Títol: Cançó de la plana
Autor: Kent Haruf
Editorial: Periscopi, 2017
Opinió: Novel·la de més de 350 pàgines, on l'autor ens fa còmplices d'algunes vides d'un petit poble americà. Els paisatges, emocions, sensacions són escrites magistralment. Et sent allà, ets sents protagonista, gairebé toques als personatges.
M'ha sobtat que els diàlegs no tinguin guions sinó que siguin escrits més endins dels marges (un o dues tocades amb els tabuladors) i que l'índex estigui al final (com ha de ser, però em sembla que es diu sumari). A més a més, els títols dels capítols són els noms dels protagonistes del capítol (valga'm la redundància).
ALGUNES CITES INTERESSANTS:
Pàgina 83: ...gota aiguosa tremolava a la punta del nas...
Pàgina 156: La llum de la casa feia resplendir les clapes de neu sota els arbres sense fulles del pati.
Pàgina 235: El cel baix cada vegada més opac.
Pàgina 248: El sol resplendia. Però no escalfava (...).
Pàgina 270. ...i la música estava tan forta que la sentia a la panxa.
Pàgina 379: L'aire es va tornar més lleuger.
M'han dit que és una trilogia, així que ja tinc deures.
PER MÉS INFORMACIÓ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada