divendres, 31 d’agost del 2012

LA MIRADA DELS MESTRES

Avui us proposo l'anàlisi d'una situació que, segurament, haureu viscut.

Un dia mentre estava al pati (i els nens/es també hi eren) vaig veure com el conserge recollia les fulles dels arbres. I, en aquell moment, vaig pensar: si treballem la tardor, com és possible no poder gaudir d'aquestes fulles? Les fulles són un inconvenient? No ajuden als infants a conèixer, a amagar-se, a "cuinar-les"... i fer un munt de coses? La decisió que havia pres "algú" era adequada pels infants? Caldria "limitar" la nostra necessitat de tenir-ho tot ben net i polit?

I és ben cert que qualsevol mestre mira el seu entorn amb "ULLS DE MESTR@".

I potser em preguntareu: vas fer alguna cosa???? Doncs no, qui era jo per comentar alguna cosa??? (acabava de començar a treballar).

Ara hagués actuat d'una altra manera.....

dimecres, 29 d’agost del 2012

ARA TOT JUST FA UN ANY....



Ara fa tot just 1 any, vam obrir aquest bloc per donar a conèixer la maleta que havíem fet sobre el Pre-cinema a infantil. 

A mesura que anàvem construïnt la maleta, ens venien molts dubtes sobre quins objectes posar, quins materials preparar..... i vam superar aquest REPTE. 

I per tal de donar a conèixer la nostra "maleta", vam crear aquest bloc que ha anat molt més enllà. Amb aquest bloc hem reflexionat plegats, hem compartit contes i altres recursos i ens ha permès conèixer a altres blocaires amb moltes ganes de compartir els seus recursos. 

Gràcies a tots i a totes. 

Les noies del pre-cinema

dimarts, 28 d’agost del 2012

ELS DEURES D'ESTIU

Hola!
Us penjo aquest article sobre els deures d'estiu.


POSSIBLE LLISTAT DE DEURES 2015 de Cesare Catà

1. A veces, por la mañana, da un paseo por la orilla del mar completamente solo: mira la forma en que la luz del sol se refleja en el agua y piensa en las cosas que más te gustan en la vida; sé feliz.

2. Trata de utilizar algunas de las nuevas palabras que aprendimos juntos este año: mientras más cosas logres decir, más cosas lograrás pensar; y cuantas más cosas pienses, más libre serás.

3. Lee tanto como te sea posible. Pero no porque tienes que hacerlo. Lee porque los veranos inspiran aventuras y sueños, y cuando leas te sentirás como golondrina en vuelo. Lee porque es la mejor forma de rebelión que existe (para consejos sobre qué leer, ven a verme).

4. Evita las cosas, las situaciones y las personas que te hacen sentir negativo o vacío: busca situaciones estimulantes y la compañía de los amigos que te enriquecen, que te entienden y aprecian por lo que eres.

5. Si te sientes triste o con miedo, no te preocupes: el verano, como cada cosa maravillosa en la vida, puede arrojar el alma a la confusión. Trata de mantener un diario para contar cómo te sientes (en septiembre, si lo deseas, lo leeremos juntos).

6. Baila, sin sentir vergüenza por ello. En una pista de baile cerca de tu casa, o solo en tu habitación. El verano es una danza, y es absurdo no participar en ella.

7. Al menos una vez, mira el amanecer. Permanece en silencio y respira. Cierra los ojos, siéntete agradecido.

8. Juega un montón de deportes.

9. Si conoces a alguien a encantador, díselo a él o ella, con tanta sinceridad y gracia como puedas. No importa si ella o él no lo entienden. Si no, él o ella no estaba destinado a ser [tu pareja]; de lo contrario, el verano 2015 será un tiempo dorado juntos (si esto no funciona, volver al punto número 8).

10. Revisa tus notas de nuestra clase: compara las cosas que leímos y aprendimos con las cosas que te suceden.

11. Sé tan feliz como la luz del sol, tan indomable como el mar.

12. No digas malas palabras. Sé siempre bien educado y amable.

13. Mira películas con diálogo desgarrador (en inglés si es posible), con el fin de mejorar tus conocimientos del idioma y tu capacidad de soñar. No dejes que termine la película con los créditos finales: revívela mientras estés viviendo y experimentando el verano.

14. Bajo la luz brillante del sol o en las noches de verano, sueña cómo podría y debería ser tu vida. Durante el verano, siempre haz todo lo posible para no darte por vencido, y todo lo que puedas para lograr tus sueños.

15. Sé bueno.


http://www.lavanguardia.com/vida/20150617/54432879646/deberes-verano-cesare-cata.html

dilluns, 27 d’agost del 2012

NECESSITATS DELS INFANTS I DELS MESTRES

Continuant amb les reflexions que ens proposa la Rebeca Wild, m'agradaria parlar de més aspectes que són molt interessants tot relacionant-los amb el dia a dia a l'escola. 

A l'entrada que vaig publicar anteriorment, comento els límits que hem "d'oferir" als infants, però no únicament a ells sinó a nosaltres mateixos. Moltes vegades tenim uns "impulsos" per ajudar "excessivament" als nostres alumnes. 
Per exemple: Observem a un nen que no arriba en el prestatge per agafar un cotxe i, abans que ens digui alguna cosa, ja li hem donat la joguina. 

Els i les mestres hem de ser conscients i hem de "limitar-nos" per tal d'afavorir l'autonomia de cada infant. El fet "d'actuar no actuant" ens permet comunicar-nos de forma diferent. Ajuda a l'infant a saber demanar les coses, a buscar estratègies per aconseguir allò que necessita,.... .I això realment és dur ja que inconscientment volem fer "el bé" evitant alguns reptes als nens. 

Com bé diu la Rebeca Wild, "hem de posar límits als nostres impulsos". 

Un altre tema que parla l'autora són de les necessitats que tenim les persones de satisfer el nostre potencial interior i desenvolupar-nos. És a dir, aconseguir les nostres aspiracions. Encara que no ho volem, necessitem sentir-nos així i, durant moolts anys, les mares han hagut de "rebutjar" les seves necessitats per tenir cura de la família. No dic pas que estigui malament, però COM PODEM SATISFER AQUESTES NECESSITATS QUAN TENIM CURA DE LA FAMÍLIA? Deixo aquesta pregunta oberta... però com que "així és la vida", sempre hi ha d'haver algú que es SACRIFIQUI pel bé de la família. No dic res més....potser la solució seria que tots els membres cooperessin per solucionar aquesta dificultat. 

Dir que aquest tema em fa bullir, una mica, la sang. No era el meu objectiu ofendre a ningú. 

Per acabar, la Rebeca Wild diu "si els nens se senten estimats, respectats i atesos, no tenen la necessitat alguna de complicar-nos la vida". I jo em plantejo: com és possible això si tenim a l'aula més de 23 nens i nenes? La solució seria que a l'aula hi hagués dos/dues mestres?

I com a "toc final" l'escola activa "respecta els processos de vida dels infants i dels mestres", així que tantes hores a l'escola no són bones ni pels infants ni pels mestres. Considero que la sisena hora no és positiva i menys a infantil. 

S'inicia el debat......gràcies!

diumenge, 26 d’agost del 2012

VISITAR ESCOLES EUROPEES

Hola de nou!!!!
L'entrada que publico va dirigida als lectors i a les lectores.

Crec que cada any, una associació de mestres, fa visites pedagògiques a diferents escoles europees: Dinamarca, Itàlia,... . Aquest any vaig veure que els dies per anar eren "laborables"´, és a dir, van anar durant el mes de maig i juny.
Així doncs, em pregunto:
- això és possible???
- és necessari deixar els nens desemparats per tal de fer una visita a les escoles d'altres llocs?
- algú ho ha fet?
- no és possible anar en dies que no tinguem classe?




Gràcies per les aportacions.

dissabte, 25 d’agost del 2012

L'ESCOLA ACTIVA

L'any passat vaig poder "descobrir" una nova metodologia sobre "l'escola activa" que m'ha deixat encisada. Segurament us sonarà la Rebeca Wild i el seu "Pesta". Ella i el seu marit van crear una escola diferent a l'Ecuador.

Hi ha tantes coses interessants que no sé per on començar!!!!

- Ella diu que l'adult ha d'acompanyar, recolzar i cooperar en les interaccions amb els infants.
- El nen té unes necessitats vitals (alimentar-se, sentir-se estimat...) i unes necessitats substitutives (no són necessàries).
- Cal despertar les actituds latents de cada nen/a.
- El mestre/a planifica TOT tenint en compte les accions espontànies dels nens. També crea ambients rics. Podem dir que cal conèixer els INTERESSOS CANVIANTS dels infants per poder a l'endemà portar allò que volien conèixer.
- Cal canviar la nostra actitud d'enfocar els problemes. Els problemes ens ajuden a avançar, és a dir, cal avisar al nen d'allò que no ens agrada i ell tindrà l'oportunitat d'escoltar-se, ser crític i acceptar les conseqüències dels seus actes.
- L'adult s'ha de LIMITAR-SE per evitar que els infants siguin dependents d'ell. Hem de controlar la nostra necessitat d'avançar-nos.
- Els límits són necessaris ja que ENS serveixen per observar l'entorn o la situació tot canviant el nostre enfoc de la realitat.
- El nen perd llibertat si no assumeix la seva responsabilitat.
- Els límits serveixen per prendre consciència de nosaltres mateixos
- Els nens "conflictius" donen resposta al fet que tenim nosaltres de controlar totes les situacions.
- Cal evitar "PROGRAMAR" els nens per evitar l'egocentrisme.
- Les escoles han d'animar, de per vida, l'aprenentatge constant.
- "SER" significa créixer mitjançant les interaccions directes amb el món.

- Els infants necessiten persones que:
  • siguin sinceres
  • estiguin presents
  • siguin responsables
Us recomano qualsevol llibre, jo m'he llegit els següents:

- Educar para ser. Vivencias de una escuela activa (editorial Herder)
- Aprender a vivir con niños. Ser para educar (editorial Herder)
- Libertad y límites. Amor y respeto. Lo que los niños necesitan de nosotros (editorial Herder)

Per acabar, algú coneix escoles que portin a terme aquesta metodologia???

Gràcies!!!

divendres, 17 d’agost del 2012

PLEASE TOUCH!!!

Després d'uns dies intensos i de descans, el bloc torna en "funcionament".
Aquests dies he pogut visitar alguns museus i m'ha sorprès positivament que hi hagi museus amb cartells "please touch!" perquè tothom pugui gaudir, olorar i tocar les diferents textures de les flors, dels objectes, dels fòssils.... .

I com a tots/es ens han dit alguna vegada, cal tocar, experimentar,..., per conèixer. Aprenem més experimentant que escoltant.

Així que aquesta entrada va dedicada a tots/es els professionals que fan possible que petits i grans puguin VIVENCIAR i conèixer l'entorn directament.

Gràcies!!!!!