NORMES D'AULA

Aquí teniu algunes propostes per escollir les normes d'aula.

http://aulatic-terradeferrol.blogspot.com.es/2014/09/elaboramos-as-normas-da-clase.html

 

http://mestreacasa.gva.es/web/villarpalasiburjassot

https://aventuradiminuta.blogspot.com.es/2012/08/las-normas-en-educacion-infantil-un.html

CONTROL PATERN "SALUDABLE"

http://www.aeortho.com/invisalign-teen?language=es

Un/a no sap què podrà esbrinar a la sala d'espera del dentista; fa temps que han inventat uns nous "brackets" per a adolescents de fàcil maneig: només cal posar-los diàriament tot evitant els tradicionals "filferros"; però, el més sorprenent de tot és que el dentista i els pares poden saber si han complert la seva missió (si se'ls han posat el major temps possible) a través d'uns indicadors de colors. I aquí la meva pregunta: cal fer un seguiment exhaustiu -dental- per saber si el nostre fill/a ens està fent cas? (en aquest cas si està portant els brackets invisibles?). On queda la confiança? Aquests indicadors serveixen per motivar-los? Què en penseu d'això? 

Reconec que l'etapa de l'adolescència és emocionalment inestable, però és necessari tenir aquests indicadors?

RECURS EMOCIONAL

He trobat aquest recurs per felicitar als i a les alumnes. Podríem dir que és com el recurs de la peixera que us vaig informar ja fa alguns mesos, però amb la diferència que si els infants es portaven bé estaven dins la "peixera". Què us semblen els dos recursos?

I aquí deixo algunes preguntes:

- i si un alumne no té cap gomet? (clar que hem de buscar la situació idònia perquè l'aconsegueixi...). 

- i quants gomets hi cabran? 

- i quina "recompensa" tindran? Sempre dic que no sigui una recompensa material (no regalar ni comprar res) sinó "emocional": fer un pastís, fer un mural, veure una pel·lícula, que s'endugui la mascota viatgera, que ens porti la seva joguina preferida.... 

http://revista-elnoufarigoli.blogspot.com.es/2010/10/p3-ens-volem-fer-grans.html

HÀBITS - LAVABO II

Un any més faig P3 ( i van dos cursos seguits) i tinc un dilema que us vaig comentar l'any passat. Com organitzar-se per fer pipi, rentar mans i beure aigua?
Penseu que no és el mateix estar sol/a que amb un/a altre/a mestre/a que t'ajudi... .

He vist que hi ha gent que fa això:
- primer fan pipi a l'aula, després es renten les mans amb aigua i sabó i, per últim, beuen aigua. Però clar, si veuen aigua al final de tot, els nens/es no estan assedegats???? Es fa això per intentar "controlar-los" i, si és així, després podran beure aigua?
En fi, són accions que em fan pensar que com a recompensa tenen l'aigua.... .

- altres (jo m'incloc) fan això: beuen aigua, fan pipi i es renten les mans.
Per què primer veuen aigua? Perquè crec que és una necessitat bàsica després d'estar 45 minuts al pati. Per això vaig prioritzar primer beure aigua.... .


Carme, em sembla que provaré això de fer pipi al lavabo del pati ja que en tenim tres (a l'escola de l'any passat en teníem dos).

DILEMES PEDAGÒGICS

Hola a tots i a totes!

Aquests dies estem una mica enfeinats muntant l'aula i, a la vegada, ens podem plantejar els següents "dilemes pedagògics":

- Els mobles on es guaden les fitxes els posem junts o un a cada racó de l'aula? És millor que estiguin aquests mobles en el mateix lloc? Jo penso que sí, però a la vegada el fet de tenir-los en el mateix lloc pot provocar "col·lapses".  Però això, ens ofereix una OPORTUNITAT MAGNÍFICA per treballar els hàbits d'espera, de cooperació... .Què en penseu?

 

- Abans d'iniciar les classes, a P3 cal tenir les fotos dels nens/es enganxades en el cartell dels aniversaris? O és millor fer un joc i preguntar a cada nen/a quants anys té? Aquest joc pot ser dificultós pels de P3 i és millor fer-ho a P4 i a P5?

- Durant el 1r trimestre a P3 la tutora sempre ha de fer els hàbits ella? (depenent de l'escola, els càrrecs a P3 es fan al 2n trimestre).

- En els penjadors, cal posar la foto de cada nen "vestit", és a dir, enganxat en una vestimenta treta d'internet? Això és personal? No és millor que cada nen/a faci el seu dibuix encara que no surti "bé"? [Realment aquestes petites coses ens podem "molestar" si no estem d'acord amb la paral·lela].

 

I podem tenir altres preguntes relacionades amb el mobiliari ja "creat" per l'arquitecte:

 

- Com és que el prestatge de l'esborrador està en un lloc on només pot accedir al mestre/a? Per facilitar el control d'aquest al mestre¿? Per tal de no preocupar al mestre/a? Per què els infants no agafin els guixos quan "no toca"? El fet que sigui així pot afavorir que cada infant pensi què ha de dir a  la mestra per aconseguir l'esborrador o els guixos? Sí és així, pot ser positiu...però, això pot afavorir l'autonomia de cada nen/a¿?

 

Tots aquests plantejaments tenen molt a veure amb els LÍMITS que ens posem o ens posen els elements externs (aula, mobiliari...) que ens trobem.

En fi, l'espai, el temps, els materials.... són coses molt importants. Depenent d'on estiguin situats poden afavorir o no l'autonomia de cada nen/a.

 

Què en penseu????????? :)

ETIQUETAR: ÉS O ES MOSTRA?

Aquesta entrada és la segona part de l'entrada anterior. M'agradaria comentar-vos petits canvis que esdevenen GRANS canvis en la manera de com enfoquem les coses, les persones,.... .

Durant la reunió amb les famílies hem d'intentar no etiquetar indirectament (i tampoc directament) als infants. Sovint, efectuem les següents preguntes:

• Com es porta a casa?
• Com és el vostre fill/a?
• És nerviós?

El fet d'utilitzar aquest verb així és com dir alguna cosa "definitivament" (per exemple: és així i no té remei). I si són els pares que comenten que el seu fill és així....nosaltres hauríem de canviar la "situació". Per exemple: Voleu dir? Com és que es mostra nerviós? Per què? Què ha passat? Etc.

Aquest canvi també s'ha de fer durant les avaluacions amb l'equip de mestres, en els informes,.... . I realment costa "esborrar" certs pensaments ja adquirits i emmagatzemats i és un "límit" que hem de procurar establir de nou en nosaltres.

Què en penseu?

LA MIRADA DELS MESTRES

Avui us proposo l'anàlisi d'una situació que, segurament, haureu viscut.

Un dia mentre estava al pati (i els nens/es també hi eren) vaig veure com el conserge recollia les fulles dels arbres. I, en aquell moment, vaig pensar: si treballem la tardor, com és possible no poder gaudir d'aquestes fulles? Les fulles són un inconvenient? No ajuden als infants a conèixer, a amagar-se, a "cuinar-les"... i fer un munt de coses? La decisió que havia pres "algú" era adequada pels infants? Caldria "limitar" la nostra necessitat de tenir-ho tot ben net i polit?

I és ben cert que qualsevol mestre mira el seu entorn amb "ULLS DE MESTR@".

I potser em preguntareu: vas fer alguna cosa???? Doncs no, qui era jo per comentar alguna cosa??? (acabava de començar a treballar).

Ara hagués actuat d'una altra manera.....

NECESSITATS DELS INFANTS I DELS MESTRES

Continuant amb les reflexions que ens proposa la Rebeca Wild, m'agradaria parlar de més aspectes que són molt interessants tot relacionant-los amb el dia a dia a l'escola. 

A l'entrada que vaig publicar anteriorment, comento els límits que hem "d'oferir" als infants, però no únicament a ells sinó a nosaltres mateixos. Moltes vegades tenim uns "impulsos" per ajudar "excessivament" als nostres alumnes. 

Per exemple: Observem a un nen que no arriba en el prestatge per agafar un cotxe i, abans que ens digui alguna cosa, ja li hem donat la joguina. 

Els i les mestres hem de ser conscients i hem de "limitar-nos" per tal d'afavorir l'autonomia de cada infant. El fet "d'actuar no actuant" ens permet comunicar-nos de forma diferent. Ajuda a l'infant a saber demanar les coses, a buscar estratègies per aconseguir allò que necessita,.... .I això realment és dur ja que inconscientment volem fer "el bé" evitant alguns reptes als nens. 

Com bé diu la Rebeca Wild, "hem de posar límits als nostres impulsos". 

Un altre tema que parla l'autora són de les necessitats que tenim les persones de satisfer el nostre potencial interior i desenvolupar-nos. És a dir, aconseguir les nostres aspiracions. Encara que no ho volem, necessitem sentir-nos així i, durant moolts anys, les mares han hagut de "rebutjar" les seves necessitats per tenir cura de la família. No dic pas que estigui malament, però COM PODEM SATISFER AQUESTES NECESSITATS QUAN TENIM CURA DE LA FAMÍLIA? Deixo aquesta pregunta oberta... però com que "així és la vida", sempre hi ha d'haver algú que es SACRIFIQUI pel bé de la família. No dic res més....potser la solució seria que tots els membres cooperessin per solucionar aquesta dificultat. 

Dir que aquest tema em fa bullir, una mica, la sang. No era el meu objectiu ofendre a ningú. 

Per acabar, la Rebeca Wild diu "si els nens se senten estimats, respectats i atesos, no tenen la necessitat alguna de complicar-nos la vida". I jo em plantejo: com és possible això si tenim a l'aula més de 23 nens i nenes? La solució seria que a l'aula hi hagués dos/dues mestres?

I com a "toc final" l'escola activa "respecta els processos de vida dels infants i dels mestres", així que tantes hores a l'escola no són bones ni pels infants ni pels mestres. Considero que la sisena hora no és positiva i menys a infantil. 

S'inicia el debat......gràcies!

L'ESCOLA ACTIVA

L'any passat vaig poder "descobrir" una nova metodologia sobre "l'escola activa" que m'ha deixat encisada. Segurament us sonarà la Rebeca Wild i el seu "Pesta". Ella i el seu marit van crear una escola diferent a l'Ecuador.

Hi ha tantes coses interessants que no sé per on començar!!!!

- Ella diu que l'adult ha d'acompanyar, recolzar i cooperar en les interaccions amb els infants.

- El nen té unes necessitats vitals (alimentar-se, sentir-se estimat...) i unes necessitats substitutives (no són necessàries).

- Cal despertar les actituds latents de cada nen/a.

- El mestre/a planifica TOT tenint en compte les accions espontànies dels nens. També crea ambients rics. Podem dir que cal conèixer els INTERESSOS CANVIANTS dels infants per poder a l'endemà portar allò que volien conèixer.

- Cal canviar la nostra actitud d'enfocar els problemes. Els problemes ens ajuden a avançar, és a dir, cal avisar al nen d'allò que no ens agrada i ell tindrà l'oportunitat d'escoltar-se, ser crític i acceptar les conseqüències dels seus actes.

- L'adult s'ha de LIMITAR-SE per evitar que els infants siguin dependents d'ell. Hem de controlar la nostra necessitat d'avançar-nos.

- Els límits són necessaris ja que ENS serveixen per observar l'entorn o la situació tot canviant el nostre enfoc de la realitat.

- El nen perd llibertat si no assumeix la seva responsabilitat.

- Els límits serveixen per prendre consciència de nosaltres mateixos

- Els nens "conflictius" donen resposta al fet que tenim nosaltres de controlar totes les situacions.

- Cal evitar "PROGRAMAR" els nens per evitar l'egocentrisme.

- Les escoles han d'animar, de per vida, l'aprenentatge constant.

- "SER" significa créixer mitjançant les interaccions directes amb el món.

- Els infants necessiten persones que:

• siguin sinceres
• estiguin presents
• siguin responsables

Us recomano qualsevol llibre, jo m'he llegit els següents:

- Educar para ser. Vivencias de una escuela activa (editorial Herder)

- Aprender a vivir con niños. Ser para educar (editorial Herder)

- Libertad y límites. Amor y respeto. Lo que los niños necesitan de nosotros (editorial Herder)

Per acabar, algú coneix escoles que portin a terme aquesta metodologia???

Gràcies!!!

POR... QUE TOT NO SIGUI PERFECTE

Hola a tots/es!

La majoria dels estudiants de magisteri i els mestres, tenim POR de perdre el control. I sempre sorgeixen mooolts dubtes:

- Ho faré bé?

- Com puc controlar-ho tot?

- Com és que sempre no puc "baixar la guàrdia"?

- Per què MAI surt bé?

En primer lloc, les situacions (nens/es) mai s'acaben de controlar. SEMPRE és una lluita constant de "poders", en el bon sentit: recordar normes, educar, saber calmar els infants, etc. I som mestres per "resoldre" (millorar) això i molt més. No ens ha de fer por (és molt fàcil de dir-ho), perdre una mica el control. "Són coses de la vida i no és bo capficar-se, però això tampoc ho podem evitar".

Us explico dues situacions viscudes aquesta setmana:

- A l'escola tots els nens/es fan "conferències" i el "protagonista" de la conferència de la setmana, trigava una mica en contestar les preguntes. Així que el nen més espavilat de la classe, les responia ell. I clar, això ho estava gravant així que li vaig comentar moltes vegades que en X ho havia de respondre.

- Avui hem fet una rua pel poble i quan hem acabat, hem anat a la classe i tenia dos nens esverats. I clar, hi havia dos pares...així que quan he pogut els he recordat les normes.....Dilluns ja valorarem entre tots la "sessió d'avui". I clar, m'ha fet molta ràbia!!!!

Voleu compartir algunes anècdotes?

Gràcies!

PICTOGRAMES

Hola a tothom!

Fa poc he penjat a l'aula de P3, aquests pictogrames i van molt bé.
http://es.scribd.com/doc/79113404/ICONES-NORMES

Per cert, són trets de la pàgina web " EDUCIMA":
http://www.educima.com/dibujo-para-colorear-escuchar-a-un-adulto-i14114.html
http://www.educima.com/dibujo-para-colorear-silencio-i14139.html
http://www.educima.com/dibujo-para-colorear-dedo-indice-i14135.html