Un/a no sap què podrà esbrinar a la sala d'espera del dentista; fa temps que han inventat uns nous "brackets" per a adolescents de fàcil maneig: només cal posar-los diàriament tot evitant els tradicionals "filferros"; però, el més sorprenent de tot és que el dentista i els pares poden saber si han complert la seva missió (si se'ls han posat el major temps possible) a través d'uns indicadors de colors. I aquí la meva pregunta: cal fer un seguiment exhaustiu -dental- per saber si el nostre fill/a ens està fent cas? (en aquest cas si està portant els brackets invisibles?). On queda la confiança? Aquests indicadors serveixen per motivar-los? Què en penseu d'això?
Reconec que l'etapa de l'adolescència és emocionalment inestable, però és necessari tenir aquests indicadors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada