REFLEXIONS CONFINADES

Tots i totes, hem fet un gran esforç per arribar a tots/es els alumnes i pensar jocs i propostes interessants i força motivadores arran del confinament. 

INFORMES PARTICIPATIUS

El confinament ha potenciat noves mirades sobre els informes. A la nostra escola estàvem canviant els informes per fer-los més participatius, amb un comentari de les famílies i una retroacció per part del professorat. Ara, és un bon moment de fer un autoinforme col·laboratiu entre els infants, les famílies i els mestres. Seria interessant que continués així, després del confinament. Crec que un informe d'aquest estil afavoreix la metacognició, la col·laboració i el vincle entre l'alumnat les famílies i els mestres. 

També, els docents hem reflexionat sobre les tasques retornades per les famílies i sobre què sabem dels aprenentatges. Segurament, algunes famílies ajuden força en les tasques escolars i podem veure "tunejats" certs deures. Aquí, penso que entra la comunicació per part dels mestres perquè les famílies no ajudin en excés als infants. 

En aquest sentit, els mestres hem de confiar amb les tasques retornades per les famílies (vídeos, gravacions, fotos...). 

DILEMES QUE SE'NS PLANTEGEN

- podran els nens i nenes compartir les joguines? O n'agafaran una tot el dia i l'haurem de desinfectar?

- com compaginarem la tornada a l'escola amb el teletreball? 

- caldrà anticipar als alumnes perquè siguin conscients de la tornada a l'escola?

• no serà el mateix: taules separades, màscares, jugar separats...
• no estaran tots els mestres

COMIAT 6è

- Prepararem un vídeo amb comentaris dels mestres i dels fillols/es dels alumnes que marxen. 

- Segurament, es farà la festa quan ens ho permetin. 

- Els alumnes es gravaran explicant-nos les seves expectatives, anhels i pors. 

- Faran un vídeo per les famílies nouvingudes: explicaran com treballem.  

RETORN DE LES SORTIDES

Es retornaran els diners de les sortides cancel·lades. 

DEMANDES

Cal preveure les demandes de l'EAP, CREDA... del curs vinent. 

RECOLLIDA DE MATERIAL

Alguns cicles feien quadernets per reforçar aspectes matemàtics. Els anirem a buscar i els entregarem a les famílies. 

JOCS FLORALS CONFINATS

Estem preparant les presentacions dels Jocs Florals d'aquest curs. 

ACCIÓ-REFLEXIÓ-ACCIÓ 2n trimestre

Aquest segon trimestre a l'escola hem parlat de:

- l'organització i la valoració de les festes de Nadal (cantades al carrer i a la Residència, Tió, amic invisible...)

- entrevistes: propostes i preocupacions que ens han fet arribar les famílies i què podem fer nosaltres

-propostes a nivell personal: disposar de més hores per fer les entrevistes, que els especialistes entomin la tutoria i que el tutor/a pugui disposar d'una hora més...

I també hem pensat els nous reptes d'aquest segon trimestre:
- analitzar els autoinformes que es fan els alumnes
- crear un autoinforme a infantil (després de reflexionar per què creiem important fer-ho)

https://www.pinterest.es/pin/325103666854607685/

Us deixo un resum d'aquest fantàstic llibre que es pot ajudar personalment i professionalment a organitzar-nos millor: "Los siete hábitos de la gente altamente efectiva" (Covey): 

https://www.youtube.com/watch?v=xwHo-bC06A4

Més info: 

https://www.leadersummaries.com/resumen/los-7-habitos-de-la-gente-altamente-efectiva

http://canalceo.com/7-habitos-de-la-gente-altamente-efectiva/

ARTICLE PER COMPARTIR AMB LES FAMÍLIES: ELS LÍMITS

https://revistas.comillas.edu/index.php/padresymaestros/article/view/6354/6148

Aquest és un bon resum de l'article:

Un niño es: 

• un sujeto de pulsiones agresivas: empujará, morderá y pegará a todo aquél que se interponga en su camino; 
• un sujeto de deseos: si quiere algo, lo cogerá, no esperará; 
• un sujeto de placeres: hace lo que le apetece y rechaza todo aquello que le provoca el menor desagrado.

GESTIÓ CULTURAL EN ENTORNS NO URBANS

http://www.varisarquitectes.cat/es/projectes/museografia/museu-de-la-vida-rural-23/fitxa/?o=1&v=1

El passat dissabte 24 de novembre vaig tenir el plaer d'assistir a la jornada de "Gestió cultural en entorns no urbans". 

Vaig sortir encantada de les reflexions que anava fent cada ponent tot enfocant-les en el seu cas particular: si treballaven en un museu, fundació, engegaven un festival...

ALGUNES CONCLUSIONS

- la cultura com a vector principal

- els espais ens parlen sobre quina ha de ser la nostra aportació pel futur

- compartir allò que he après, viscut...amb els altres (tot fent dansa, circ, música)

- espais construïts entre tots i pròxims

- "Per ser universal, primer cal ser local" (Joan Miró)

- imbricació amb el territori: els nostres aliats

- gestionar la cultura en espais micro és difícil, però la cultura és un dret fonamental

- buscar la innovació tecnològica per apropar la gent amb el territori

- és complicat atreure i retenir talent en el teu equip

- la mobilitat és complexa en entorns rurals

- les coses passen on han de passar (localització espais culturals):

• posar valor en el territori
• quin és el nostre públic?
• quin és el vincle i la intensitat en les relacions amb el territori?
• quin és l'impacte social i cultural?

- capital social: creació de vincles amb gent diferent

- després de visitar un espai cultural, quin impacte ha tingut en tu? (actitud, quina experiència has viscut? etc). 

- què busquem? honestedat, experiència, excel·lència. 

FAMÍLIES MONOPARENTALS X ELECCIÓ

Hi ha múltiples tipologies familiars i cal normalitzar-les a les escoles. Avui parlem de les famílies monoparentals per elecció (inseminació).

Aspectes que ens poden preocupar:
- infants que no saben res del seu "origen"
- infants que afirmen que només tenen una mare/ un pare

- què fer amb l'entorn "establert"? Hi ha certes festivitats o temàtiques que es fan a l'escola  i caldria transformar-les com el dia del pare, el dia de la mare... 

Preguntes o reflexions que podem fer:

- És possible tenir solament un pare i/o mare? Per què ho creus?

- Ensenyar llibres adequats a l'etapa evolutiva dels infants que parlin de la reproducció (reflexionar sobre l'embaràs: es necessita l'esperma d'un home i l'òvul de la dona perquè es formi el bebè...)

- convidar una metgessa o un metge a explicar-nos "com es fa un bebè"

- ...

LLIBRES QUE PODEM TROBAR

https://www.picarona.net/producto/una-mama-punto/

Títol: Tengo una mamá y punto

Autora: Francesa Pardi

Editorial: Picarona(2016)

Opinió: Les protagonistes d'aquesta història són una nena, la seva mare i el gos.  Les il·lustracions són tendres i amenes.  

• COMPTE: El mateix títol ens indica que només hi ha la figura materna i penso que no és ben bé correcte. 
• Hi ha una situació a l'escola en la qual els infants han de dibuixar el seu pare i la protagonista dibuixa el pare que li agradaria tenir que acaba sent la mare. 

Títol:La búsqueda de Somy

Autora: Carmen Martínez-Jover

Editorial: desconeguda o pròpia (2014)

Opinió: La búsqueda de Somy parla del somni de la Somy: desitja ser mare i no troba un pare pels seus fills i es fa una fecundació in vitro.

Foto pròpia

Cal destacar que les imatges són càlides i explícites (sobretot el pergamí amb els "ingredients per fer un bebè"). Francament, m'ha agradat força, però...: 

• COMPTE: Hi ha una visió un pèl malèvola de la figura paterna (els candidats de la Somy són "macarres" o "sapastres"). Per no dir com es diuen. Així doncs, això caldrà adaptar-ho per ser neutrals i no marcar figures positives i negatives. 

* La mateixa autora i il·lustradora han publicat un altre llibre sobre la donació d'òvuls. 

https://www.amazon.com/Little-Treasure-Natalie-journey-people/dp/1466366168

Títol: Little Treasure

Autora: Anat Georgy

Il·lustradora: Shahar Leibovich

Editorial: Mil-media (2011)

Opinió: Bonica història en la qual la protagonista va preguntant als comerciants del barri: Per casualitat tens algun tresor que m'omplirà el cor d'amor?  (Do you by any chance hace a treasure that will fill my heart with love?). Aleshores, creu que ha de marxar del poble, però el seu òvul li diu que no... que és hora que parlin i decideix anar al metge.  

Foto pròpia

El conte introdueix el concepte de "matriu", "embrió" i "esperma" i compara el creixement del fetus amb els aliments com també explica que no és fàcil concebre l'embaràs.   

Hi ha altres contes d'aquesta temàtica, però que no he tingut l'oportunitat de consultar-los:

http://diadelasmadres.tratootruco.com/2016/04/cloe-quiere-ser-mama-cuento-para-hijos.html

Com ho treballeu a l'aula? Coneixeu altres contes d'aquesta temàtica?
https://tataranietos.com/2015/06/04/cuentos-diversidad-familiar/

REUNIÓ D'INICI DE CURS

Hi ha escoles que abans de començar el curs escolar realitzen la reunió amb les famílies de P3. Però, la majoria ho fan a finals de setembre o principis d'octubre. 

Què fer? 

Aquí teniu algunes idees:
- fer un joc de presentació amb totes les famílies

- que les famílies escriguin una paraula bonica pels infants que posteriorment les compartirem amb ells (tot fent una escultura...) 

- que experimentin amb la panera dels tresors o joc heurístic (escola bressol) i safates d'experimentació o taula de llum, entre altres materials (a infantil)

- explicar el funcionament del curs a cappella o amb l'ajuda d'una breu presentació  

Què explicar? 

- l'organització de les tutories (tutores i mestres que entraran a les aules)

- les entrades i sortides com també l'adaptació dels infants (joguines, pipes, entrades esglaonades, com es farà la separació sense "arrencar cebes"...)

- els projectes d'infantil

- els materials que han de portar (mocadors, tovalloletes, mudes, got amb nansa, tot marcat...)

- de quina manera poden col·laborar (contes, oficis, hort...)

- aniversaris (al·lèrgies, si repartim invitacions...), malalties (polls, febre...) i autoritzacions (sortides, medicaments...)

- l'horari per fer les entrevistes

- dubtes i preocupacions

I què passa quan estàs a l'escola rural?

En principi, no fem entrades esglaonades ja que tenim pocs infants...però, les famílies es queden una estona a l'aula i decidim quan és l'hora de marxar. Sempre potenciem que els pares i mares s'acomiadin.

http://blocs.xtec.cat/comunicat/2012/05/16/receptes/

Títol: RECEPTES PER A CUINAR UN BON CURS. 

REFLEXIONS I RECURSOS PER A L'ADAPTACIÓ A P3

Autors: Xavier corbella i elisabet soldevila

Editorial Xaveta, 2010

ENLLAÇOS D'INTERÈS:
http://unraconetdidees.blogspot.com/2012/07/receptes-per-cuinar-un-bon-curs.html
http://compartintilusions.blogspot.com/2013/01/receptes-per-cuinar-un-bon-curs.html
http://ferdemestres.blogspot.com/search/label/Adaptaci%C3%B3%20P3.

Exemple d'un guió de l'entrevista amb la família

TROBADA LITERÀRIA i POÈTICA

Encomanar la poesia pot resultar més fàcil amb un tastet o berenar literari "farcit" amb haikus". Trobareu exemples d'haikus aquí. També, podeu posar-los dins de bombons.

http://creatividadexfiliana.blogspot.com/2016/01/haikus.html

https://www.flickr.com/photos/sjcpls/26190637431/in/photostream/

I... què us sembla deixar un pilar poètic a l'escola?

https://www.flickr.com/photos/westregionalcary/1477759291/

https://www.pinterest.es/pin/325103666848492833/

HIJITO POLLITO

http://www.canallector.com/20396/Hijito_pollito

Títol: Hijito Pollito

Autora: Marta Zafrilla

Il·lustradora: Nora Hilb

Editorial: Cuento de Luz, 2012

Opinió: El protagonista d'aquesta història és un pollet i la seva mare, una gata gris. El pollet no s'estranya gens ni mica que la seva mare sigui una gata i va superant "petits obstacles" quotidians. 

Aquest conte permet parlar dels diferents tipus de famílies i, una d'elles, és de la família adoptant. 

Les il·lustracions són càlides i tendres. L'efecte dels traços ajuden a crear una "atmosfera" molt especial. Cal afegir que va guanyar la medalla de plata al millor llibre en espanyol (Moonbeam Children's Book Award).  

Per cert, el llibre està imprès sobre "paper de pedra" i això fa que tingui una textura un pèl diferent. 

SI EN VOLEU SABER MÉS...
http://apegoyliteratura.es/hijito-pollito/

https://meloneselabuelo.com/marta-zafrilla-escribir-es-una-suerte-un-camino/

PROJECTES D'ESCOLA, PROJECTES TANCATS?

 

 La identitat, els valors i el funcionament com també l'organització de qualsevol centre, queden recollits en els seus projectes (PEC, NOFC...). Però, aquests projectes amb qui són compartits?

- Amb el claustre?

- Amb el Consell Escolar per aprovar-los?

- Amb ningú?

L'elaboració d'aquests documents requereix hores, setmanes, anys...d'elaboració i actualització. Requereix també comprensió i continuïtat encara que l'equip directiu no sigui el mateix. Per altra banda, cada inici de curs es fa saber el projectiu educatiu al claustre de mestres? És un projecte obert que s'enriqueix amb les idees dels docents nouvinguts? L'equip directiu coneix les experteses de cada docent i les aprofita? (en el bon sentit de la paraula). 

 Algunes idees: 

- enquesta a mestres: a principi i a final de curs per conèixer quin curs i a quina comissió o projecte vol participar.   

- enquesta a famílies per saber en què són experts i com poden col·laborar: fusters, jardiners... 

 Recapitulant, els projectes d'escola haurien de ser públics. Per què?

- per les famílies actuals del centre

- per les famílies nouvingudes (volen conèixer el projecte d'escola) 

- per tothom (mestres...)

Aquí teniu alguns exemples:

- projecte de direcció

- projecte de biblioteca

- pla de lectura de centre (PLEC)

- pla de nevades

- pla del funcionament del menjador

 

 

JORNADA DE PORTES OBERTES

 

Cada mes de març, les escoles obren les portes per tal que les famílies interessades les visitin i escullin si matricular els seus fills o no. 

L'organització de la jornada, s'escull entre tots els mestres: 

-jornada de portes obertes en un dissabte: matinal fora de l'horari lectiu

-jornada de portes obertes dins de l'horari lectiu: per poder  veure -en directe- el funcionament de les classes

-jornada de portes obertes a partir de les 17 hores

Els motius per realitzar la jornada en un determinat dia i hora són diversos: no intervenir quan fem classe, major tranquil·litat pel professorat, poder fer la visita sense cap pressa, etc.

Què es fa?

Normalment la direcció del centre fa una reunió tot passant una presentació (ppt) per explicar el projecte educatiu de centre i les activitats habituals que es fan al llarg de l'any. Tot seguint, es visiten les diferents instal·lacions de l'escola amb nens o sense nens/es. 

Varietats de jornades de portes obertes:

- obertes a les famílies del centre per veure què fan els seus fills (tarda de pares)

- dirigides a les noves famílies (noves matriculacions)

Què implica?

Molts docents es plantegen si fer o no fer les activitats habituals quan es fan les jornades de portes obertes perquè tot quedi ben organitzat. Jo pondero que és imprescindible actuar amb normalitat i seguir la planificació. 

INTERACCIÓ ESCOLA-ENTORN

Un cop arribem a qualsevol l'escola, és important conèixer els recursos que ens ofereix o ens pot oferir l'entorn. Per què? Doncs per saber què podem aprendre del medi natural i social de la zona i per conèixer el lloc on viuen el nostre alumnat i ser partícips en les seves converses.
En algunes propostes us he enllaçat amb activitats "reals" que han dut a terme algunes escoles perquè us serveixin d'exemple i per motivar l'equip docent de les vostres escoles.

QUÈ PODEM OBSERVAR? QUÈ PODEM APRENDRE?

- La particularitat i el significat dels noms dels carrers i les botigues

- La geometria del poble (reixes, portes, estances...)

- La quantitat de botigues i comerços i els oficis actuals i passats

- El passat històric (castells, ponts, cases fortificades...)

 -Les comunicacions: carreteres, autopistes, trens, autobusos...

- Calcular les distàncies entre els pobles i les ciutats
- Buscar l'origen de dites populars

Trobareu moltes altres idees al blog sobre les XVII Jornades d'Escola Rural.   

I anant més enllà...
- L'hort a l'escola: interacció escola/familia/entorn
- Netejar el bosc
En aquesta pàgina web, cada centre es pot registrar i us ajuden a buscar una zona per netejar:
http://www.voluntariatambiental.cat/svac/
- Fer cartells amb els noms de les plantes i arbres d'un parc
- Penjar caixes niu
- Etc. 

COM ACTUAR? COM FER PARTICIPAR A LES FAMÍLIES?
- Fer un concurs anual per "caçar" paratges del poble com: fer fotografies dels objectes i edificis geomètrics; un altre any caçar paraules en poc ús; oficis... 
- Promoure sortides - fora de l'horari escolar- per l'entorn del municipi. 
- Etc. 

Entrades que he publicat relacionades amb el tema:

http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com.es/2014/07/tots-i-totes-fem-escola.html

http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com.es/2014/10/llibres-versus-entorn.html

UN LLOC PER A LA RULA

http://www.tramuntanaeditorial.com/ca/cataleg/un-lloc-la-rula

Títol: Un lloc per a la Rula

Autora: Mar Pavón

Editorial: Tramuntana, 2016 (2a edició). 

Proposta pedagògica:

- Analitzar la portada i el nom de la nena: què passarà? Quins personatges trobarem? Qui és la Rula?

- Descriure com se sent la nena davant de cada situació. 

- Pensar altres respostes a les donades al llibre per part dels personatges. 

- Formular hipòtesis sobre el final: on anirà? Què farà?

- Enquesta grupal sobre les tasques domèstiques (qui fa què?).  

- Treballar els drets humans:

 http://escolalesmoreresclassegran.blogspot.com.es/2016/05/un-lloc-per-la-rula.html

VALORS: LLIBERTAT, PERSEVERANÇA I JUSTÍCIA

SI EN VOLEU SABER MÉS...

http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_critiques.php?recordID=2642

http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2015/05/un-lloc-per-la-rula.html

http://silviacantos.blogspot.com.es/2015/05/ressenya-un-lloc-per-la-rula.html

https://unconteperlarlet.wordpress.com/2016/01/14/un-lloc-per-la-rula/

I MÉS ÀLBUMS...

 

 https://andana.net/llibre/la-balena/#prettyPhoto

Títol: La Balena

Autor: Benji Davies

Editorial: Andana, 2015 (segona edició).

Opinió:Una història molt emotiva i propera: un nen troba una balena petita encallada i l'ajuda. Sembla un argument senzill, però també penso que va enfocada a com se senten els infants quan veuen molt poc els pares. Cal esmentar que només hi ha la figura paterna i no en sabem res de la mare, per la qual cosa també ens pot ajudar a treballar la gran diversitat de famílies i fer hipòtesis: com és que no hi surt? El llibre ens dóna alguna pista? Com us imagineu la mare del protagonista? Alguna vegada us heu sentit sols? Què feu per canviar-ho? Etc. 

Com a curiositat hi ha una frase a l'àlbum pels lectors/es: "Les meravelles del món, la bellesa i el poder, les formes de les coses, els colors, els llums i les ombres. Tot això és el que hi vaig veure. Mira-ho tu també mentre siguis viu". 

https://www.youtube.com/watch?v=X4owzJpTJAI

TEMÀTICA: SOLITUD, AMISTAT, FAMÍLIA, EMOCIONS... 

SI EN VOLEU SABER MÉS...
https://jaumecentelles.cat/2014/10/19/la-balena-benji-davies/

http://silviacantos.blogspot.com.es/2015/01/ressenya-la-balena.html

AMB LA TANGO SÓN TRES

Avui us porto un conte sobre un model de família diferent.

http://www.kalandraka.com/ca/collecions/nom-de-colleccio/detall-de-llibre/ver/con-tango-son-tres-2/

Títol: Amb la Tango són tres

Autor: Justin Richardson i Peter Parnell

Editorial: Kalandraka. 2016

Idees per fer a l'aula.

SI EN VOLEU SABER MÉS...

Pàgina 3: http://www.clijcat.cat/faristol/descargas/80/3_80.pdf

http://gltb.blogspot.com.es/2008/12/la-granota-rosa-conte-infantil-que.html

https://jaumecentelles.cat/2014/06/04/tinc-dues-mares-la-imatge-de-la-familia-en-la-literatura-infantil-i-juvenil/

http://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/lectura/gustperlalectura/materialdidactic/documents/primaria/families_introduccio_i_proposta_VS_complet.pdf

EL CONTE VIATGER

OBJECTIUS

• Promoure el gust per la lectura i l’hàbit lector.
• Afavorir la creativitat i la imaginació. 
• Potenciar la col·laboració entre les famílies i l'escola. 

PROPOSTA:

M'he centrat en el procés que ha seguit la mestra del blog "Ses Tortugues":

- crear lliurement els possibles personatges, procés que pot durar alguns dies.

- fer la votació i escollir-ne alguns.

- entre tots, fem el llistat dels possibles títols i n'escollim un. 

- per taules de 4 o 6 infants, dibuixar la possible portada i escollir-ne una per mitjà d'una votació. 

- iniciar el conte i que el continuïn les famílies.

http://sestortugues.blogspot.com.es/p/conte-viatger.html

SUMMERHILL

Avui us porto un llibre que tenia pendent:

http://www.grup62.cat/llibre-summerhill-94021.html

Títol: Summerhill. Un lloc on els infants són educats en la felicitat.

Autor: A.S. Neill

Editorial: Eumo

Sinopsi: L'educador escocès Alexander S. Neill és un punt de referència de la pedagogia contemporània, i la seva tesi sobre una educació lliure i antiautoritària, que ha suscitat tant entusiasmes com crítiques severes, té en els nostres temps plena vigència. Per l'autor, l'educació ha de preparar els infants per a una vida feliç. Neill posa l'èmfasi en la idea de llibertat de l'individu i del grup, en la importància del món emocional i en l'autogestió assembleària.

El llibre em recorda una mica de la popular cançó sobre la revolució dels nens i nenes

Pink Floyd - Another Brick In The Wall: 

https://www.youtube.com/watch?v=YR5ApYxkU-U

Opinió: És un llibre que m'ha sorprès i et fa reflexionar sobre les teves actituds davant els infants i davant la vida tenen un rerefons inconscient ja que -des de sempre- hem estat condicionats pels altres i hem viscut certes coses que ens han influït positivament i negativament. Això fa que pensis que abans de -continuar la teva tasca docent- hagis de controlar els teus "mal hàbits" per no influir-los negativament. 

Intentaré fer un resum d'alguns aspectes que us faran reflexionar extrets del mateix llibre:

- Els mestres han de saber allò que desitja conèixer cada infant (pàgina 27). 

- La felicitat és un objectiu educatiu (pàgina 31). *No ha de ser un objectiu educatiu sinó SER. 

- Hi ha dos tipus d'autoritats: l'autoritat evident que utilitza la força física i l'autoritat encoberta que manipula amb el "consentiment de l'individu" (pàgina 36). 

- L'infant difícil és l'infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix, i per tant està en guerra amb el món (pàgina 49). 

- Els infants que són lliures expressen menys odi. 

- L'ensenyament ve després de jugar (primer cal explorar l'entorn, un mateix...per poder "centrar-nos"). 

- El triomf s'aconsegueix quan som capaços de treballar amb alegria i viure segurs de nosaltres mateixos (p.78). 

- La cara és la imatge de la persona en relació amb el món exterior (p.90).

- El sentit de responsabilitat social o de comunitat s'adquireix a l'adolescència (p.107). 

- Qualsevol cosa s'ha de fer per ella mateixa i no en funció de la recompensa (p.121). 

- L'obediència ha de sortir de dins i no ser imposada de fora. 

- Una persona és la combinació del món i de la gent que l'envolta (p.165). 

- Satisfer l'ego és una necessitat vital per a qualsevol ésser humà (p.181). 

- La veritable missió destructora significa odi en acció. La creació és la vida i la destrucció la mort (p.188). / En el joc maten simbòlicament l'autoritat per alleugerir les seves pors (.167).

- No podem ser justos perquè no ens coneixem a nosaltres mateixos i no reconeixem les nostres tendències reprimides. Un adult no pot educar mai més enllà dels seus propis complexos (pàgina 208). 

- La defecació és un treball de creació pels nens; simbòlicament significa quelcom de gran valor (pàgina 217). 

- L'exigència social -allò que pensa la societat- ha de cedir el pas a l'exigència individual (pàgina 226). 

- Tenir bones maneres significa pensar en els altres. La nostra conducta conscient és buida de significa perquè fem cas a les normes socials establertes (cedir la cadira...), però les bones maneres formen part del nostre inconscient. 

- Es fa veure a l'infant que emocionalment no accepti el seu dret a la pròpia satisfacció (pàgina 265). 

- Quan hom s'escandalitza implica que existeix un interès obscè per allò que produeix escàndol (pàgina 270). 

- Quan es fan grups del mateix sexe (els mateixos infants), existeix inconscientment l'homosexualitat (pàgina 271). *Podem dir que és una etapa més que cal superar. 

- Qualsevol religió té naixement, joventut, vellesa i mort. La idea de Déu canvia quan canvien les cultures (pàgina 276).

 - Qualsevol de nosaltres sent alguna vegada la necessitat de fugir de la realitat, altrament no llegiríem una novel·la, ni aniríem al cine ni beuríem un got de whisky (pàgina 278). 

- Rebutjar les creences imposades o interioritzades suposa un xoc massa fort i, per això, les anem inculcant als nostres fills (pàgina 283). *Suposo que ho justifiquem dient perquè "sempre s'ha fet i cal seguir-ho fent", com per exemple les tradicions més punyents com són las corridas de toros. 

- Un desig insatisfet queda fixat en l'inconscient (pàgina 285). 

- Odiem dels altres allò que odiem de nosaltres mateixos. No som lliures emocionalment perquè venim condicionats (pàgina 292). 

- El fet de pegar es pot considerar odi a la carn. I la carn significa el cos amb totes les seves exigències i desigs (pàgina 303). 

- La neurosi és el resultat d'un conflicte entre allò que li han dit que no ha de tenir i allò que realment desitja (pàgina 314).

- Tots tenim desigs, amors i odis soterrats. El caràcter és una combinatòria de conducta conscient i inconscient (pàgina 328). 

- L'infant rep les consciències dels qui l'envolten. La seva infelicitat és el resultat del conflicte entre la consciència i la naturalesa humana (pàgina 331). 

- El soroll expressa el seu poder sobre el medi on viu. 

- El desig de l'infant de convertir-se en persona gran és un desig de poder (com el fet que tenen els adolescents de fumar d'amagat, pàgina 345). 

- L'infant assedegat d'amor esdevé un individu odiós, insociable i criticaire (pàgina 353).

- Tots tenim el nostre patró de valors i mesurem els altres a partir de les nostres mesures personals (pàgina 364). 

 - Com pot interessar-se, si té un problema inconscient? (pàgina 378).

- La vida és plena de fragments d'interessos (pàgina 287). *Per això, els infants i els adults canvien ràpidament d'activitats. 

- La disciplina externa fa que els homes s'aferrin a les seves cadenes (pàgina 401). 

I, per acabar, un penjo una presentació sobre "La profilaxi afectiva. Les emocions positives com a font de salut" del Doctor Jaume Rosselló.  

EL LLIBRE VIATGER DE LES LLETRES

Hi ha escoles que fomenten la implicació de l'alumnat i de les famílies a partir de diferents recursos:

- cada divendres un nen de la classe s'enduu la maleta viatgera farcida de contes i àlbums il·lustrats

- la mascota de la classe (peluix) o la mascota "real" (peixos, ocells...)

- fulls de lectura a P5

- el llibre de les rimes a P4 i P5

- preparar una conferència de temàtica lliure amb la família
- el llibre de les famílies (en aquest enllaç, trobareu objectius i continguts). 

- i el llibre viatger de les lletres per buscar paraules que tinguin determinades lletres i exposar el treball davant dels altres. 

http://trasteandoenmicasa.blogspot.com.es/2012/04/libro-viajero.html

QUÈ FEU VOSALTRES?

INFORMES DE FINAL DE CURS I MÉS

ELS INFORMES...

Hi ha mestres que temen fer els informes perquè cal explicar els trets dels infants de manera entenedora i assertiva. Suposo que al llarg dels anys, guanyem en agilitat i constància, però per mi impliquen moltes hores de reflexió i canvis constants de frases o paràgrafs; suposo que "els deixo madurar" esperant millorant-los i que quedi reflectit tot allò que vull i necessito explicar. Us passa el mateix?

Relacionat amb això, farà un parell d'anys us vaig penjar algunes idees o frases que ens poden ajudar a redactar-los, malgrat que esperava que la gent interaccionés més i fer un treball conjunt en aquesta blogosfera. Aquest document el podreu trobar aquí, tot i que ara he afegit més frases de les altres àrees (cliqueu aquí per accedir al document revisat i actualitzat).  Cal esmentar que heu de vigilar no "retallar" les frases perquè sinó les esborrareu del document. 

PER ANAR MÉS ENLLÀ...

Heu pensat com entregueu els informes? Els tenim segellats? Els donem oberts o tancats? Dins dels sobre hi posem altres documents com el llistat de llibres pel proper curs? Els donem i no fem cap reunió? O els donem a la mateixa reunió de final de curs? Posem recomanacions? Aquestes serveixen pel proper mestre i per les famílies? Alguns mestres no posen recomanacions, ja que prefereixen fer-ho en persona? 

MEMÒRIES D'UN CURS ESCOLAR

 http://traficodeemociones.wordpress.com

En aquesta entrada faig bocins la meva experiència aquest any i com veig el món de l'educació avui en dia. 

Ara que s'ha tornat tan de moda escollir a l'atzar els mestres segons les seves titulacions, crec que seria interessant que els centres també ESPECIFIQUIN si fan llibres, com s'organitzen...per així poder escollir - malauradament els qui podem- si són centres que s'adiuen als nostres criteris pedagògics i estalviar-nos un any de possible patiment. També cal dir que hi ha mestres que no consideren adequats certes coses, però es queden als centres per així - a la llarga, o esperant la jubilació d'algú- millorar (no canviar) l'escola.

Quan arribem a qualsevol centre, podem trobar-nos col·lapsats pel "material" (llibres, quaderns...) que cal fer i que algú altre ha escollit "per nosaltres" (sempre es fa durant el mes de juny). Si ets capaç d'adaptar-te ja ho tens guanyat. 

ALGUNS CONSELLS QUE US PODEN FUNCIONAR

- El fet d'alentir fer les fitxes en un principi pot estar bé, però més endavant us podrà fer anar malament. Així doncs, pot ser feixuc trobar l'equilibri entre les propostes més experimentals amb el "temari que cal fer"; però, penseu que el vostre alumnat ho agrairà i, a més a més, amb vosaltres tindrà l'opció de ser més autònom. Per tant,  l'esforç que esteu fent entre "l'obligació temària/fitxera" i la vocació, valdrà la pena.

COMPTE!!! Si heu de fer 60 fitxes de descoberta (60 per trimestre) i unes 80 de lectoescriptura (i a sobre relligades!!!), cal buscar maneres d'enllestir-les. Per tant, quan ABANS comenceu, abans acabareu.  

- Aprofiteu els reforços per avançar "temari".

- Si decidiu no fer alguna fitxa, pot ser interessant endur-se-la d'amagat per evitar que us "enxampin". 

- Mirar de motivar al personal docent que podem treballar (aprendre) d'una altra manera i estalviar-nos fer tantes fitxes.

- Moltes, moltíssimes dosis de calma, paciència i tranquil·litat. Les flors de Bach i els esports us poden ajudar ;)

Sentiments i vivències com a mestra

*DIA 1 (abans de tenir els infants):

Una mare ve amb la seva nena de tres anys (encara no els tenia) i li comenta que aquesta serà la classe on farà moltes fitxes. En aquell moment vaig pensar que era molt trist el seu comentari, però no vaig gosar dir res. 

*PRIMERES SETMANES: Alguns infants entren a l'aula i em diuen si faran fitxes. Això ho agafo com a fet negatiu perquè em poden dir que estan cansats o volen fer-les perquè ja s'ha acostumat (aquesta última opció és realment colpidora).

*Quan algú que mana a l'escola et comenta que cal ACABAR TOTES LES FITXES perquè l'escola ha de donar la cara, t'ho diu realment tot. He pensat que si no em dóna temps, me'n portaré les fitxes per fer-les jo... 

*Quan entres en una escola has de deixar de ser tu mateix per ser com ells volen que siguis? Si tots som diferents, com és que no volen escoltar les propostes dels altres? 

*Conformar-te i acceptar el que hi ha et permetrà passar desapercebut i seguir els desitjos dels altres, però has de saber que a l'aula tens la teva llibertat i podràs fer coses sense ser vist.  

*Hi ha mestres que com que no es quedaran al centre decideixen no LLUITAR. Considero que cal dir la teva opinió perquè formes part del centre encara que pugui resultar bastant ambivalent el fet de lluitar per treure temari quan no saps si l'any vinent vindrà un docent que pensi com tu o potser no. 

*Possiblement, us costarà planificar un munt de fitxes diàries si mai ho heu fet. Això ho he après aquests últimes mesos. Em dol fer tres o quatre fitxes pràcticament cada dia, però ho he de fer perquè algú m'ho ha manat.

* FER TANTES FITXES SIGNIFICA QUE ELS INFANTS APRENEN? ENS PERMET TREBALLAR EL TRAÇ? ENS PERMET FER ALUMNES COMPETENTS? ENS PERMET FER ALUMNES AUTÒNOMS?

Tinc l'esperança que els infants hagin gaudit dels experiments, dels jocs, de les vivències compartides, dels contes i àlbums que hem explicat cada dia, de les cançons... i espero que no es converteixin en màquines que només esperen "treballar amb fitxes" perquè creuen que sinó no és treballar.