Avui us parlaré del benestar docent i de les emocions relacionades amb la nostra professió.
El mestre ha de guanyar-se els i les alumnes i els ha d'estimar. I quan això no és suficient? Com he dit, guanyar la confiança dels alumnes et pot costar poc temps o molt temps: la qüestió és que l'has d'anar mantenint durant tot el curs.
Hi ha mestres que poden arribar a ser un pèl violents (verbalment i físicament) a l'hora de tractar els infants i aquests atemorits els poden fer cas. Però, el més trist de tot és que aquests "facin cas" quan hi ha crits i quan tenen por de la corpulència del docent. També, pot passar que aquesta figura "gran" sigui un mestre que entri poques vegades a l'aula i que els alumnes facin més cas aquest que el tutor (que no és tan voluminós i no és tan "agressiu" com l'altre).
Quan el grup d'alumnes es mostra dispers i els costa tornar en calma, el/la mestre/a ha de forçar la veu i ha de gastar molts energia per tal de cridar la seva l'atenció i "manternir-la". Així doncs, el docent pot sentir-se absorbit per la responsabilitat de dirigir el grup en tot moment i, tota aquesta tensió pot ocasionar contractures, depressió, esgotament, estrès, angoixa, palpitacions, i un llarg etc.
On queda el benestar? On està el clima tranquil i positiu per ensenyar i aprendre? On han quedat els valors? És veritat que si el 80% de l'alumnat d'una classe és conflictiu, la resta ho acaben sent? Què passa quan dins de la mateixa aula tots són immigrants? Què passa si dins de la mateixa aula tens doble bessonada i, alhora, aquests són cosins?
Aquests FACTORS faciliten o no els aprenentatges i el benestar dels infants i dels mestres. Entenent que cap els 3 i 4 anys hi ha l'etapa del NO, que els infants es mostren molt seus (jo, jo i jo) i que hi pot haver "mamitis" per part dels nens/es bessons/es...CAL SABER ATENDRE A TOTES LES DEMANDES DELS INFANTS i AIXÒ POT SER DIFÍCIL.
Cada dia cal tenir CORATGE, empatia, solidaritat, paciència (molta), entusiasme i serenitat.
Algú té un remei per ser així cada dia?
Per acabar, aquí teniu una pinzellada d'algunes propostes:
Què fem a l'aula?
A l'aula expliquem contes sobre les emocions; hem fet els pots del conte "El monstre de colors" de l'Anna Llenas; tenim la capsa dels petons per poder-los fer abans de marxar; estampem sols o cares contentes quan els alumnes estan descansant; tenim pots calmants per sacsejar-los; fem acupresura (massatges facials) i respiracions (respirem floretes); i tenim el material "COM ESTIC" on els infants regulen les seves emocions: content/a, trist/a, enfadat/a i cansat/a.
Molts recursos els he tret dels amics blocaires ;)
Quina és la realitat de les famílies?
Molts nens ens expliquen que els seus pares els peguen o peguen a les mares. Cada nen pot tenir més de 2 germans. Els pot faltar hàbits i representen el que fan a casa (escupen, peguen, empenyen..,). En fi, aquests factors familiars cal tenir-los en compte ja que són un suplement més del paquet.
I només quatre coses:
- Aquests infants o una gran majoria de nens/es estan en contra del món, per això actuen així?
- Com és que hi ha més alumnes amb problemes emocionals?
- Cal abaixar el llistó per part del mestre?
- Què passa si el càstig amb acompanyament dins de l'aula no funciona? Observem que funciona el fet de treure'ls de l'aula ja que si estan a l'aula els "dóna igual".
En fi, si tenim un públic difícil, hem de buscar solucions ignovadores, però a vegades aquestes no són suficients.
