Títol: La brúixola interior
Autor: Àlex Rovira
Editorial: Empresa Activa, 2004
Opinió: Llibre de creixement personal de poc més de 155 pàgines. Fàcil i amè de llegir. L'autor ens envia cartes per ajudar-nos a millor i a replantejar-nos aspectes de la nostra vida professional i personal per buscar allò que necessitem per a realitzar-nos.
Us deixo algunes cites:
Pàgina 15: Píndar va dir: "Arriba a ser qui ets".
Pàgina 36: El sentiment d'urgència permanent desapareix quan ens adonem que amb nosaltres mateixos en tenim prou.
Pàgina 37: (...) la por és el nostre major fre.
Pàgina 39: La por desapareix (...) quan ens lliurem de les pesades càrregues dels prejudicis envers els altres i, sobretot, envers nosaltres mateixos.
Pàgina 45: com vull viure i com vull estar aquí i ara.
Pàgina 45: ,el nen, per la seva necessitat de ser escoltat, estimat i acaronat, desplaça la seva necessitat de realitzar-se.
Pàgina 46: Tagore va dir: "L'home busca la multitud per ofegar el clam del seu propi silenci".
Pàgina 47: Michael P. Nichols va dir: "ser escoltat marca clarament la diferència entre sentir-se acceptat i sentir-se aïllat".
Pàgina 49: ,si desitgem millorar la nostra vida, cal no tan sols escoltar-nos, sinó també plantejar-nos un canvi...
Pàgina 60: (...) repensar-se és un exercici que demana honestedat, perseverança i coratge.
Pàgina 61:
- Què és el que no vull a la meva vida?
- Què vull realment de mi i de la meva vida?
- Què sé fer bé jo, quines són les meves habilitats o talents que em diferencien i em fan singular?
- Visc feliç, conforme o resignat?
Pàgina 80: Naixem amb un potencial increïble d'aprenentatge i desenvolupament. Però ens anem fent a la realitat que ens imposen.
Pàgina 81: La felicitat només arriba quan (...) som subjectes de nosaltres mateixos.
Pàgina 98: Perquè la consecució de la veritable llibertat arriba quan som capaços de renunciar al que som en favor d'allò que podem arribar a ser.
Pàgina 114: Perquè les oportunitats siguin sòlides, s'han de revestir amb el ciment de la perseverança.
Pàgina 127: Triomfar és un procés que demana temps i dedicació. Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a rebutjar-ne d'altres. Un procés que demana canvis, acció i formidables dots de paciència.
Pàgina 143: I és, sobretot, indispensable que ens creguem que som capaços de modificar les nostres vides i de desenvolupar aquest enorme potencial que portem dins.