"Yo, mediador@" de Felipe Munita

https://octaedro.com/libro/yo-mediadora/

 Títol: Yo, mediador(a): mediación y formación de lectores.

Autor: Felipe Munita

Editorial: Octaedro, 2021

Opinió: El llibre tracta sobre com crear experiències literàries a l'escola com també a altres contextos d'aprenentatge. L'autor comparteix algunes experiències i la definició sobre què és ser mediador escolar de literatura. És molt recomanable la seva lectura com també els llibres i els articles que han publicat altres autors/es com Teresa Colomer, Michèle Petit o Aidan Chambers.  

Pàgina 66. Trobareu els objectius de l'educació literària en relació amb el corpus [literari], els dispositius de lectura (individual o en grup; lectura autònoma o guiada...), a la postura de lectura i sobre l'activitat mediadora).  

Pàgina 89-90: El mediador escolar de lectura literaria es un actor educativo que interviene intencionadamente en la construcción de condiciones favorables para la apropiación cultural y la participación en el mundo de lo escrito por parte de sus estudiantes. [...] favorecen tres grandes tipos de interacción: entre lectores, entre los textos, y entre el lector y el texto. [...]. En definitiva, se espera que la experiencia de aprendizaje favorezca procesos de cambio y de construcción de sentido en el alumno, ampliando así sus formas de diálogo consigo mismo, con los otros y con el mundo. 

Pàgina 172; Esta función metadiscursiva (es decir, intervenir con reflexiones acerca del propio devenir de la discusión como forma de enseñar a los niños y niñas a participar en ella) se observa igualmente cuando se quieren subrayar los aciertos en el proceso de construcción de sentido. 

Pàgina 181: En otros momentos, en cambio, la mediadora opta expresamente por "salir" del texto y llevar el debate hacia el plano de la experiencia personal de los lectores, favoreciendo así la creación de puentes entre la ficción y la vida cotidiana. 

Pàgina 215: El diario de lectura es otro dispositivo que avanza en esta dirección. Se trata, aquí, de centrarse en la apropiación personal  de las obras, dándole lugar a las primeras impresiones, sensaciones y pensamientos poco estructurados que caracterizan toda actividad inicial de recepción lectora. 

Pàgines 220-222: Trobareu una eina d'avaluació de les activitats mediadores que podem dur a terme a l'aula. 

Pàgina 246: [...] la práctica lectora deviene una herramienta (en ningún caso la única, pero sí una más) que puede favorecer los procesos de elaboración de la propia subjetividad y de diálogo del sujeto consigo mismo, con los otros y con el mundo. 

MUNITA, F. (2021). Yo, mediador(a): mediación y formación de lectores. Octaedro.

• Accés al drive amb les propostes adaptades. 

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://anatarambana.substack.com/p/dibujando-no-se-crean-lectores

https://revista.profesionaldelainformacion.com/index.php/EPI/article/view/epi.2019.nov.12/47598

https://fpalabra.cl/conversacion-con-felipe-munita/

https://vivaleercopec.cl/descubre-mas/reportajes/el-camino-de-la-mediacion-lectora-partamos-por-el-principio

LLIBRES MOLT INTERESSANTS:

- "Dime" de l'Aidan Chambers

- "La frontera indómita" de la Graciela Montes

- "Leer el mundo. Experiencias actuales de transmisión cultural" de Michèle Petit

"Lectura de imagénes" de l'Evelyn Arizpe i Morag Styles

 

https://fce.com.ar/tienda/educacion-y-pedagogia/lectura-de-imagenes/

Títol: Lectura de imagénes. 

Los niños interpretan textos visuales

Autores: Evelyn Arizpe i Morag Styles

Editorial: Fondo de cultura económica, 2022 (4a impressió). La primera és del 2004. 

Opinió: Llibre per la gent que li agrada investigar en educació i, més concretament, en alfabetització visual (i multimodal) dels infants. Les autores porten a terme, a diferents escoles d'Anglaterra, les seves investigacions relacionades amb la lectura de tres àlbums il·lustrats amb infants de diferents edats i alguns d'aquests són nouvinguts/des. A la part final del llibre, podem trobar-hi les preguntes que realitzen. 

Segons les autores, sembla ser que és el primer llibre que s'ha publicat sobre aquest tema. 

Algunes cites:

Pàgina 74: "Tal vez fue Debes (1968, p.28)" quién acuñó el término alfabetización visual (visual literacy) a fines de la década de 1960. Debes se centró en las capacidades de una persona visualmente letrada:"discriminar e interpretar las acciones, objetos y símbolos visibles, naturales o artificiales, que encontrase en su medio", así como en la aplicación "creativa" de estas destrezas para la comunicación con los demás y la apreciación de textos visuales". 

Pàgina 98:Según Lewis: "el álbum ilustrado siempre tiene un doble aspecto, una capacidad de ver en dos direcciones a la vez y hacer jugar las dos perspectivas una contra la otra [...] por tanto, no es solo una forma de texto, también es un proceso, una forma de hacer que sucedan cosas a las palabras y a los dibujos(1996, pp.109-110)".

Pàgina 255: "La lectura se basa en el lenguaje, qué mejor manera que esta para aprender ambos". 

Pàgina 366: "Esto nos lleva de nuevo a lo que consideramos "básico": el poder de la literatura (visual y verbal) para mover, cautivar y enriquecer nuestras vidas". 

Pàgina 367: "Así, los buenos álbumes ilustrados nos ofrecen lo que todo buen arte: mayor conciencia; la oportunidad, en otras palabras, de ser más humanos" (Nodelman, 1988, p.285).  

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://vivaleercopec.cl/descubre-mas/reportajes/lenguaje-visual-en-la-literatura-infantil-y-juvenil-actual

Article: "Desarrollo de la alfabetización multimodal mediante álbumes sin palabras en el alumnado en formación docente en Educación Primaria"  (2022) en  https://revistas.um.es/rie/article/view/563971 

Monografia: "ENTRE LA LECTURA DE IMÁGENES Y LA ALFABETIZACIÓN VISUAL: UNA APROXIMACIÓN SEMIÓTICA A LA LECTURA DE LIBROS ÁLBUM" (2019). https://repository.udistrital.edu.co/bitstream/handle/11349/23237/SantosDimat%E9MarthaViviana2019.pdf;jsessionid=9BC0E934242604398A330B45195FB3EE?sequence=1

"¿Qué los hace leer así? Los niños, la lectura y las bibliotecas" de la Geneviève Patte

https://www.fcede.es/site/es/libros/detalles.aspx?id_libro=12504 

Títol: ¿Qué los hace leer así? Los niños, la lectura y las bibliotecas

Autora: Geneviève Patte 

Editorial: Fondo de cultura econòmica, 2011

Opinió: Els llibres que han publicat des del Fondo de Cultura Económica són grans troballes i molt enriquidores. En aquest llibre l'autora ens parla de diferents experiències lectores i reflexiona sobre la importància de les biblioteques en les tasques que tenen a nivell cultural, social i democràtic.

Algunes cites:

Pàgina 54: La lectura es algo que se comparte y se puede vivir plenamente en familia. Por eso, los padres deben encontrar su lugar en estos intercambios. 

Pàgina 94: De entrada, los pequeños descubren que la lectura es relación, relación en los dos sentidos de la palabra: como "relato" y como "lazo con el otro". Encuentro con los personajes del libro, encuentro que transmite felicidad de conmoverse junto con otros niños que alrededor nuestro escuchan y viven, cada uno, su experiencia personal a partir de una misma historia. 

Pàgina 101: La historia se termina, el libro se cierra. Pero queda algo de él en la vida compartida en familia, en la escuela o en las bibliotecas. Es así como se construye una cultura común. 

Pàgina 169: Cada uno de estos soportes [internet, libro, sonidos...] propone un modo de lectura, de conocimiento, de apropiación. [...], Con el libro, por el contrario, podemos tomarnos nuestro tiempo, el tiempo necesario para la construcción del saber. 

Pàgina 236-237: Necesitamos reunirnos, interesarnos juntos, construir un proyecto con los demás, compartir intereses comunes y maravillarnos de las nuevas vías que se abren: en una palabra, necesitamos tomarnos el tiempo para vivir y crecer. 

Pàgina 239: La biblioteca proporciona un ambiente cultural único y profundamente humano. Al animar a cada uno a emprender su propio camino, favorece la emergencia de las identidades en su singularidad.  

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://gretel.cat/recomendacion-de-estudios/que-los-hace-leer-asi-los-ninos-la-lectura-y-las-bibliotecas/?lang=es

Altres llibres que he llegit d'aquesta editorial són:

- "Dime" de l'Aidan Chambers

- "La frontera indómita" de la Graciela Montes

- "Leer el mundo. Experiencias actuales de transmisión cultural" de Michèle Petit

Poesia i tècnica blackout

El blackout és una tècnica força creativa per fer "sortir" la poesia d'un text, revista, paràgraf...

Com diu en Jaume Centelles, també podeu entrar a la poesia mitjançant la tècnica del blackout, una manera molt senzilla de crear un poema partint d’un text escrit (article de diari o revista, fotocòpia d'una pàgina de llibre) seguint unes instruccions molt concretes. La idea és aprofitar algunes de les paraules que hi ha en el text i fer brollar el poema que s’hi amaga. No cal llegir amb deteniment, només triar una paraula que ens agradi i que estigui carregada de significat, ancorar-la, i anar encerclant i anotant les altres paraules que es vulguin usar.

https://site.educa.madrid.org/ies.laslagunas.rivas/index.php/tag/blackout/

https://lamisideespanol.com/2018/11/23/poesia-revelada-o-blackout-poetry-una/

https://jaumecentelles.cat/2019/12/18/blackout-poesia-amagada/

https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/edublog/iesprofesormartinmiranda/?p=16105

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://ideasparalaclase.com/2014/02/17/poesia-blackout-o-blackout-poetry-una-estrategia-interesante-para-crear-poemas/#google_vignette

"L'hora del conte, recer de lectura" de la Núria Vouillamoz

 

https://www.rosasensat.org/es/producte/lhora-del-conte-recer-de-lectura/

Títol: L'hora del conte, recer de lectura

Autora: Núria Vouillamoz

Editorial: Rosa Sensat, abril de 2024

Opinió: A la primera part del llibre, l'autora ens explica un breu marc teòric i, en la segona part, ens detalla en com estructura l'hora del conte i els llibres imprescindibles que han de conèixer l'alumnat. És un llibre interessant i molt pràctic. Una petita joia on he descobert nous àlbums il·lustrats que desconeixia. Cal dir que l'autora agrupa els llibres en diferents itineraris quan realitza l'hora del conte: psicoliteratura, socioliteratura, coneixement del món i juguem amb...(format, estructura...).

Algunes cites:

Pàgina 13: La literatura és diàleg, i la biblioteca, com a indret on habitar, ens embolcalla amb el rumor meravellós d'infinites veus, que, més enllà de l'espai i el temps, recorren els prestatges i s'encreuen en un eco subtil que s'amaga darrere els llibres. 

Pàgina 14: [...] sempre he concebut la biblioteca escolar no només com un espai físic, sinó també emocional. Un lloc on els llibres habiten els prestatges i dialoguen en silenci; on els infants es refugien i es troben a si mateixos; on redescobreixen els altres i estableixen llaços d'empatia i amistat; on obren els ulls al món que els envolta; on fan sentir la seva pròpia veu, perquè se senten acompanyats, escoltats i compresos; on creixen intel·lectualment i emocionalment; on viuen històries fantàstiques, alimenten la imaginació i gaudeixen d'experiències estètiques a través de la literatura. 

Pàgina 111 (referint-se a l'àlbum, "Goteta" de S. Joire i L. Fanelli): [...] la presència d'una sèrie d'elements que introdueixen un component ficcional ens impedeix parlar d'una obra estrictament informativa. El més evident es localitza en la mateixa materialitat del llibre com a objecte, ja que es tracta d'un leporello que, en ser desplegat circularment, permet unir la primera i la darrera pàgina per tancar perfectament lla història. 

Pàgina 129 (referint-se a l'àlbum, "Afortunadament" de R. Charlip): [...] la genialitat de l'obra rau en el fet de parlar, des d'una proposta senzilla i lúdica, de la complexitat de l'existència, i d'afrontar la gestió d'aquesta alternança de llums i ombres intrínseca a la vida amb valentia i resolució. 

Pàgina 139: (l'hora del conte) Dona la veu a l'infant perquè es reconegui en els llibres com a individu i ésser social i, perquè comparteixi aquesta experiència amb els altres. 

Pàgina 140 (Patte): [...] la biblioteca emfatitza la condició humana, els llaços interpersonals i la necessitat de conèixer, reconèixer-se i pensar.  

Altres llibres interessants:

La màgia de llegir en veu alta de la Meghan Cox Gurdon (2022)

Lectures que fan lectors de la Cristina Correro i d'en Joan Portell (2023) 

BIBLIOGRAFIA

Vouillamoz-Pajaro, N. (2022). Reescrituras subversivas en la LIJ: Cuando el álbum ilustrado da voz a los personajes clásicos. Ocnos. Revista de estudios sobre lectura, 21(1). https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.1.2737

https://www.revistaocnos.com/index.php/ocnos/article/view/210/357

Possible memòria de la comissió de biblioteca

La memòria ens serveix per recollir totes aquelles activitats dutes a terme en un curs escolar i fer propostes de millora. Aquestes propostes i/o objectius pel proper curs ens ajudaran a redactar el Pla Anual de la biblioteca pel curs vinent. 

Us deixo algunes propostes de millora:

• Revisió de les propostes d'usuaris creades per tots els cicles

• Creació del PLEC (FIC)

• Creació o actualització d’una paddle/pearltrees amb recursos per a la biblioteca digital 

• Curació de continguts: Una curació de contingut, és un llistat de recursos accessibles en línia que poden ser llibres en PDF, vídeos, videojocs, breakoutedu virtuals, jocs de taula, articles electrònics de premsa generalista, especialitzada o blogs, etc. 

• Compra de llibres tenint en compte els interessos i propostes de l’alumnat

• Adquisició de llibres relacionats amb la inclusió, si no en tenim (Braille, pictogrames…)

• Compra de jocs de taula cooperatius i individuals per a la biblioteca: Guia de jocs de taula del Departament

• Compra de mobiliari per a la biblioteca: coixins sintètics, formatgera per presentar els llibres, titelles, etc.

• Catalogació de llibres al catàleg ePèrgam  (llibres de la biblio i llibres de les biblioteques d’aula)

• Nou plantejament Maker: la biblioteca com a espai de creació (espai maker: fer vídeos, ràdio, robòtica, impressora 3D…) . Us deixo enllaços: Makerspaces i biblio escolar i agent de cultura digital (pàgina 11)

"L'escola, casa de lectura" de la Mar Esteve Ràfols

 

https://lafinestralectora.cat/lescola-casa-de-lectura/

Títol: L'escola, casa de lectura

Autora: Mar Esteve Ràfols

Editorial: Eumo Editorial, maig de 2023

Opinió: Llibre de lectura fàcil on l'autora a la primera part del llibre ens explica què és la literatura i el procés dinamitzador per a diferents autors i, en la segona part, ens explica com ho podem fer. 

Pàgina 86: En aquesta pàgina l'autora ens explica el decàleg sobre què és llegir: 

• Llegir és rebre, acollir, escoltar. 
• Llegir és oblidar-se, és suspendre el jo, és descentrar l'ego.
• Llegir és entrar en un diàleg. 
• Llegir és inventar, és participar en la manifestació de l'obra. 
• Llegir és estar so.
• Llegir és un plaer difícil. 
• Llegir és observar, és fer d'espectador. 
• Llegir és identificar-se, és sentir emoció en acostar-nos a la vida que es manifesta en l'obra. 
• Llegir és passar per una experiència. 
• Llegir és una pràctica que dona forma, un camí de formació.  

Pàgina 103: Perquè un hàbit tingui vida i sentit, no només pot comptar amb la força de la inèrcia -que també hi ajuda-, ha de comptar amb un compromís que es renova cada dia amb accions, gestos, atencions i afectes. 

Pàgina 114 :(fent referència als tallers de lectura): Ens pot anar bé no oblidar mai quatre coses: la capacitat evocadora de l'obra, la seva incommensurabilitat, que no permet les interpretacions úniques, tancades ni acabades; la dimensió personal [...]; la gratuïtat i la receptivitat en la relació amb l'obra que evita la instrumentalització, la traducció o la concreció forçades; i la potencialitat del diàleg interpersonal des del món de l'obra que afavoreix l'aprofundiment, la transferibilitat i la ressonància de la lectura. 

Pàgina 119: I que l'aprenentatge no es dona per l'obligació o per l'exhortació, sinó perquè es transmet, s'encomana alguna cosa a través d'un testimoni viu. 

Pàgina 127: Per això, l'escola és un lloc únic [...]. Un lloc que ha de propiciar alguna cosa diferent de la que es viu en altres llocs. Un dels ingredients d'aquesta diferència és la lectura, però la lectura que ens ajuda a entendre'ns i a entendre el món, que ens apropa a altres vides, que ens allunya de la fredor, que ens fa sentir comunitat, que ens ensenya a escoltar, que ens dona la paraula. 

Altres llibres interessants:

ANY 2022:

La màgia de llegir en veu alta de la Meghan Cox Gurdon

ANY 2023:

Lectures que fan lectors de la Cristina Correro i d'en Joan Portell (2023) 

SI EN VOLEU SABER MÉS...

https://www.senderi.org/cat/recursos/124/lescola-casa-de-lectura