MEMÒRIES D'UN CURS ESCOLAR

 http://traficodeemociones.wordpress.com

En aquesta entrada faig bocins la meva experiència aquest any i com veig el món de l'educació avui en dia. 

Ara que s'ha tornat tan de moda escollir a l'atzar els mestres segons les seves titulacions, crec que seria interessant que els centres també ESPECIFIQUIN si fan llibres, com s'organitzen...per així poder escollir - malauradament els qui podem- si són centres que s'adiuen als nostres criteris pedagògics i estalviar-nos un any de possible patiment. També cal dir que hi ha mestres que no consideren adequats certes coses, però es queden als centres per així - a la llarga, o esperant la jubilació d'algú- millorar (no canviar) l'escola.

Quan arribem a qualsevol centre, podem trobar-nos col·lapsats pel "material" (llibres, quaderns...) que cal fer i que algú altre ha escollit "per nosaltres" (sempre es fa durant el mes de juny). Si ets capaç d'adaptar-te ja ho tens guanyat. 

ALGUNS CONSELLS QUE US PODEN FUNCIONAR

- El fet d'alentir fer les fitxes en un principi pot estar bé, però més endavant us podrà fer anar malament. Així doncs, pot ser feixuc trobar l'equilibri entre les propostes més experimentals amb el "temari que cal fer"; però, penseu que el vostre alumnat ho agrairà i, a més a més, amb vosaltres tindrà l'opció de ser més autònom. Per tant,  l'esforç que esteu fent entre "l'obligació temària/fitxera" i la vocació, valdrà la pena.

COMPTE!!! Si heu de fer 60 fitxes de descoberta (60 per trimestre) i unes 80 de lectoescriptura (i a sobre relligades!!!), cal buscar maneres d'enllestir-les. Per tant, quan ABANS comenceu, abans acabareu.  

- Aprofiteu els reforços per avançar "temari".

- Si decidiu no fer alguna fitxa, pot ser interessant endur-se-la d'amagat per evitar que us "enxampin". 

- Mirar de motivar al personal docent que podem treballar (aprendre) d'una altra manera i estalviar-nos fer tantes fitxes.

- Moltes, moltíssimes dosis de calma, paciència i tranquil·litat. Les flors de Bach i els esports us poden ajudar ;)

Sentiments i vivències com a mestra

*DIA 1 (abans de tenir els infants):

Una mare ve amb la seva nena de tres anys (encara no els tenia) i li comenta que aquesta serà la classe on farà moltes fitxes. En aquell moment vaig pensar que era molt trist el seu comentari, però no vaig gosar dir res. 

*PRIMERES SETMANES: Alguns infants entren a l'aula i em diuen si faran fitxes. Això ho agafo com a fet negatiu perquè em poden dir que estan cansats o volen fer-les perquè ja s'ha acostumat (aquesta última opció és realment colpidora).

*Quan algú que mana a l'escola et comenta que cal ACABAR TOTES LES FITXES perquè l'escola ha de donar la cara, t'ho diu realment tot. He pensat que si no em dóna temps, me'n portaré les fitxes per fer-les jo... 

*Quan entres en una escola has de deixar de ser tu mateix per ser com ells volen que siguis? Si tots som diferents, com és que no volen escoltar les propostes dels altres? 

*Conformar-te i acceptar el que hi ha et permetrà passar desapercebut i seguir els desitjos dels altres, però has de saber que a l'aula tens la teva llibertat i podràs fer coses sense ser vist.  

*Hi ha mestres que com que no es quedaran al centre decideixen no LLUITAR. Considero que cal dir la teva opinió perquè formes part del centre encara que pugui resultar bastant ambivalent el fet de lluitar per treure temari quan no saps si l'any vinent vindrà un docent que pensi com tu o potser no. 

*Possiblement, us costarà planificar un munt de fitxes diàries si mai ho heu fet. Això ho he après aquests últimes mesos. Em dol fer tres o quatre fitxes pràcticament cada dia, però ho he de fer perquè algú m'ho ha manat.

* FER TANTES FITXES SIGNIFICA QUE ELS INFANTS APRENEN? ENS PERMET TREBALLAR EL TRAÇ? ENS PERMET FER ALUMNES COMPETENTS? ENS PERMET FER ALUMNES AUTÒNOMS?

Tinc l'esperança que els infants hagin gaudit dels experiments, dels jocs, de les vivències compartides, dels contes i àlbums que hem explicat cada dia, de les cançons... i espero que no es converteixin en màquines que només esperen "treballar amb fitxes" perquè creuen que sinó no és treballar.