Fa una mica més de 14 anys que soc mestra d'educació infantil i crec que a les universitats no es parla del sentiment de frustració que ens pot generar no poder aplicar els aprenentatges que anem fent. Com sabeu, al llarg de la nostra vida laboral ens anem formant, però no sempre podem dur a terme les propostes que hem après o dissenyat per diferents motius:
- cal arribar un consens amb el nostre equip, cicle o claustre
- no tenim els recursos suficients
- "ara no és el nostre moment", per la qual cosa tens la sensació que allò que has après no serveix i no et permet posar-ho en pràctica. I, alhora, tens la sensació que "té data de caducitat", ja que sempre ens hem d'anar formant i tot canvia. I, juntament amb això, quan ho pots aplicar creus que és massa tard, que cal actualitzar-lo (algú em va dir: L'escola és un elefant que camina amb peus de fang).
- vols engegar un projecte (de biblioteca...) i l'escola no és receptiva, no hi ha un equip impulsor...
- etc.
Què podem fer?
- apuntar tot allò que volem aplicar perquè ens recordem (llista de propostes...)
- a vegades cal deixar-ho al forn perquè vagi fermentant i així poder-lo aplicar i enriquir amb la nostra experiència
- no sempre es pot aplicar a tota l'escola i pots fer petits passos a la teva aula:
Us envio ànims i paciència. A vegades trigareu anys a poder aplicar allò que heu après o descobert en un determinat curs, però paga la pena fer-ho encara que sigui molt temps després.
Però, si després de tants anys d'espera, veus que l'espera no "et permet créixer" i et sents impotent, potser cal buscar una nova escola amb nous reptes.
SI EN VOLEU SABER MÉS...
- Aquí, trobareu diferents reflexions sobre la nostra feina que he fet al llarg del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada