divendres, 24 de juny del 2022

La noia de la capsa de fils de la Remei Oliva

https://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/detalls/publicacio/La-noia-de-la-capsa-de-fils.-Memories-dun-exili-no-desitjat

 Títol: La noia de la capsa de fils. Memòries d'un exili no desitjat

Autora: Remei Oliva

Editorial: Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya, 2020.  


Opinió: L'autora ens explica en poc més de 115 pàgines, alguns dels seus anys a l'exili (Argelers, Maternitat d'Elna...). Ens ho explica de manera serena, amb vitalitat davant les bones notícies, amb moments d'incertesa i de por. Francament, recomanable.  

Com vaig publicar anteriorment, cal lluitar per una educació per a la ciutadania global (EpCG). 


Un primer pas per potenciar la consciència ciutadana és deslliurar-nos dels prejudicis i entendre que tots som ciutadans del món. Tots portem en els nostres gens la herència -ben diversa- dels nostres avantpassats. 

Aquesta educació per a la ciutadania global va més enllà de l'educació per a la ciutadania, ja que potencia que els alumnes sàpiguen els seus drets i deures com a ciutadans, coneguin les conseqüències de determinats fets amb les repercussions que això comporta; sàpiguen gestionar l'economia familiar perquè lluitin i participin en l'economia del seu poble/país... i lluitin perquè el món sigui més sostenible.  

I, com sabeu, cal conèixer el passat per entendre'l i evitar que torni a passar. 


QUÈ PODEM TREBALLAR A L'ESCOLA O L'INSTITUT? 

- Desenvolupar la literacitat crítica (pensament holístic, social i creatiu). 

  • Pensament holístic:  Quina visió del món està representada? (bàndols...) Etc. 
  • Pensament social:  Quina intencionalitat o missatge ens transmet? Etc. 
  • Pensament creatiu: Pots relacionar el vídeo amb la teva vida? I amb la teva realitat? Etc. 

- Recerca d'altres refugiats espanyols, catalans... per visibilitzar les seves vivències en camps de refugiats i/o concentració. 

- Visualitzar el vídeo, entrevistes fetes... a la Remei Oliva i comparar-les amb altres refugiats (buscar la simultaneïtat a nivell subjectiu i objectiu amb altres afers polítics i socials). 


SI EN VOLEU SABER MÉS:

https://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/detalls/publicacio/La-noia-de-la-capsa-de-fils.-Memories-dun-exili-no-desitjat

https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/espero-que-el-record-pervisqui-la-noia-de-la-capsa-de-fils-retorna-als-102-anys-a-la-maternitat-delna-3/

https://www.infojonquera.cat/noticia/151343/una-exiliada-de-103-anys-explica-les-seves-memories-al-mume

https://es.ara.cat/cultura/recuerdos-ultima-madre-viva-maternidad-elna_1_4402073.html

dimarts, 21 de juny del 2022

El río del olvido de Julio Llamazares

 
https://vivetupueblo.es/2020/12/02/el-rio-del-olvido/

Títol: El río del olvido 

Autor: Julio Llamazares

Editorial: Seix Barral, 1990


Opinió: L'estil personal de l'autor fa que viatgis amb ell i tots els racons del riu Curueño. És una experiència amb cert toc nostàlgic que em recorda una mica a l'altre llibre de l'autor: La lluvia amarilla.

Algunes cites: 

Pàgina 7: El paisaje es memoria (...) sostiene las huellas del pasado, reconstruye recuerdos (...)

Pàgina 31: El viajero es un lobo estepario que gusta de andar solo los caminos de la vida. 

Pàgina 121: , vegeta por el invierno por las ciudades para poder andar los caminos por e verano. 

Pàgina 126: sopor solar

Pàgina 160: Bajo la pétrea y blanca sombra...

Pàgina 184: Una cultura de piedra -a la que él pertenece y a la que no ha renunciado- (...). 

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://www.todoliteratura.es/noticia/55183/criticas/julio-llamazares-el-rio-del-olvido:-la-memoria-y-el-paisaje.html

https://www.lanuevacronica.com/no-puedo-demostrar-que-existio-la-dama-de-arintero-pero-tengo-indicios

https://www.diariodeleon.es/articulo/revista/llamazares-devuelve-voz-vegamian/202108220333462140091.html

dilluns, 13 de juny del 2022

LES BIBLIOTEQUES D'ESTANÇA

Fa uns dies vaig tenir la gran sort d'assistir telemàticament a una jornada sobre "les biblioteques d'estança" on la ponent era la Marta Roig

Us en faig cinc cèntims: 

  • Les biblioteques d’estança són espais que dialoguen en el centre. Són espais que ens conviden a estar presents, connectats. Són una extensió de la biblioteca global. Són flexibles i estan lligats al present. 
  • La biblioteca de centre és l’espai físic on es centralitza el fons de la biblioteca. Permet una trobada lliure, potenciar el sentit del gust… 
  • Les biblioteques d'aula/d'estança no poden tenir molts llibres, màxim com el nombre d'alumnes hi hagi i han de ser de diferents tipologies i mostrar-se "de cara". Aquesta podria ser la graella per temporalitzar i seleccionar els llibres de cada biblioteca d'estança: 

Política d’escola: Els llibres no són de les aules, són de l’escola. Cal tenir tipologies ben diferents representades. 

  • Contes melòdics/poètica del llenguatge: jocs melòdics, rítmics…. 
  • Imatginaris: llibres contemplatius per afavorir una mirada atenta (Tana Hoban…) 
  • Llibres de coneixements 
  • Àlbums il·lustrats/revistes/Còmics 
  • Llibres d’artista: parteixen un joc artístic (Munari, Imma Pla….). 
  • Primeres narratives: el text té una predominància (Beatrix Potter, Winnie de Pooh, Sopa de ratolí…) i contes populars: són altaveus del nostre passat i que cal reinterpretar i ajudar a la mainada a ser crítics: què creus que hi falta en aquesta història? Totes les princeses són així? Etc. 

Cal disposar de llibres que no estiguin especialitzats per a infants com catàlegs d’art, de fotografia…. 


REPTES PER REFLEXIONAR:
  • Decidir quins llibres tenir a les biblioteques d’estança: què hi posem? Per què? Què esperem que hi passi en aquella biblioteca d’estança? En quin espai podem posar aquest llibre que convida al… joc? En quin context el posem? Al menjador? Al lavabo? A l’hort? Al passadís? A l’entrada? A psico? El posem al costat d’un mirall? 
  • Creem una biblioteca d'estança al pati? A l'hort? I al lavabo? Etc. 

dissabte, 11 de juny del 2022

Nada de Carmen Laforet

 
https://www.planetadelibros.com/libro-nada/309488

Títol: Nada

Autora: Carmen Laforet

Editorial: Austral, 2021 

Opinió: Desconeixia aquesta autora i aquesta novel·la m'ha semblat esplèndida, palpable, que t'atrau... molt viva. 

Algunes cites:

Pàgina 244: Las casas se apretaban, altas, rezumando humedad. 

Pàgina 293: Me parecía que de nada vale correr si siempre ha de irse por el mismo camino, cerrado, de nuestra personalidad. Unos seres nacen para vivir, otros para trabajar, otros para mirar la vida. 

Pàgina 336: Las alcantarillas tragaban el agua que corría a lo largo de los bordillos de las aceras. 

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://www.mrwonderbook.com/resena-nada-carmen-laforet/

https://www.criticaspolares.com/resenas-literarias/resena-nada/

https://soyfrikiyque.wordpress.com/2017/09/24/resena-nada-carmen-laforet/

dimecres, 8 de juny del 2022

COSES QUE HE APRÈS...

QUÈ VOL DIR SER DOCENT?

Des de ben petita, he volgut ser mestra, però el record que em queda d'allò que em pensava que és el meu ofici, és força diferent. Sovint, practicava amb els meus peluixos i era intransigent, manaire, model unidireccional... obsolet, vist i potser imposat.

Aquesta manera de ser unidireccional-vocacional, ha anat evolucionant i no deixa de ser vocacional. És una manera de ser, de fer, de viure i conviure.  

QUÈ HE APRÈS DELS NENS I NENES? 

  • Assaborir les descobertes dels infants, sense "imposar-me", tot deixant que ells ho descobreixin. 
  • Sovint les solucions les troben ells/es.  
  • Els seus interessos són transparents i cal caçar-los i aprofitar-los (aprenentatge significatiu). 
QUÈ HE APRÈS DELS COMPANYS I COMPANYES?
  • Respectar què pensen, com pensen... i ser tolerant amb les seves propostes i actituds. 
  • Estic aprenent a acceptar que encara que els altres pensin diferent que tu, no vol dir que et menystinguis i que les teves propostes no siguin vàlides. 
  • He après que no hi ha límits, tot és possible i és millor fer-ho en equip.  
QUÈ HE APRÈS DE MI MATEIXA?

  • A vegades és un gran repte controlar la teva gestió de les emocions, contenir-te i ser assertiva a l'hora de comunicar-te.  
  • He après que l'autoexigència té dues cares i cal gestionar-ho. 
  • Cadascú de nosaltres té uns interessos individuals professionals que moltes vegades no s'adiuen amb els interessos del grup i cal ser tolerant amb els "tempos" o buscar altres maneres que puguis dosificar els seus interessos i seguir tenint la teva identitat docent. 
  • Estic aprenent a ser més respectuosa amb mi mateixa i amb la meva salut. 
  • He après que la feina de l'escola mai s'acaba i que és impossible estar al 100% actualitzada a causa dels grans canvis que succeeixen. 
  • He après que mai tindré tots els recursos actualitzats, però això no vol dir que no siguin adients. És important saber utilitzar un mateix recurs per moltes coses.  
CITES I REFLEXIONS:
  • L'escola és un elefant que camina amb peus de fang. 
  • La feina mai s'acaba. On vols arribar?
  • On vols enfocar la teva energia?

SI EN VOLEU SABER MÉS...