"¿Qué los hace leer así? Los niños, la lectura y las bibliotecas" de la Geneviève Patte

https://www.fcede.es/site/es/libros/detalles.aspx?id_libro=12504 

Títol: ¿Qué los hace leer así? Los niños, la lectura y las bibliotecas

Autora: Geneviève Patte 

Editorial: Fondo de cultura econòmica, 2011

Opinió: Els llibres que han publicat des del Fondo de Cultura Económica són grans troballes i molt enriquidores. En aquest llibre l'autora ens parla de diferents experiències lectores i reflexiona sobre la importància de les biblioteques en les tasques que tenen a nivell cultural, social i democràtic.

Algunes cites:

Pàgina 54: La lectura es algo que se comparte y se puede vivir plenamente en familia. Por eso, los padres deben encontrar su lugar en estos intercambios. 

Pàgina 94: De entrada, los pequeños descubren que la lectura es relación, relación en los dos sentidos de la palabra: como "relato" y como "lazo con el otro". Encuentro con los personajes del libro, encuentro que transmite felicidad de conmoverse junto con otros niños que alrededor nuestro escuchan y viven, cada uno, su experiencia personal a partir de una misma historia. 

Pàgina 101: La historia se termina, el libro se cierra. Pero queda algo de él en la vida compartida en familia, en la escuela o en las bibliotecas. Es así como se construye una cultura común. 

Pàgina 169: Cada uno de estos soportes [internet, libro, sonidos...] propone un modo de lectura, de conocimiento, de apropiación. [...], Con el libro, por el contrario, podemos tomarnos nuestro tiempo, el tiempo necesario para la construcción del saber. 

Pàgina 236-237: Necesitamos reunirnos, interesarnos juntos, construir un proyecto con los demás, compartir intereses comunes y maravillarnos de las nuevas vías que se abren: en una palabra, necesitamos tomarnos el tiempo para vivir y crecer. 

Pàgina 239: La biblioteca proporciona un ambiente cultural único y profundamente humano. Al animar a cada uno a emprender su propio camino, favorece la emergencia de las identidades en su singularidad.  

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://gretel.cat/recomendacion-de-estudios/que-los-hace-leer-asi-los-ninos-la-lectura-y-las-bibliotecas/?lang=es

Altres llibres que he llegit d'aquesta editorial són:

- "Dime" de l'Aidan Chambers

- "La frontera indómita" de la Graciela Montes

- "Leer el mundo. Experiencias actuales de transmisión cultural" de Michèle Petit

Poesia i tècnica blackout

El blackout és una tècnica força creativa per fer "sortir" la poesia d'un text, revista, paràgraf...

Com diu en Jaume Centelles, també podeu entrar a la poesia mitjançant la tècnica del blackout, una manera molt senzilla de crear un poema partint d’un text escrit (article de diari o revista, fotocòpia d'una pàgina de llibre) seguint unes instruccions molt concretes. La idea és aprofitar algunes de les paraules que hi ha en el text i fer brollar el poema que s’hi amaga. No cal llegir amb deteniment, només triar una paraula que ens agradi i que estigui carregada de significat, ancorar-la, i anar encerclant i anotant les altres paraules que es vulguin usar.

https://site.educa.madrid.org/ies.laslagunas.rivas/index.php/tag/blackout/

https://lamisideespanol.com/2018/11/23/poesia-revelada-o-blackout-poetry-una/

https://jaumecentelles.cat/2019/12/18/blackout-poesia-amagada/

https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/edublog/iesprofesormartinmiranda/?p=16105

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://ideasparalaclase.com/2014/02/17/poesia-blackout-o-blackout-poetry-una-estrategia-interesante-para-crear-poemas/#google_vignette

"L'hora del conte, recer de lectura" de la Núria Vouillamoz

 

https://www.rosasensat.org/es/producte/lhora-del-conte-recer-de-lectura/

Títol: L'hora del conte, recer de lectura

Autora: Núria Vouillamoz

Editorial: Rosa Sensat, abril de 2024

Opinió: A la primera part del llibre, l'autora ens explica un breu marc teòric i, en la segona part, ens detalla en com estructura l'hora del conte i els llibres imprescindibles que han de conèixer l'alumnat. És un llibre interessant i molt pràctic. Una petita joia on he descobert nous àlbums il·lustrats que desconeixia. Cal dir que l'autora agrupa els llibres en diferents itineraris quan realitza l'hora del conte: psicoliteratura, socioliteratura, coneixement del món i juguem amb...(format, estructura...).

Algunes cites:

Pàgina 13: La literatura és diàleg, i la biblioteca, com a indret on habitar, ens embolcalla amb el rumor meravellós d'infinites veus, que, més enllà de l'espai i el temps, recorren els prestatges i s'encreuen en un eco subtil que s'amaga darrere els llibres. 

Pàgina 14: [...] sempre he concebut la biblioteca escolar no només com un espai físic, sinó també emocional. Un lloc on els llibres habiten els prestatges i dialoguen en silenci; on els infants es refugien i es troben a si mateixos; on redescobreixen els altres i estableixen llaços d'empatia i amistat; on obren els ulls al món que els envolta; on fan sentir la seva pròpia veu, perquè se senten acompanyats, escoltats i compresos; on creixen intel·lectualment i emocionalment; on viuen històries fantàstiques, alimenten la imaginació i gaudeixen d'experiències estètiques a través de la literatura. 

Pàgina 111 (referint-se a l'àlbum, "Goteta" de S. Joire i L. Fanelli): [...] la presència d'una sèrie d'elements que introdueixen un component ficcional ens impedeix parlar d'una obra estrictament informativa. El més evident es localitza en la mateixa materialitat del llibre com a objecte, ja que es tracta d'un leporello que, en ser desplegat circularment, permet unir la primera i la darrera pàgina per tancar perfectament lla història. 

Pàgina 129 (referint-se a l'àlbum, "Afortunadament" de R. Charlip): [...] la genialitat de l'obra rau en el fet de parlar, des d'una proposta senzilla i lúdica, de la complexitat de l'existència, i d'afrontar la gestió d'aquesta alternança de llums i ombres intrínseca a la vida amb valentia i resolució. 

Pàgina 139: (l'hora del conte) Dona la veu a l'infant perquè es reconegui en els llibres com a individu i ésser social i, perquè comparteixi aquesta experiència amb els altres. 

Pàgina 140 (Patte): [...] la biblioteca emfatitza la condició humana, els llaços interpersonals i la necessitat de conèixer, reconèixer-se i pensar.  

Altres llibres interessants:

La màgia de llegir en veu alta de la Meghan Cox Gurdon (2022)

Lectures que fan lectors de la Cristina Correro i d'en Joan Portell (2023) 

BIBLIOGRAFIA

Vouillamoz-Pajaro, N. (2022). Reescrituras subversivas en la LIJ: Cuando el álbum ilustrado da voz a los personajes clásicos. Ocnos. Revista de estudios sobre lectura, 21(1). https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.1.2737

https://www.revistaocnos.com/index.php/ocnos/article/view/210/357

Possible memòria de la comissió de biblioteca

La memòria ens serveix per recollir totes aquelles activitats dutes a terme en un curs escolar i fer propostes de millora. Aquestes propostes i/o objectius pel proper curs ens ajudaran a redactar el Pla Anual de la biblioteca pel curs vinent. 

Us deixo algunes propostes de millora:

• Revisió de les propostes d'usuaris creades per tots els cicles

• Creació del PLEC (FIC)

• Creació o actualització d’una paddle/pearltrees amb recursos per a la biblioteca digital 

• Curació de continguts: Una curació de contingut, és un llistat de recursos accessibles en línia que poden ser llibres en PDF, vídeos, videojocs, breakoutedu virtuals, jocs de taula, articles electrònics de premsa generalista, especialitzada o blogs, etc. 

• Compra de llibres tenint en compte els interessos i propostes de l’alumnat

• Adquisició de llibres relacionats amb la inclusió, si no en tenim (Braille, pictogrames…)

• Compra de jocs de taula cooperatius i individuals per a la biblioteca: Guia de jocs de taula del Departament

• Compra de mobiliari per a la biblioteca: coixins sintètics, formatgera per presentar els llibres, titelles, etc.

• Catalogació de llibres al catàleg ePèrgam  (llibres de la biblio i llibres de les biblioteques d’aula)

• Nou plantejament Maker: la biblioteca com a espai de creació (espai maker: fer vídeos, ràdio, robòtica, impressora 3D…) . Us deixo enllaços: Makerspaces i biblio escolar i agent de cultura digital (pàgina 11)

"L'escola, casa de lectura" de la Mar Esteve Ràfols

 

https://lafinestralectora.cat/lescola-casa-de-lectura/

Títol: L'escola, casa de lectura

Autora: Mar Esteve Ràfols

Editorial: Eumo Editorial, maig de 2023

Opinió: Llibre de lectura fàcil on l'autora a la primera part del llibre ens explica què és la literatura i el procés dinamitzador per a diferents autors i, en la segona part, ens explica com ho podem fer. 

Pàgina 86: En aquesta pàgina l'autora ens explica el decàleg sobre què és llegir: 

• Llegir és rebre, acollir, escoltar. 
• Llegir és oblidar-se, és suspendre el jo, és descentrar l'ego.
• Llegir és entrar en un diàleg. 
• Llegir és inventar, és participar en la manifestació de l'obra. 
• Llegir és estar so.
• Llegir és un plaer difícil. 
• Llegir és observar, és fer d'espectador. 
• Llegir és identificar-se, és sentir emoció en acostar-nos a la vida que es manifesta en l'obra. 
• Llegir és passar per una experiència. 
• Llegir és una pràctica que dona forma, un camí de formació.  

Pàgina 103: Perquè un hàbit tingui vida i sentit, no només pot comptar amb la força de la inèrcia -que també hi ajuda-, ha de comptar amb un compromís que es renova cada dia amb accions, gestos, atencions i afectes. 

Pàgina 114 :(fent referència als tallers de lectura): Ens pot anar bé no oblidar mai quatre coses: la capacitat evocadora de l'obra, la seva incommensurabilitat, que no permet les interpretacions úniques, tancades ni acabades; la dimensió personal [...]; la gratuïtat i la receptivitat en la relació amb l'obra que evita la instrumentalització, la traducció o la concreció forçades; i la potencialitat del diàleg interpersonal des del món de l'obra que afavoreix l'aprofundiment, la transferibilitat i la ressonància de la lectura. 

Pàgina 119: I que l'aprenentatge no es dona per l'obligació o per l'exhortació, sinó perquè es transmet, s'encomana alguna cosa a través d'un testimoni viu. 

Pàgina 127: Per això, l'escola és un lloc únic [...]. Un lloc que ha de propiciar alguna cosa diferent de la que es viu en altres llocs. Un dels ingredients d'aquesta diferència és la lectura, però la lectura que ens ajuda a entendre'ns i a entendre el món, que ens apropa a altres vides, que ens allunya de la fredor, que ens fa sentir comunitat, que ens ensenya a escoltar, que ens dona la paraula. 

Altres llibres interessants:

ANY 2022:

La màgia de llegir en veu alta de la Meghan Cox Gurdon

ANY 2023:

Lectures que fan lectors de la Cristina Correro i d'en Joan Portell (2023) 

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://www.senderi.org/cat/recursos/124/lescola-casa-de-lectura

Bibliotecas escolares, ¿para qué? de la Mònica Baró, Teresa Mañà i Inmaculada Vellosillo

https://www.iberlibro.com/9788466713092/Bibliotecas-escolares-%C2%BFpara-qu%C3%A9-Otras-8466713093/plp

Títol: Bibliotecas escolares, ¿para qué?

Autores: Mònica Baró, Teresa Mañà i Inmaculada Vellosillo

Editorial: Anaya, 2004

Opinió: Llibre força amè que parla de com muntar una biblioteca escolar des de zero. Les autores es comuniquen mitjançant missatges electrònics i ens donen informació de referents actuals (des principis del segle XXI i d'abans) sobre les biblioteques escolars. 

Tot i que hi ha aspectes que han quedat obsolets, destaco els següents:

Pàgina 8: De ahí que, sin una dotación estable de recursos humanos y económicos, este espacio seguirá siendo una asignatura pendiente (...). Antonio Ventura. 

Pàgina 13: (...) como el servicio que permite a los alumnos desarrollar "el pensamiento crítico" y utilizar "de manera eficaz la información en cualquier soporte y formato". 

Pàgina 16: En el caso de los alumnos, es importante destacar que una buena biblioteca:

• Facilita que se formen a su rimo, atendiendo a la diversidad. 
• Permite que amplíen las explicaciones de clase, según sus intereses. 
• Enseña a trabajar con documentos muy diversos en todos los soportes. 
• Les prepara para utilitzar otras bibliotecas. 
• Entrena en el uso de nuevas tecnologías, de navegar en internet. 
• Ayuda a comprender el mundo. 
• Despierta el gusto por la lectura. 

Pàgina 34-35: Las principales veo que son estas (ventajas del proyecto de la biblioteca): 

• Ayuda a establecer las prioridades y a aclararse un poco con qué y con quién contamos para trabajar. 
• Permite que el trabajo tenga continuidad, independientemente de quien se ocupe de la biblioteca. 
• Revaloriza el papel de la biblioteca en el centro y le da mayor protagonismo en el proyecto educativo. 

Pàgina 131: Se recogen datos de usuarios que acuden a la biblioteca (a diario), de préstamos que se realizan (a diario y por materias), de incremento de fondos (mensual), de actividades de animación (mensual), de actividades de formación (mensual), etc. 

Todos esos datos nos permiten evaluar los servicios y comprobar si se han cumplido los objetivos propuestos, y resultan útiles para justificar necesidades relacionadas con la adquisición de nuevos fondos o con la realitzación más frecuente de actividades de animación o formación; es decir, nos permiten ir modificando y adecuando la colección y los servicios de la biblioteca a las necesidades de los lectores; (...). 

Pàgina 136: (...) te ha quedado clara la función primordial de una biblioteca escolar: enseñar a buscar y usar la información. 

Pàgina 142: Lo importante es que la colección permita multiplicidad de lecturas, tanto literarias como de cualquier otro tipo (...). 

Pàgina 147: La lectura de cuentos (que no representaciones), los juegos de búsquedas de personajes, autores, lugares u objetos, la alteración de historias, creando principios, finales, en que se desarrollan... todo ello son actividades que de alguna manera proximan al lector a los libros, y, en ese sentido, resultan "eficaces" para invitar a leer. 

EXEMPLES DE...

• Directrius IFLA (2013)

• Pla de treball de la biblioteca de l'escola Cossetània (2018-2019)
• Àmbits: de gestió i organització; de dinamització (funció educativa, funció cultural i social de la BE i funció de col·laboració amb l'entorn); i formació. 

• Memòria de l'escola FG Lorca 22-23 (Esta memoria ésta creada para reflejar todas las actividades que se han realizado durante el curso escolar 2022/23 con el fin de mejora para el próximo curso y facilitar el trabajo al futuro coordinador/a). 

Permís de maternitat + permís família monoparental + vacances no gaudides + lactància

Escric aquesta entrada que espero que us serveixi d'ajuda a l'hora de demanar certs permisos. Recordeu que sempre, en cas de dubte, heu de contactar amb els vostres Serveis Territorials. 

Aquests tràmits s'han de fer a través del portal d'ATRI i també del portal de centres (no totes les sol·licituds hi són en tots dos llocs).

PERMÍS DE MATERNITAT (es preveu ampliar-lo a 20 setmanes). 

• Si esteu de baixa abans d'agafar el permís de maternitat, quan tingueu la/es criatura/es, l'alta ha de ser del dia d'ABANS del naixement (Actualment, la baixa és de 16 setmanes, però es preveu allargar-la a 20 al llarg d'aquest 2024). 
• Heu de presentar, com a petició genèrica als SSTT, la sol·licitud de maternitat del Departament (model A200) + la declaració jurada (A372) +  l'alta mèdica en cas que haguéssiu estat de baixa + el certificat d'autenticitat (A1116), el trobareu al Portal de Centres).  
• ULL! En aquests mesos no ens retenen l'IRPF. 

PERMÍS DE FAMÍLIA MONOPARENTAL (4 setmanes més) *Compte! Hi ha hagut aquesta ampliació de 10 setmanes. 

• 15/20 dies ABANS que acabi el vostre permís de maternitat, heu de sol·licitar el permís de família monoparental. Recordeu que ara no existeix el document físic del llibre de família. Es fa a través del portal ATRI (jo adjuntaria el títol de família monoparental i en el permís de maternitat ja ho anunciaria perquè ho tinguessin en compte).  
• Podeu demanar el carnet de família monoparental aquí (GENCAT). [triguen unes dues setmanes a enviar-te la resolució i els certificats que cal renovar-los cada 4 anys. Recordeu preguntar a cada botiga si fan descompte per a famílies monoparentals. Molts supermercats fan un 5% de descompte]. 

PERMÍS DE VACANCES NO GAUDIDES

• 15 dies ABANS que acabi el permís de família monoparental, l'haureu de sol·licitar. Els dies que compten són els 22 dies del mes d'agost.
• Heu de presentar la sol·licitud mitjançant petició genèrica (model A200)+ declaració jurada (A372).

COMPACTACIÓ DE JORNADA (REDUCCIONS)

• Hi ha diferents opcions de reduccions de jornada en què se us anticipa el sou que haureu de retornar després o caldrà regularitzar-lo. 
• Reduccions. Cal enviar-lo uns quinze dies abans que acabi el permís de les vacances no gaudides. 
• Reducció 1/3: 80% de retribucions (122 dies naturals, vol dir comptar els caps de setmana també i t'estàs 4 mesos a casa amb la criatura) i reducció 1/2: 60% de retribucions (182 dies naturals).

LACTÀNCIA

La compactació de la lactància comporta el retorn de les retribucions percebudes de manera anticipada, si no es realitza la incorporació al lloc de treball en acabar el permís i també en cas que es constati que s’ha gaudit de més dies de permís dels que corresponguin. Extret de: https://www.cgtensenyament.cat/permis-lactancia/

Recordeu que aquesta entrada s'ha publicat l'any 2024 i és possible que el protocol canviï. 

Altres dubtes:

A partir del 91è dia de baixa, cal omplir la sol·licitud de prestació de MUFACE (si sou de MUFACE) i heu de recordar que, quan feu la declaració de la renda, imprimir el certificat de retencions del Departament i de MUFACE (jo no sabia que existia!). 

ALTA BENEFICIARIS (MUFACE): Heu de demanar l'alta del vostre fill/a mitjançant la sol·licitud de MUFACE. Us demanaran el certificat de naixement i el vostre fill/a tindrà el mateix codi que el vostre. Directament també tindrà el codi de la SS (la meva seguretat social).   

ALGUNES RECOMANACIONS: Registrar el vostre fill/a a l'hospital (molts hospitals fan un preregistre) i demanar un certificat de naixement. Tot seguit, anar a l'Ajuntament a fer el registre civil amb els papers que us han facilitat els de l'hospital (el groc i el vermell, em sembla) i donar d'alta en el padró municipal. Quan tingueu el certificat de naixement del registre civil (us l'envien via email), demanar l'alta de beneficiaris de MUFACE i descarregar-vos l'imprès. A continuació, anar al CAP per demanar la targeta sanitària. I, per últim, heu de demanar el títol de família monoparental. Tots aquests processos triguen un mes aproximadament.