Títol: Maternitat
Autora: Sheila Heiti
Editorial: Més llibres, 2019
Opinió: Sembla mentida que quan era més jove, tenia molt clar els meus neguits, projectes i il·lusions, però fa temps que el núvol de la inseguretat, m'envolta. La protagonista té 37 anys i no sap si ser mare. En tota la novel·la es reflexiona sobre els nostres prejudicis, anhels, expectatives... En fi, m'agrada l'estil narratiu de l'escriptora, ens fa còmplices dels seus diàlegs.
Us deixo algunes frases interessants:
Pàgina 31: La resposta a si vull tenir fills és un secret que amago a mi mateixa, el secret més gran de tots.
El que has de fer si no n'estàs segura és esperar. Però fins quan? (...). Però què és, el que perdem?
Pàgina 32: Vull tenir fills per ser admirada pel mèrit de ser mare? Perquè vull que em vegin com una dona normal? (...).
Pàgina 33: Pot ser dolorós no formar part d'una història més universal que la pròpia, del suposat cicle de la vida, que dictamina que una vida n'ha d'engendrar una altra.
Pàgina 101: L'egoisme de tenir un fill és com l'egoisme de colonitzar un país: en tots dos casos, ens deixem portar pel desig de deixar una empremta al món i modelar-lo segons els nostres valors, a imatge nostra (...). Però, ben mirat, potser no soc tan diferent d'aquesta gent, perquè dissemino el meu jo a les pàgines dels meus llibres, amb l'anhel que aquestes pàgines s'escampin pel món.
Pàgina 110: "Perquè tindràs massa curiositat per no fer-ho".
Pàgina 111: La gent es pensa que el teu cos els pertany i que et poden dir què has de fer amb ell.
Pàgina 129: Només quan fracassem estem absolutament sols. Només si perseguim el fracàs podem ser lliures de veritat.
Pàgina 137: L'eternitat tal com jo la concebo va cap enrere en el temps. Quan més retrocedeixo en el temps, més m'endinso en les profunditats de l'eternitat.
Pàgina 146: La indecisió m'ha acompanyat sempre, però no estava disposada a permetre que dominés la meva vida encara més del que ja ho havia fet. [...] Potser em sento traïda per la dona que porto a dins i que no s'atreveix a fer el pas. [...] Suposo que, a mesura que ens fem grans, ens anem separant de la nostra família any rere any, que cada cop intentem guanyar més independència: la nostra llibertat i la nostra solitud en aquest món.
Pàgina 151: Com si mirés de disculpar-me, li he dit: "Bé, escriure és l'únic que faig"[...]. Li he confessat que em sento com una criatura dèbil i insignificant si em comparo amb els altres.
Pàgina 179: Em temo que, sense fills, sembla que no hagis pres cap decisió i que no facis res més que anar tirant i deixar-te portar. La resta del món pot pensar que les persones que no tenen fills no avancen, que no canvien ni creixen o que no tenen històries que se sostenen en històries, ni vides que acumulen experiències [...]
Pàgina 184: Quan algú té un fill, la seva vida gira al voltant de la criatura. A la resta de persones ens dona l'esquena.
Pàgina 191: [...] Es tracta de ser virtuosament miserable amb tu mateixa a canvi que t'estimin. I el camí més ràpid per aconseguir-ho és tenir fills.
Pàgina 204: Així doncs, no em veig tenint fills, però se'm fa igual d'estrany imaginar-me que no en tindré. Però no tenir-ne sembla tan extraordinari, improbable i especial com tenir-ne.
Pàgina 203: Molta gent negocia amb les seves circumstàncies. Es pensen que si renuncien voluntàriament a alguna cosa que desitgen, l'univers els recompensarà per la pèrdua.
Pàgina 205: El dilema dels fills és com un cuc al cervell, un cuc que es fica per tot arreu a cada record, a cada pensament sobre el futur. Com me'l puc treure del cap? Va fent forats a tot el que hi ha i hi haurà. No deixa res intacte.
[...]
Una part de mi sap que aquests són els anys en què hauria de tenir un fill. De vegades, quan hi penso, m'envaeix un agradable sentiment d'anticipació i noto que sucumbeixo, com si em quedessin poques coses per fer a la vida.
Pàgina 207: Em resultaria més fàcil tenir una criatura que fer el que realment vull.
Pàgina 211: No pots portar algú al món per resoldre un dilema mental, ni perquè sentis curiositat per cada experiència humana ni per no ser diferent de les teves amigues.
Pàgina 212: De vegades penso que el dilema de tenir fills només es por resoldre d'una manera: tenint-los. Perquè, fins i tot si estàs fermament convençuda de no tenir-los, sempre et planarà un espectre sobre el cap, la possibilitat que arribi una criatura sense haver-ho planificat.
Pàgina 214: La por és l'únic que fa que ens qüestionem massa les relacions, i l'ànsia de poder és l'únic que ens porta a qüestionar-nos massa el que ens és desconegut.
(...)
Veia que els altres s'escarrassaven per prosperar a la vida (...)
(...)
Pàgina 216: El període de temps de la vida d'una dona és aproximadament de trenta anys. Pel que es veu, només disposa d'aquests trenta anys (dels catorze als quaranta-quatre) per fer-ho tot. Ha de trobar un home, tenir fills, començar la seva carrera professional i situar-se bé, prevenir les malalties i reunir prou diners em un compte privat perquè el marit no pugui dilapidar en el joc tots els seus estalvis.
Pàgina 219: Per què no deixes que el patró que s'ha anat repetint durant generacions en les dones de la teva família variï una mica, aquest cop?
Pàgina 223: Un llibre viu en cada persona que se'l llegeix.
Pàgina 261: M'he adonat que les nostres vides no es basen en accions ni en la contemplació, sinó en el simple fet de ser aquí durant un breu període de temps (...)
Pàgina 289: Les persones solitàries omplim la nostra vida de llibres.
Pàgina 290: :el convenciment que, a una dona amb inquietuds, cap decisió que prengui li semblarà encertada. Triï el que triï, mai no estarà satisfeta.
Què puc dir a banda d'això: em perdono a mi mateixa per totes les vegades que he deixat d'arriscar-me, per totes les limitacions i restriccions que m'he imposat a la vida.
SI EN VOLEU SABER MÉS...
https://elpais.com/elpais/2019/04/26/mamas_papas/1556264752_630548.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada