Títol: Òpera àcid
Autor: Miquel Creus
Editorial: Males herbes, 2019
Opinió: M'ha fet trontollar. Quina sensació he tingut quan navegava per aquesta novel·la? Cansament, pertorbació, angoixa, desesperació, depressió... M'he endinsat dins dels foscos passatges de la ment del protagonista com també dels carrers de Vic. No m'ha agradat gens el final, però qui diu que tot t'ha d'agradar?
Algunes cites:
Pàgina 25: ...la música sembla augmentar de volum, com si volgués reconèixer i encerclar el nou rostre que acaba d'arribar, engolint les seves paraules...
Pàgina 39: ...caminar, com ho fa tothom, amb la merda als budells. *Moltes vegades això ho he pensat, però mai havia trobat cap autor que ho plasmés*.
Pàgina 51: Cada nit, per arreu, el tot i el no-res ballen, fredament i cínicament abraçats, un vals.
I, a la pàgina 108, l'autor anomena el seu títol "òpera àcid" comparant el fet que l'òpera és gran, magnètica... i l'àcid és pudent i traidor.
Em sap greu descobrir-lo un cop s'ha reeditat aquesta novel·la i, alhora, s'ha mort l'autor. Em sap greu també que la gent lluiti per apropar-nos a les seves històries i que aquestes passin desapercebudes. Malauradament, molts cops estem lluitant/participant a certamens literaris amb l'esperança que algú consideri que el nostre manuscrit és acceptable per ser publicat i al final no sigui així. Tampoc hem d'amargar-nos esperant que algú altre/a ens digui "OK", és genial.
Quina banda sonora pot tenir la novel·la?
- Adagio en sol menor d'Albinoni
SI EN VOLEU SABER MÉS...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada