diumenge, 3 de febrer de 2013

COM GESTIONEM LES LLENGÜES?

Avui m'agradaria reflexionar sobre la immersió lingüística a les aules.  I, per això, he titulat aquesta entrada "com gestionem les llengües". Abans, l'anava a anomenar "un problema de llengües", però crec que tot problema o dificultat cal gestionar-la. Així que TOTA situació l'hem de saber gestionar assertivament i no és "un problema". No sé si m'explico..... . 

Molts dels nostres alumnes són castellanoparlants i jo crec que a mesura que es senten segurs, comencen a parlar en català (o almenys és així com ho he anat veient). Així doncs, els hem "obligar" a que ho facin? És a dir, els hi hem de dir: escolta no t'entenc!!!! M'has de parlar en català!
Quan això succeeix suposo que poden passar dues coses: l'infant no t'explica res o almenys ho intenta. 

Cal "forçar" aquest procés? I si ho fem, estem ajudant o perjudicant als infants? I si un d'aquests alumnes té necessitats educatives especials? 

Aquí us deixo el debat. 

Potser la millor resposta és que hem de ser coherents. 

2 comentaris:

  1. Bufff, quin tema més complicat!
    Mai he obligat a cap infant a parlar en una o en una altra llengua. Les paraules dels infants han de sortir del cor!
    Jo vaig viure l'escola de la dictadura, sense poder parlar a classe en la meva llengua materna i no voldria repetir aquestes fets perquè són dolorosos.
    Sí que he intentat afavorir el coneixement de la llengua catalana i la seva utilització sent la llengua vehicular de l'aula i fent el "retorn" en aquesta llengua:
    - No sé ponerme la bata, deia un infant.
    - No saps posar-te la bata? Vine que te n'ensenyaré!
    Amb aquesta estratègia van coneixent les estructures lingüístiques i en el moment que es senten segurs, com dius tu, comencen a usar-les.
    En casos d'alumnes amb necessitats educatives especials els quals poden quedar sense eines de comunicació si no s'usa el castellà no he tingut cap inconvenient per parlar-lo. Fins hi tot en alumnes nou-vinguts he après alguna paraula en xinès i àrab.
    Per sobre de les llengües està l'afecte, la integració i el respecte a la diversitat.
    Petonets, besitos, kisses, bicos, musus, küsse, キス, bisous...

    ResponElimina
  2. Hola!
    Estic totalment d'acord amb tu.
    Els i les mestres no hem de forçar aquest procés i quan l'infant se senti segur, ja parlarà en català.
    Això sí, sempre li torno a "reformular" tot el que diu.

    Gràcies per la teva aportació ;)
    Un petonet.

    ResponElimina