Fa més de dos anys que vaig iniciar aquesta entrada i l'he mantingut "al forn"; m'agrada deixar un cert temps perquè vagi madurant com també jo mateixa.
Temps era temps, la funció de l'escola era ensenyar continguts sense que això impliqués cooperació, interacció, debats, formulació d'hipòtesis... És ben cert, que el món han canviat i que les escoles han de ser afectives com ha dit la Carme del blog Fer de mestres: "He volgut compartir estratègies per a caminar vers una escola afectiva, reflexiva, creativa, respectuosa amb els infants i amb els valors mediambientals".
Temps era temps, la funció de l'escola era ensenyar continguts sense que això impliqués cooperació, interacció, debats, formulació d'hipòtesis... És ben cert, que el món han canviat i que les escoles han de ser afectives com ha dit la Carme del blog Fer de mestres: "He volgut compartir estratègies per a caminar vers una escola afectiva, reflexiva, creativa, respectuosa amb els infants i amb els valors mediambientals".
Potser el CANVI que estem fent i que encara queda per fer, és que perquè una escola sigui efectiva cal que primer sigui afectiva: cal prioritzar les relacions socials, les emocions, la pròpia individualitat per així ser part del grup d'iguals i formar un EQUIP. Quan ens sentim estimats i valorats, podem entendre el món que ens envolta i aprenem més i millor.
Però, aquest clima afectiu és el mateix per a tothom? Clar que no! Cada persona, pensa, sent i viu de manera diferent. Cal ser curosos i efectius a l'hora d'atendre les demandes de cada infant. Per mi, això és la part més difícil per diverses raons: és cert que em costa exterioritzar els sentiments i no sóc massa "afectuosa" fet que em repercuteix amb el vincle que faig amb cada infant. En el meu cas, crec que trigo més a l'hora de vincular-me amb cadascun d'ells ja que "dosifico" les abraçades i petons. També, és cert que cada vegada més, hi ha infants amb "dèficits emocionals" i que et reclamen molt sovint. Els adults ens estem convertint en màquines poc "amoroses"? Aquí deixo la pregunta.
També, he notat -des de fa anys- que se'm fa difícil recuperar-me "emocionalment" (vincles...) de cada curs escolar. Has d'esforçar-te al llarg del curs per mantenir la "connexió" amb cada alumne i cada any aquest "sobreesforç" (en el meu cas) es fa més feixuc. Tenim poca paciència o el vincle amb cada nen/a es fa més complex?
Però, aquest clima afectiu és el mateix per a tothom? Clar que no! Cada persona, pensa, sent i viu de manera diferent. Cal ser curosos i efectius a l'hora d'atendre les demandes de cada infant. Per mi, això és la part més difícil per diverses raons: és cert que em costa exterioritzar els sentiments i no sóc massa "afectuosa" fet que em repercuteix amb el vincle que faig amb cada infant. En el meu cas, crec que trigo més a l'hora de vincular-me amb cadascun d'ells ja que "dosifico" les abraçades i petons. També, és cert que cada vegada més, hi ha infants amb "dèficits emocionals" i que et reclamen molt sovint. Els adults ens estem convertint en màquines poc "amoroses"? Aquí deixo la pregunta.
També, he notat -des de fa anys- que se'm fa difícil recuperar-me "emocionalment" (vincles...) de cada curs escolar. Has d'esforçar-te al llarg del curs per mantenir la "connexió" amb cada alumne i cada any aquest "sobreesforç" (en el meu cas) es fa més feixuc. Tenim poca paciència o el vincle amb cada nen/a es fa més complex?
