrill seria adquirit al poble per afavorir el comerç de proximitat). 

- Ventall elaborat pels alumnes de sisè a tots els mestres.

- Fotografia del grup-classe.   

- Figura de fang de la mascota de l'escola als mestres que marxen.  

- Capseta amb llaminadures i una nota: "Feliç i dolç estiu".  

- Aprofitant un detall de la decoració del passadís (flor de paper, papallona...), es regala juntament amb una frase escollida entre les frases que van buscar els mestres. 

- Dinar o sopar de mestres. 

LA CAPSA DELS ENIGMES / LA CAPSA DELS MISTERIS

"La capsa dels enigmes o la capsa dels misteris" és una activitat que podem dur en pràctica setmanalment ja que afavoreix les habilitats del pensament. 

Es tracta d'obrir-la un cop per setmana o més (això depèn dels recursos dels mestres) per poder reflexionar sobre objectes, cançons, quadres o parts de quadres (sense saber si són quadres), entrades, objectes estranys... per així formular hipòtesis i buscar solucions als "problemes o enigmes plantejats".

POSSIBLES OBJECTIUS
 -Ser capaç de traduir els coneixements adquirits a diferents llenguatges (plàstic, oral, musical, corporal,...).
- Desenvolupar la imaginació i la fantasia.

- Familiaritzar-se amb personatges de contes de diferents cultures.

- Etc. 

PROPOSTES INICIALS

- Qui ha portat aquesta capsa? Què hi haurà dins? Fa soroll? Hi haurà objectes grans o petits? I animals? 

- Què vol dir "un misteri" o "un enigma"? (podem buscar-ho a l'ordinador). 

 http://infantilcalsoler.blogspot.com.es/2010/09/la-pepa.html

- Destinar un racó de pensar. / Hi ha escoles que tenen el racó de la PEPA (PEnsar i PArlar).

BLOCS TEMÀTICS

No podem separar les habilitats del pensament ja que totes interaccionen; hem de procurar valorar què cal potenciar en el nostre alumnat i en quina freqüència. 

Segons Irene de Puig, aquestes són les principals habilitats de pensament:

HABILITATS DE PENSAMENT

Habilitats d'investigació: són aquelles que ens informen sobre el món: reconèixer evidències, formular hipòtesis, buscar alternatives i generar noves idees. 

Habilitats de conceptualització: són aquelles que utilitzem quan interioritzem els aprenentatges: relacionar aspectes, establir diferències, clarificar, fer connexions...

Habilitats de raonament:  són aquelles que ens són necessàries per ordenar i ampliar els coneixements a partir de la nostra implicació: justificar hipòtesis, reconèixer contradiccions, establir relacions de causa i efecte, generalitzar...

Habilitats de traducció: en són necessàries per poder explicitar allò que hem observat, reformular aspectes, considerar diferents perspectives, passar del llenguatge oral a l'escrit...

ALGUNES IDEES:

 

-QUÈ ÉS? objectes misteriosos. ENDEVINAR QUÈ ÉS, DE QUI ÉS I PERQUÈ SERVEIX.

- Posar dins la capsa entrades o bitllets i pensar si alguna vegada ho hem vist, quan i perquè serveix; què passa si no portem bitllet; quines conseqüències hi haurà per la persona (vergonya...).

- Posar postals, rellotges de sorra... i endevinar què són; perquè serveixen; si tenen postals i rellotges de sorra a casa; relacionar la sorra amb el TIC TAC del rellotge; si jugueu amb els amics el dia us passa ràpid? Per què? Si encara voleu jugar, què us diuen? Us enfadeu? Dibuixar el temps, el pas del temps, el seu rellotge "personal". Etc.

- CONTES ENIGMÀTICS

 

 http://www.grupiref.org/cat/curriculum.htm

Explicar i debatre els contes que podeu trobar en el llibre Filosofia 3-6 d'Irene de Puig. 

Explicar altres contes que fan pensar sigui per l'ús de paral·lelismes o altres girs argumentals com:

 - EL CARTER JOLIU

- Dins del bosc de Anthony Browne (Kalandraka)
- El carter Joliu de Janet Ahlberg (edicions Destino)
- Un bosc ple de boira de Nick Sharratt (Editorial Cruïlla)
- L'amable llop ferotge de Julie Bing  (editorial Horus)

*Alguns contes que desmitifiquen el paper dolent del llop: I i II

- IMATGES O QUADRES PER DESCOBRIR

- Observar quadres sencers i reflexionar sobre les emocions, els colors, els personatges...

- Cada setmana o cada dia apareix una part del quadre per així posar-nos d'acord a l'hora d'ajuntar totes les peces. Després, reflexionar sobre els quadre, escollir quin títol pot tenir, investigar sobre l'autor, etc. 

- MÚSICA PER ESCOLTAR

Escoltar simfonies i audicions, vivenciar-les (teatralitzar-les), imaginar quines personatges o animals en són els protagonistes, etc.  

- VÍDEOS 
En Bruno, l'ovella que no té sort. 

http://www.educacioilestic.cat/2013/07/recull-de-videos-danimacio.html
 

BIBLIOGRAFIA
Avaluació i més coses del blog Els Petits Infants
Sentir, parlar i pensar

https://rarchivoszona33.files.wordpress.com/2012/08/jugar-a-pensar.pdf

SÓC JO - ESQUEMA CORPORAL II

 

 

Farà una mica més de dos anys, vaig fer una entrada sobre el dibuix de l'esquema corporal a infantil (em sembla que a primària no es fa).

 

Ara em torno a preguntar què és més útil i significatiu si:

 

• Fer el dibuix de l'esquema corporal mensualment (en total, nou dibuixos per curs)
• Fer un dibuix trimestral (tres dibuixos en total)
• Fer dos dibuixos (setembre i juny)

ASPECTES POSITIUS:

- Si fem mensualment els dibuixos fem "observació continua" i valorem com està evolucionant el seu esquema corporal durant tot el curs. A més a més, també podem observar el seu estat anímic i les regressions que hi ha hagut ja que a vegades un mes ha fet un dibuix més ric que en el mes següent.

 

 

ASPECTES NEGATIUS:

- Si fem cada mes el dibuix de l'esquema corporal, els infants s'acostumen i ho troben com una "rutina", cosa que pot provocar que repeteixin un esquema fix del seu cos?

- Si fem només dos dibuixos vol dir que no valorem el procés (l'avaluació contínua)?

 

EXPERIÈNCIA:

De moment, he pogut observar i dur en pràctica els dibuixos mensuals i trimestrals. Crec que les dues pràctiques són positives.

 

Què us semblen? Què en penseu dels dos dibuixos anuals?

 

Us deixo el següent enllaç sobre com potenciar la creativitat a l'hora de treballar l'esquema corporal:

http://ferdemestres.blogspot.com.es/2013/02/dibuixar-lesquema-corporal.html

LLIBRES VERSUS ENTORN

I més preguntes per fer-nos reflexionar:
- Tenir llibres en una mateixa aula on hi ha nens de diferents nivells, afavoreix a l'autonomia o afavoreix la dispersió?

Considero que els llibres han de ser un suport no pas "l'eina indispensable" pels mestres. Així doncs, crec que:
- alguns llibres - per no dir la majoria- tenen fitxes poc significatives per l'alumnat; i,
- no afavoreixen l'autonomia quan es té a l'aula diferents nivells ja que els alumnes es distreuen observant el que fan els altres i, a més a més, la mestra o el mestre ha d'explicar coses diferents en un mateix moment. 

Per tant, hem de fer propostes vivencials i significatives per l'alumnat i una primera opció és emprar l'entorn com a és un eix vertebrador i motivador:

http://www.bcn.cat/imeb/agora/agora2.html
http://www.bcn.cat/imeb/agora/pdf1.pdf
http://www.bcn.cat/imeb/agora/pdf2.pdf

http://artiescola.cat/?p=2900

I una proposta interessant seria crear un Concurs Matemàtic i/o un Concurs Fotogràfic Matemàtic a l'escola. 
http://visual1jmb.blogspot.com.es/2014/05/guanyadors-del-concurs-de-fotografia.html
http://www.aula-ee.com/escola/node/2022

LA TRISTA I PREOCUPANT REALITAT

Fa un mes que acabo de començar de nou en una escola, però he pogut observar i reflexionar sobre actituds, sentiments, comportaments...que em semblen preocupants:

 

- Podem pintar amb color negre? És que l'altra mestra no ens deixava...

Quina autonomia tenen els nens quan et diuen això?

 

- Com és que fem massatges? L'any passat no en fèiem i començàvem a "treballar".

Quan sento que un nen de quatre anys em diu això, se'm trenca el cor.

Aquest infant és una màquina de fer fitxes? Se sent segur quan està dirigit i sap què ha de fer? Es perd i no se sent còmode quan fa tasques més lliures? 

 

- Puc anar al lavabo? (Aquest nen m'ho diu dues o tres vegades quan està jugant.)

 Això em fa pensar que no se sent còmode a l'hora de pensar i jugar lliurement (JUGAR PER JUGAR, GAUDIR DEL MOMENT).  

 

En resum, arribo a la conclusió que les coses no s'estan fent bé i no s'han fet bé abans i cal canviar-ho. Per què costa tant que els mestres grans ho acceptin??? 

 

Per acabar, no sé si us ha passat, però m'he trobat les taules dels nens/es encintades per la qual cosa puc pensar que:

- el fet de tenir-les lligades és un fet pràctic ja que així evitem que -tot el dia- les haguem de posar bé;

- o, hi ha mestres que pensen que cal tenir-les així tot perjudicant que l'aula es mogui per poder fer treball en equip. 

 

Cal afegir que quan vaig tallar la cinta va ser una gran ALLIBERACIÓ.

QUÈ EN PENSEU DE LA SISENA HORA?

Algunes escoles fan sisena hora - també a infantil-, per diversos motius que tant poden ser pedagògics com individuals: 
- per tal de poder entrar o sortir més d'hora a l'escola;
- perquè la zona on es troba l'escola és conflictiva i així els infants no es passen massa hores a casa o al carrer;
- perquè fer sisena hora és com fer un curs més i els nens i les nenes surten més ben  preparats (crec que aquesta afirmació dóna per fet que és com explotar-los);
- per atendre les necessitats de les famílies i fer de "GUARDERIA";
- per poder tenir més mestres i atendre les necessitats dels infants...

Què en penseu?

APROFITAR ELS MURALS

Els murals són una font de recursos que permeten desenvolupar la creativitat, arribar a una síntesi dels aprenentatges que hem assolit o iniciat... ofereixen moltes eines que permeten a les famílies i als altres mestres veure què estem fent a l'aula. Per tant, són una font d'informació en certa manera efímera ja que aquests es van canviant i els aprenetatges s'amplien. Així doncs, donen a conèixer el que hem après en un determinat moment-mes-trimestre. 

Però, cal aprofitar-los? Cal conservar-los? És bo? És adequat? És necessari?

Hi ha docents que pensen que cal aprofitar-los per estalviar diners, però on es deixa pas a la creativitat, a la innovació i al canvi? Sempre cal penjar els mateixos murals? La mateixa decoració? No serà mooolt avorrit? Et pots estalviar feina, però és això molt previsible i desmotivador ja que ets conscient de la mateixa decoració any rere any.

Per tant, estic totalment en contra de penjar els mateixos murals ja que:

- no es potencia la creativitat dels infants i dels mestres

- no hi ha un procés de renovació

- es poden fer murals amb menys cost tot utilitzant materials reciclats...

Què en penseu?

CONTROL PATERN "SALUDABLE"

http://www.aeortho.com/invisalign-teen?language=es

Un/a no sap què podrà esbrinar a la sala d'espera del dentista; fa temps que han inventat uns nous "brackets" per a adolescents de fàcil maneig: només cal posar-los diàriament tot evitant els tradicionals "filferros"; però, el més sorprenent de tot és que el dentista i els pares poden saber si han complert la seva missió (si se'ls han posat el major temps possible) a través d'uns indicadors de colors. I aquí la meva pregunta: cal fer un seguiment exhaustiu -dental- per saber si el nostre fill/a ens està fent cas? (en aquest cas si està portant els brackets invisibles?). On queda la confiança? Aquests indicadors serveixen per motivar-los? Què en penseu d'això? 

Reconec que l'etapa de l'adolescència és emocionalment inestable, però és necessari tenir aquests indicadors?

EL PETIT INFINIT

Fa unes setmanes que han estrenat aquesta pel·lícula i ens pot ajudar a l'aula per treballar aspectes com l'ètica, els valors, la vida mateixa... i, sobretot, treballar les habilitats de pensament. Només afegir que em recorda a Un paseo para recordar (2002).

Títol: Bajo la misma estrella (The Fault in our Stars)
Director: Josh Boone
País: USA, 2014

Aquí teniu una crítica del diari La Gaceta i algunes frases per reflexionar.
“No puedo expresar lo mucho que te agradezco nuestro pequeño infinito”.
“Todo el mundo debería tener amor verdadero y debería durar como mínimo toda la vida”.