Títol: La lluvia amarilla
Autor: Julio Llamazares
Editorial: Booket, 2006
Opinió: No sé qui em va recomanar aquest escriptor, però he quedat colpida per les seves paraules a La lluvia amarilla. La seva esperança i perseverança davant de la mort del seu poble que ben segur, la sentència va arribar quan ell era petit.
La seva manera d'evocar vivències, sentiments, de transmetre tot això m'ha fet recordar a altres pobles deshabitats que conec: Esperan, Erillcastell, Viuet, Saraís, Selma (Aiguamúrica), etc.
Algunes cites:
Pàgina 75: En realidad, y pese a mis esfuerzos por mantener vivas sus piedras, Ainielle está muerto desde hace mucho tiempo.
Pàgina 106: El tiempo fluye siempre igual que fluye el río: melancólico y equívoco al principio, precipitándose a sí mismo a medida que los años van pasando.
Pàgina 115: Al fin y al cabo, cada hombre es responsable de su vida y de su muerte y solamente a él le pertenecen.
Pàgina 140: Es él el que me llama por mi nombre en el silencio de la noche.
https://www.youtube.com/watch?v=Irvba_xxpIg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada