Títol: El diario de un hombre decepcionado
Autor: W.N.P. Barbellion
Editorial: Alba Clásica
Opinió: Aquest llibre, per no dir dietari, és una gran joia per anar rellegint. En aquest diari l'autor t'explica més de 10 anys de la seva vida, del seu patiment, de la seva amargor, dels bonics instants colpits magistralment...
Només dir que m'agrada molt, em sento còmplice...m'agradaria haver-lo conegut. Els anys que ens separen (més d'un segle) queden curts perquè les preocupacions són gairebé sempre les mateixes. Gràcies a ell, conec altres autors, bandes sonores i cites cèlebres (com sempre passa quan llegim llibres).
Pàgina 52. En vista de la brevedad, amargura e incertidumbre de la vida, me parece fútil cualquier trabajo científico.
Pàgina 55. [...] por mucho que lo desee, se impondrá la lógica inalterable de los acontecimientos.
Pàgina 60. Quizá la vida sea sólo la monótona ejecución de nuestras tareas cotidianas [...]
Pàgina 83. Tener que escribir es una tortura refinada.
Pàgina 86. No es la muerte lo que resulta tan deprimente, sino las terribles posibilidades de la vida.
Pàgina 104. Me han traído a este mundo, me han empujado a él y ahora se me echa de él a empujones, sin tiempo para nada.
Pàgina 159. Mi vida parece haber sido un desierto de fútiles esfuerzos.
A partir de la pàgina 180, l'autor interactua amb el lector. M'agrada el paral·lelisme que fa amb la vida de Maria Bashkirtseva.
Pàgina 52. En vista de la brevedad, amargura e incertidumbre de la vida, me parece fútil cualquier trabajo científico.
Pàgina 55. [...] por mucho que lo desee, se impondrá la lógica inalterable de los acontecimientos.
Pàgina 60. Quizá la vida sea sólo la monótona ejecución de nuestras tareas cotidianas [...]
Pàgina 83. Tener que escribir es una tortura refinada.
Pàgina 86. No es la muerte lo que resulta tan deprimente, sino las terribles posibilidades de la vida.
Pàgina 104. Me han traído a este mundo, me han empujado a él y ahora se me echa de él a empujones, sin tiempo para nada.
Pàgina 159. Mi vida parece haber sido un desierto de fútiles esfuerzos.
A partir de la pàgina 180, l'autor interactua amb el lector. M'agrada el paral·lelisme que fa amb la vida de Maria Bashkirtseva.
Pàgina 215. Es un calvario salir de la cama y echarse a las espaldas la carga cotidiana.
Pàgina 230. Para mí, expresarme es una necesidad vital y lo que no puede expresarse de una manera, debe expresarse de otra.
Pàgina 240. Esta maldita salud me separa de todo.
Pàgina 349. La vida de algunos hombres es una obra de arte, perfecta en su forma, desarrollo y gradación del momento culminante.
Pàgina 360. Qué delicioso sería morir si los muertos pudieran dedicarse a rondar los lugares que amaron en vida y revivir los mejores momentos del pasado...
Pàgina 370. Sería deseable controlar el momento, el lugar y el modo en que uno abandona el mundo.
Pàgina 376. Disecciono a todo el mundo, incluso a las personas que quiero, y mis descubrimientos muchas veces me hieren en lo más vivo.
