"Caminets de poesia" és una experiència poètica creada per la Vanesa Amat, la M.Carme Bernal i la Isabel Muntañá. Aquí teniu l'enllaç amb els vídeos de la ruta i també la publicació que van fer a la revista Infància (pàgina 21 de 49).
Argument:Un divertido y muy original libro sobre una niña pirata que lucha contra sus enemigas con una pistola láser y un hombrecillo gruñón, quien súbitamente se ve sumergido en la historia.
Opinió: El llibre és de format reduït, per la qual cosa va bé a l'hora d'agafar-lo. A la coberta trobem un senyor que ja comença queixant-se i ens el trobarem al llarg del llibre acompanyat d'un fons blanc per diferenciar-ho de la història. Fins i tot, agafa "el fons blanc" per passar ràpid la pàgina, hi ha "faltes d'ortografia" guixades i el personatge que es queixa passa de format "dibuix" i evoluciona a format "objecte". Francament és un llibre divertit i original.
Títol:El apestoso hombre queso y otros cuentos maravillosamente estúpidos
Autor:Jon Scieszka
Editorial: Thule Ediciones, 2004
Argument:Juan, el irreverente narrador, se ríe de los componentes tradicionales del libro (el índice que se cae, la dedicatoria invertida, la página del título que sale al revés, personajes que se rebelan…) y de la manera de contar cuentos, saltando literalmente de una página a otra y arrastrando consigo personajes que gozan de libre albedrío y reinventan las historias como mejor les parece (resulta emblemático el Gigante que va construyendo su propio cuento a partir de recortes de otros).
Més informació: Este álbum fue una de las primeras propuestas con las que Thule inició su catálogo de literatura infantil allá por el 2004 y se convirtió en todo un éxito que no ha perdido interés y frescura. Fruto de la colaboración de Jon Scieszka y Lane Smith, el pacto narrativo y el juego con el lector se inicia en la cubierta y se alarga hasta la contracubierta. Así, la gallina aparece en la página de cortesía y el narrador le pide que se vaya más adelante, el índice aparece después del primer cuento (y debe haber aplastado a unos cuantos), y la dedicatoria está al revés porque nadie suele leer estas cosas. Y esto es sólo un aperitivo del caos que reina entre las tapas de esta obra cargada de humor y sorpresas en la que Juan, el narrador, intenta poner orden. Una propuesta ideal para lectores y lectoras familiarizados con los cuentos tradicionales.
Propostes:
Què ens informen les guardes i rereguardes? És típic?
Quin personatge està desesperat per explicar el seu conte? Ho aconsegueix?
Les històries del conte a quines històries de ficció fan referència?
Què passa amb la tipografia de lletres? Per què l'autor les fa grans i petites? Què ens suggereix?
Por otro lado, los relatos parodian varios de los cuentos maravillosos, clave necesaria para poder descubrir el humor en el absurdo de estas versiones, como se puede ver desde los mismos títulos, La princesa y la bola de jugar a bolos ( La princesa y el guisante de H.Ch. Andersen) El patito feo de verdad (por El patito feo de Andersen), Pantaloncitos Rojos (por Caperucita Roja de Charles Perrault), entre otros; son textos en los que la historia clásica oficia como telón de fondo en un juego intertextual que el lector tendrá que desentrañar y en los que un narrador pícaro desestructura constantemente el relato.
ULL: Si els infants no tenen un corpus literari (no coneixen contes universals), no podran connectar els contes originals amb els contes "canviats".
Metalepsis: "Se trata de un recurso característico de
la literatura posmoderna ya que, a pesar de que se haya recogido en textos de todas las épocas, no
es menos cierto que es una tendencia que se acentúa en la práctica narrativa de los últimos tiempos
como consecuencia de la necesidad de cuestionar precisamente el proceso de creación literaria, por
un lado, y los límites entre ficción y realidad, por otro".
Amo Sánchez-Fortún, José Manuel de
“Los recursos metaficcionales en la
literatura juvenil: el caso de Dónde
crees que vas y quién te crees que eres
de Benjamín Prado”, en Revista OCNOS
nº 6, 2010, pp. 21-34, ISSN 1885-446X.
"En el caso concreto de El apestoso Hombre
Queso…, Scieszka apela al intertexto
lector infantil para que se generen procesos de identificación, reconocimiento,
asociación e interrelación de sus conocimientos implícitos ante los estímulos
textuales: además de sus esquemas referidos a las características estructurales
del género «cuento», deben ponerse en
funcionamiento todos los conocimientos
intertextuales necesarios para descubrir
los hipotextos parodiados (Ruiz, 2008;
Amo y Ruiz, 2010).
RUIZ, M. M. (2008). “Rasgos del álbum metaficcional: El apestoso Hombre Queso y otros
cuentos maravillosamente estúpidos”, en MENDOZA, A. (Coord.). Textos entre textos. Las
conexiones textuales en la formación del lector. Barcelona: Horsori, 27-35.
Aquest any el tema del Dia de les Biblioteques és "per un futur sostenible", això vol dir que el tema va enllaçat amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).
Seria interessant que cada cicle treballés un tema diferent per després fer una trobada conjunta o preparar un vídeo i explicar què hem descobert als companys/es de l'escola i a les famílies. Ens podem proposar fer entre tots un producte: tríptic, cartell informatiu, vídeo explicatiu sobre: els aliments saludables (infantil), sobre els beneficis de la tala sostenible (més aigua, els arbres no es moren, consum de proximitat...(cicle inicial), maneres de reduir i reciclar els plàstics (cicle mitjà) o un rap sobre les finalitats de les guerres, els sentiments produïts d'abandonar el nostre país, etc.
EDUCACIÓ INFANTIL
Tema: El poder del menjar
ODS12: Garantir modalitats de consum i producció sostenible.
- Quina visió del món està representada? (ciutats, pobles, boscos...)
PENSAMENT SOCIAL
- Quina intencionalitat o missatge ens vol donar el llibre?
- A qui beneficia? A qui va dirigit?
- Al vostre poble o ciutat, hi ha espais verds? Hi ha més pisos que cases? Si hi ha molts edificis o molta gent, com us fa sentir? (apretats...). I si hi ha molts arbres? (por a perdre'ns...) I pocs?
PENSAMENT CREATIU
- Quines tècniques s'han utilitzat per fer-nos sentir afectats? (espais grans, pàgines amb un sol color, tonalitats fosques o clares, amb lletres o sense...)
- Quina acció faries per disminuir la tala d'arbres?
CICLE MITJÀ
Tema: Els microplàstics
ODS 14: Conservar
i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per al
desenvolupament sostenible.
https://www.youtube.com/watch?v=EVDgW3MBMWs
PENSAMENT HOLÍSTIC
- Quina visió del món està
representada? (països en vies de desenvolupament...)
- Per què han escollit aquesta
visió?
-Tindria la mateixa
repercussió en cas que passés a un altre lloc?
PENSAMENT SOCIAL
- Quina intencionalitat o missatge
ens vol donar el vídeo?
- A qui beneficia? Quins
interessos hi ha?
- El missatge és un fet o una
opinió?
- Què ens mostren els
silencis?
PENSAMENT CREATIU
- Quines tècniques
s'han utilitzat per fer-nos sentir afectats?
- Com ho podem
interpretar?
- Pots relacionar el
vídeo amb la teva vida?
-
Quina acció faries per disminuir els microplàstics?
Aquí teniu alguns recursos per descarregar i visualitzar a l'aula.
ODS 10: Reduir la desigualtat en
i entre els països.
ODS 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per
aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per
a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i
inclusives a tots els nivells.
Títol: Feu-los llegir. Més llibres i menys pantalles
Autor: Michel Desmurget
Editorial: Edicions 62, març de 2024
Opinió: Llibre de gairebé 500 pàgines on l'autor ens explica els avantatges i inconvenients de llegir en paper o de manera electrònica i, a més a més, ens comenta què ens aporten els llibres a nivell intel·lectual i emocional, entre altres beneficis. Cal esmentar que a la part final del llibre hi ha jocs que podem fer per afavorir la consciència fonològica.
Algunes cites:
Pàgina 59: Per aprendre a llegir s'ha de llegir.
Pàgina 114: L'escola sap fer descodificadors. Però és la família, en gran part, la que forja lectors.
Pàgina 144: [...] com més llegeix l'infant, més es desenvolupen i s'automatitzen les seves capacitats de descodificar [...], cosa que permet que els recursos cerebrals se centrin progressivament en la comprensió i el plaer de llegir.
Pàgina 145: Amb tot, és la comprensió, en darrera instància, la que ho decideix tot. És l'objectiu no prioritari, sinó únic de la lectura.
Pàgina 195: [...] l'accés a la lectura es basa en tres pilars capitals: coneixement de les conveccions del món; coneixement de les lletres; capacitat d'identificar i manipular els sons de les paraules*.
*coneixement de les normes i codis escrits i identificar-los en l'entorn; jugar amb els sons i el nom de les lletres; i ometre sons, síl·labes, etc.;
Pàgina 309: La qualitat lèxica té una relació recíproca amb la lectura: com més massiu sigui el volum de la pràctica, més s'afinarà; i, de retruc, com més afinada sigui la qualitat lèxica, més eficient serà la lectura.
Pàgina 334: Les imatges ofereixen una representació precisa i personificada dels elements de la novel·la. Ja no s'ha de crear res i per això és molt més difícil, per a l'espectador, mobilitzar la seva imaginació.
Pàgina 393-394: [...] podem dir que desenvolupa (la lectura) el llenguatge (en les dimensions lèxiques, gramaticals, ortogràfiques i narratives), la intel·ligència, la cultura general, la creativitat i les aptituds socioemocionals. [...]. Petit lector, petits guanys; gran lector, grans guanys.
Argument:Amb una cama trencada no pots córrer, no pots saltar, no pots escalar. De tan avorrida que està, a la Júlia per fi se li acut una idea: espiar tothom amb els seus prismàtics. Per sort, l'edifici de davant és ple de vida i el dia li passa volant mentre observa l'escola bressol, la perruqueria de la Cris, l'habitació de l'Ares i tantes altres finestres. I tu, amb quins prismàtics mires el món? La finestra indiscreta vol trencar els prejudicis culturalment assignats a nens i nenes perquè limiten les seves possibilitats de desenvolupament personal. Al final del llibre trobaràs una breu guia d'acompanyament sobre gènere i sexualitat.
Opinió: Preciós àlbum il·lustrat en el qual els protagonistes de la història ens ensenyen els seus dracs. Crec que ara es fa difícil de trobar perquè aquest àlbum il·lustrat ja té uns quants anys i està descatalogat.
Què podem potenciar?
- Diverses interaccions:
text i lector: canviar el títol de l'àlbum; buscar adjectius per definir el drac o la dragona de cada il·lustració; canviar paraules del text (El meu drac és safir i aiguamarina, imponent i grandiós. La seva cua és llarga com un riu per xxxxx); escriure què ens ha semblant la lectura de l'àlbum en el nostre diari de lectura; buscar una banda sonora per l'àlbum o per alguna il·lustració en concret; canviaries l'ordre de les il·lustracions? Per què?; reflexió sobre el text (veure a la graella de sota); etc.
Llibre: MUNITA, F. (2021). Yo, mediador(a): mediación y formación de lectores. Octaedro.
entre textos: buscar altres àlbums il·lustrats sobre dracs i dragones; comparar il·lustracions (tots els dracs tenen ales? tenen escates? on viuen? què mengen? Etc.
entre lectors i lectores: il·lustrar el nostre drac i/o dragona i explicar-ho davant dels companys en un lloc especial com pot ser en un faristol (per afavorir la comunicació davant dels altres i la capacitat d'empoderar-se); en grup, crear un altre text de l'àlbum il·lustrat; per parelles, buscar els dracs i el seu possible país o continent d'origen veient com s'han il·lustrat els protagonistes (vestit d'esquimal...) i situar-los en un mapa, etc.
Enllaç en una proposta relacionada amb Sant Jordi. Per si de cas, us deixo l'accés directe al drive per si no funciona l'enllaç.
Títol:Yo, mediador(a): mediación y formación de lectores.
Autor: Felipe Munita
Editorial: Octaedro, 2021
Opinió: El llibre tracta sobre com crear experiències literàries a l'escola com també a altres contextos d'aprenentatge. L'autor comparteix algunes experiències i la definició sobre què és ser mediador escolar de literatura. És molt recomanable la seva lectura com també els llibres i els articles que han publicat altres autors/es com Teresa Colomer, Michèle Petit o Aidan Chambers.
Pàgina 66. Trobareu els objectius de l'educació literària en relació amb el corpus [literari], els dispositius de lectura (individual o en grup; lectura autònoma o guiada...), a la postura de lectura i sobre l'activitat mediadora).
Pàgina 89-90: El mediador escolar de lectura literaria es un actor educativo que interviene intencionadamente en la construcción de condiciones favorables para la apropiación cultural y la participación en el mundo de lo escrito por parte de sus estudiantes. [...] favorecen tres grandes tipos de interacción: entre lectores, entre los textos, y entre el lector y el texto. [...]. En definitiva, se espera que la experiencia de aprendizaje favorezca procesos de cambio y de construcción de sentido en el alumno, ampliando así sus formas de diálogo consigo mismo, con los otros y con el mundo.
Pàgina 172; Esta función metadiscursiva (es decir, intervenir con reflexiones acerca del propio devenir de la discusión como forma de enseñar a los niños y niñas a participar en ella) se observa igualmente cuando se quieren subrayar los aciertos en el proceso de construcción de sentido.
Pàgina 181: En otros momentos, en cambio, la mediadora opta expresamente por "salir" del texto y llevar el debate hacia el plano de la experiencia personal de los lectores, favoreciendo así la creación de puentes entre la ficción y la vida cotidiana.
Pàgina 215: El diario de lectura es otro dispositivo que avanza en esta dirección. Se trata, aquí, de centrarse en la apropiación personal de las obras, dándole lugar a las primeras impresiones, sensaciones y pensamientos poco estructurados que caracterizan toda actividad inicial de recepción lectora.
Pàgines 220-222: Trobareu una eina d'avaluació de les activitats mediadores que podem dur a terme a l'aula.
Pàgina 246: [...] la práctica lectora deviene una herramienta (en ningún caso la única, pero sí una más) que puede favorecer los procesos de elaboración de la propia subjetividad y de diálogo del sujeto consigo mismo, con los otros y con el mundo.
MUNITA, F. (2021). Yo, mediador(a): mediación y formación de lectores. Octaedro.
Editorial: Fondo de cultura económica, 2022 (4a impressió). La primera és del 2004.
Opinió: Llibre per la gent que li agrada investigar en educació i, més concretament, en alfabetització visual (i multimodal) dels infants. Les autores porten a terme, a diferents escoles d'Anglaterra, les seves investigacions relacionades amb la lectura de tres àlbums il·lustrats amb infants de diferents edats i alguns d'aquests són nouvinguts/des. A la part final del llibre, podem trobar-hi les preguntes que realitzen.
Segons les autores, sembla ser que és el primer llibre que s'ha publicat sobre aquest tema.
Algunes cites:
Pàgina 74: "Tal vez fue Debes (1968, p.28)" quién acuñó el término alfabetización visual (visual literacy) a fines de la década de 1960. Debes se centró en las capacidades de una persona visualmente letrada:"discriminar e interpretar las acciones, objetos y símbolos visibles, naturales o artificiales, que encontrase en su medio", así como en la aplicación "creativa" de estas destrezas para la comunicación con los demás y la apreciación de textos visuales".
Pàgina 98:Según Lewis: "el álbum ilustrado siempre tiene un doble aspecto, una capacidad de ver en dos direcciones a la vez y hacer jugar las dos perspectivas una contra la otra [...] por tanto, no es solo una forma de texto, también es un proceso, una forma de hacer que sucedan cosas a las palabras y a los dibujos(1996, pp.109-110)".
Pàgina 255: "La lectura se basa en el lenguaje, qué mejor manera que esta para aprender ambos".
Pàgina 366: "Esto nos lleva de nuevo a lo que consideramos "básico": el poder de la literatura (visual y verbal) para mover, cautivar y enriquecer nuestras vidas".
Pàgina 367: "Así, los buenos álbumes ilustrados nos ofrecen lo que todo buen arte: mayor conciencia; la oportunidad, en otras palabras, de ser más humanos" (Nodelman, 1988, p.285).
Article: "Desarrollo de la alfabetización multimodal mediante álbumes sin palabras en el alumnado en formación docente en Educación Primaria" (2022) en https://revistas.um.es/rie/article/view/563971
Títol: ¿Qué los hace leer así? Los niños, la lectura y las bibliotecas
Autora: Geneviève Patte
Editorial: Fondo de cultura econòmica, 2011
Opinió: Els llibres que han publicat des del Fondo de Cultura Económica són grans troballes i molt enriquidores. En aquest llibre l'autora ens parla de diferents experiències lectores i reflexiona sobre la importància de les biblioteques en les tasques que tenen a nivell cultural, social i democràtic.
Algunes cites:
Pàgina 54: La lectura es algo que se comparte y se puede vivir plenamente en familia. Por eso, los padres deben encontrar su lugar en estos intercambios.
Pàgina 94: De entrada, los pequeños descubren que la lectura es relación, relación en los dos sentidos de la palabra: como "relato" y como "lazo con el otro". Encuentro con los personajes del libro, encuentro que transmite felicidad de conmoverse junto con otros niños que alrededor nuestro escuchan y viven, cada uno, su experiencia personal a partir de una misma historia.
Pàgina 101: La historia se termina, el libro se cierra. Pero queda algo de él en la vida compartida en familia, en la escuela o en las bibliotecas. Es así como se construye una cultura común.
Pàgina 169: Cada uno de estos soportes [internet, libro, sonidos...] propone un modo de lectura, de conocimiento, de apropiación. [...], Con el libro, por el contrario, podemos tomarnos nuestro tiempo, el tiempo necesario para la construcción del saber.
Pàgina 236-237: Necesitamos reunirnos, interesarnos juntos, construir un proyecto con los demás, compartir intereses comunes y maravillarnos de las nuevas vías que se abren: en una palabra, necesitamos tomarnos el tiempo para vivir y crecer.
Pàgina 239: La biblioteca proporciona un ambiente cultural único y profundamente humano. Al animar a cada uno a emprender su propio camino, favorece la emergencia de las identidades en su singularidad.
El blackout és una tècnica força creativa per fer "sortir" la poesia d'un text, revista, paràgraf...
Com diu en Jaume Centelles,també podeu entrar a la poesia mitjançant
la tècnica del blackout, una manera molt
senzilla de crear un poema partint d’un text
escrit (article de diari o revista, fotocòpia d'una pàgina de llibre) seguint unes instruccions molt concretes. La idea és aprofitar algunes de les paraules que
hi ha en el text i fer brollar el poema que s’hi
amaga. No cal llegir amb deteniment, només
triar una paraula que ens agradi i que estigui
carregada de significat, ancorar-la, i anar encerclant i anotant les altres paraules que es
vulguin usar.