Un cop que es comença un projecte, fem la típica i principal pregunta: QUÈ EN SABEM? I, a partir, d'aquí, anem anotant tot allò que saben del tema per saber els seus coneixements previs. El pas següent és preguntar QUÈ VOLEM SABER i, això pot ser complicat, sobretot a P3. I alguns cops també preguntem: COM HO PODEM SABER? I, quan acabem el projecte podem, més ben dit, HEM de preguntar: QUÈ HEM APRÈS?
La pregunta que us plantejo és: CAL ESCRIURE ELS NOMS DELS NENS PERQUÈ LES FAMÍLIES SÀPIGUEN QUÈ HAN DIT? I SI HI HA NENS/ES QUE NO DIUEN RES? (ja sé que hem de ser nosaltres els qui tibem de la corda, però.....no sé què pensar).
En fi, com ho feu????
Gràcies.
Bona nit, Txell.
ResponEliminaT'explicaré com ho feia jo.
A P3 mai he fet un projecte estructurat amb tots els apartats perquè, com dius, és molt difícil per a molts infants verbalitzar les seves idees.
En relació a les verbalitzacions a P4 i P5, sí que escrivia el nom i en el llistat hi sortia tothom. Algunes vegades, amb els infants més tímids, em veia obligada a forçar la intervenció: i tu què has après?
La veritat, és que no m'havia plantejat mai fer-ho diferent, així ho vaig aprendre. Quin greu que en sap no haver-hi pensat, i si hi havia una altra alternativa?
Petons de pluja!
Hola Carme!
ResponEliminaGràcies per la teva aportació.
En primer lloc, mai he posat els noms dels infants per tal d'evitar comparacions i també perquè sempre hi ha infants que no saben què explicar. La pregunta és: CAL FORÇAR-LOS???
Aquests infants segurament han après coses, però no saben trobar les paraules adequades. Potser allò important és que a casa o, en petites estones, pots veure que han après.... .
I una altra opció que tenim és que en aquest document "formal" posem que hi ha infants que no han volgut participar (ara sona una mica fort....).
Així doncs, són infants prudents i si no participen no vol dir que no aprenguin....
Bon pont.
Txell
Molt d'acord!!!
EliminaEt segueixo amb les teves reflexions.
Muac