divendres, 27 de gener del 2012

ELS MESTRES NOVELLS

Hola a tots i a totes!
El bloc és un espai per compartir recursos i materials i avui us explicaré la meva "indignació" com a mestra novella (he fet el meu primer trienni).

Suposo que a tothom us ha passat o heu vist que alguns pares desconfien de la gent jove. I això també vol dir (no sempre) dels mestres novells. Podem dir que encara has de ser més "perfecte" perquè així poden confiar en tu.  

L'any passat durant la reunió abans de començar el curs, un pare amb la resta les famílies del grup, em va preguntar quants anys tenia. Jo sincerament, no recordo què li vaig contestar, però una cosa així: "no t'interessa".

I avui, he tingut una reunió i ha vingut la mestra d'EE, i podem dir que els pares s'han dirigit més a ella. Puc suposar perquè té més anys, perquè és mestra d'EE,.... . 

En fi, petites coses que et paralitzen i no saps què fer.

Us ha passat alguna cosa semblant?

Gràcies!
Publicat per a

7 comentaris:

  1. pitavola27 de gener del 2012, a les 20:19

    ja m'agradaria a mi! jaja.
    No et preocupis només t'han de conèixer millor i els nens solen ser els millors ambaixadors.
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. lluna27 de gener del 2012, a les 20:47

    I tant que passa els primers anys! Però això et servirà d'experiència i després ho recordaràs amb un somriure.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. La maleta del precinema27 de gener del 2012, a les 22:18

    Hola noies!!!!
    Moltes gràcies pels ànims.
    Ja veig que tothom ha de passar per això, jajjaja.

    Bon cap de setmana!
    Meritxell

    ResponElimina
  4. Joel Artigas28 de gener del 2012, a les 12:37

    Molts ànims! Sigues forta. És normal això! Comparteixo la opinió amb la LLuna: a mesura que vagis agafant experiència sabràs com actuar davant d'aquestes situacions i sense voler-ho els pares i mares ja t'hauran agafat confiança... :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Olga28 de gener del 2012, a les 13:40

    Crec que tot mestre ha passat per situacions similars. Els pares jutgen, a vegades, sense conèixer. Només has de creure en tú mateixa.
    Per començar ja et fa una gran mestra compartir en el teu bloc la feina ben feta!
    Quin rotllo t'he fet, oi?
    Una abraçada des de petits grans artistes.

    ResponElimina
  6. La maleta del precinema28 de gener del 2012, a les 15:47

    Hola Joel i Olga!
    Moltes gràcies!!!!
    No sé què dir. Els vostres comentaris em donen ànims i veig que no sóc la única que ha hagut de passar per això. :)
    Crec que això també passa amb les "muralles" que es fan alguns nens i que no et deixen passar. Te'ls has de guanyar.
    Ens llegim!!!!
    Meritxell

    ResponElimina
  7. Ametlla31 de gener del 2012, a les 22:21

    Ser mestre és una feina molt gratificant i amb el temps guanyes en seguretat i experiències.
    Ànim que tots tenim coses semblants per explicar.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)