Certament, finalitzar el curs
implica el tancament d’una etapa i l’inici d’una altra i més quan t’has
d’acomiadar dels “petits” perquè canviaran de cicle o tu marxaràs. En certa
manera, en cada curs escolar “perds” una part de tu per tornar a renéixer al
setembre.
Suposo que seguir fent el mateix (mateixa etapa educativa), implica acomodar-te i no sentir-te
fora de lloc. En alguns claustres, es comenta sobre el fet que si seguim al
mateix cicle o etapa et pots estancar i avorrir; i, fins i tot, pots crear mals
hàbits que no veus perquè ja t’hi has acostumat. Així doncs, si us han proposat
canviar de cicle o canviar de rol passant de tutora a ser coordinadora de cicle
o membre de l’equip directiu, pot ser una gran oportunitat per ampliar
horitzons i avançar. Però, i si aquest “petit canvi” ha estat proposat de
manera brusca? Què passa quan et diuen que has de ser director/a
extraordinari/a?
Abans que aquesta proposta sigui "segellada", l’inspector/a
acostuma a parlar amb els docents proposats i valora qui està disposat a
esdevenir director/a per un any. També, pot passar que els proposats no vulguin exercir el càrrec i això fa que algú hagi de "sacrificar-se". Per tant, si et nomenen no pots
rebutjar la proposta, però no tot està perdut; la majoria de mestres ajuden al
mestre que ha d’esdevenir director/a de manera “involuntària” per un curt període de temps ;)
PD: Al final no seré directora extraordinària.
Has tingut un curs mogudet fins al final, eh?
ResponEliminaÀnims amb la recta final, i a gaudir d'un descans ben merescut. Petonets
Gràcies Joana ;)
ResponEliminaIgualment maca.
Txell