Etiquetes

abecedari actituds adaptació agraïments ambients aniversari anècdotes arquitectura Art artistes astronautes audicions aula avaluació bata biblioteca bruixes carbassa Carnaval castellà cavalls Charlot cinema circulars closques coeducació colors conferència conflictes contes control Cornelis Escher cotxes CS cuiners cultures càncer dansa deures dinosaures Ediciones Ekaré Edicions Destino Edicions Thule Editorial A buen paso Editorial Barcanova Editorial Baula Editorial Beascoa Editorial Brosquil Editorial Cadí Editorial Combel Editorial Corimbo Editorial Fondo de Cultura Económica Editorial Jaguar Editorial Joventut Editorial Kalandraka Editorial La Magrana Editorial Macmillan Editorial Timun Mas embaràs emocions entorn entrades entrevistes escola escola bressol esports esquelet esquema corporal experimentació expressió oral família fer de mestre filosofia final de curs flors Franz Marc gats gegants genets grafomotricitat història hivern Hort humor hàbits imants informes internet Istvan Banyai jardiners jardí Joan Miró Joana Raspall jocs lapbook lectoescriptura Libros del Zorro Rojo literatura llaminadures llengua llibre llibres llum lluna lèmurs límits matemàtiques materials de la maleta menjador mobiliari mort motricitat fina museu Museu del Cinema màquina de sumar música nadal natura neu normes P3 P4 P5 parc pau pedagogia pedres pel·lícules percepcions plantes plàstica poemes por preocupacions prevenció d'accidents primària professió projectes pràxies psicomotricitat racó de la foscor reciclatge recomanacions recursos reflexions relaxació salut sant Jordi secundària seriacions setmana cultural sortides tardor teatre temps tortugues unicorns valors vídeos zoom àlbums òptica

dimecres, 24 setembre de 2014

RES ÉS EL QUE SEMBLA

Aquesta entrada és per desfogar-me una mica de la tasca docent i valorar-reflexionar sobre els anys que porto en aquest món -només sis-. 

Els i les mestres fem una tasca àrdua d'educar els infants que cada cop més tenen unes necessitats o inquietuds diferents i úniques; i, en aquest sentit, sempre estem en constant procés de transformació per ajudar-los i ajudar-nos a millorar i, en definitiva, educar de la millor manera possible. I, mentre fem això, certs partits polítics o persones del carrer ens van criticant sense saber l'esforç diari que fem per canviar -encara que sigui un bocí-, la realitat diària educativa.   
Tanmateix, molts no veuen la nostra capacitat d'adaptació i de logística quan escollim o ens trien a quina escola anirem. Aquest darrer fet el podem valorar positivament: "sóc a aquesta escola per canviar i/o aprendre alguna cosa". Cal afegir que molts cops estem motivats i plens d'energia per aprendre o canviar certes coses i ens trobem en una realitat que no ens imaginàvem pe diversos motius (sempre s'ha fet així;...).

Així doncs, aquí us deixo un llistat de situacions que m'he trobat per tal que observeu els problemes des de diverses perspectives i valoreu el que voleu fer o arriscar:

- durant el meu primer nomenament em va tocar fer reforç a primària, però la meva credencial posava que era d'infantil (és aquest un dels misteris dels nomenaments, però estic contenta perquè vaig aprendre altres coses);

- les oportunitats passen una vegada, no deixis que la por t'envaeixi i no et faci avançar: això ho dic perquè se'm va oferir pujar a CI en una escola rural o agafar tot EI (P3-P4 i P5) i vaig decidir que no perquè no em veia en cor i des de fa tres anys estic intentant tornar a accedir aquell centre i no puc. Però, també estic contenta perquè estic voltant per arreu de Catalunya coneixent noves metodologies i mestres genials; 

- em va tocar treballar en una escola d'una línia i que tenia TEI, però ella no estava totes les hores a l'aula (entenc que calia que anés a ajudar als altres cursos);

- per saber si les escoles tenien places vaig enviar correus i la majoria em van dir que no, però ara estic treballant en una escola que la mateixa directora em va dir que no hi havia plaça; així doncs, no us fieu del que us diuen i poseu les escoles a les quals us agradaria treballar. 

- si penseu que les escoles rurals no tenen llibres, algunes sí que en tenen i ara he d'aprendre a treballar amb fitxes (tampoc us heu de fiar de les pàgines web dels centres en els quals no posen quins llibres tenen). L'avantatge d'això és que molts mestres joves pensen com jo -no volen llibres- i d'aquí pocs anys les i els mestres que estan a favor (la majoria són mestres grans) es jubilaran.  

- a l'escola on actualment treballo només fem mitja hora de pati; el primer dia ho vaig preguntar i és habitual i segurament idoni fer només mitja hora. Però, quins avantatges té? No duplicar els torns de pati? Com que som poquets mestres evitem maldecaps a l'hora de fer substitucions o reforços a primària i, per aquest motiu, entrem tots junts? Per què tota la vida s'ha fet mitja hora? Per què els d'infantil s'han d'adaptar a l'horari dels grans? Encara em pregunto quins avantatges té... 

- És necessari que cada infant tingui el seu propi estoig? Per què es fa? Per evitar baralles? Per evitar compartir? Per potenciar les pròpies particularitats dels infants?
No dic que totes les respostes siguin correctes, però hi ha mestres que eviten els conflictes tot etiquetant el material i així eviten baralles...

Totes aquestes experiències i situacions les he viscut i no dic que us hagin de passar a vosaltres, però jo m'hi he trobat. 

Moltes gràcies per llegir-me i si voleu esbravar-vos ja ho sabeu ;) 

dimarts, 23 setembre de 2014

QUÈ EN PENSEU DE LA SISENA HORA?

Algunes escoles fan sisena hora - també a infantil-, per diversos motius que tant poden ser pedagògics com individuals: 
- per tal de poder entrar o sortir més d'hora a l'escola;
- perquè la zona on es troba l'escola és conflictiva i així els infants no es passen massa hores a casa o al carrer;
- perquè fer sisena hora és com fer un curs més i els nens i les nenes surten més ben  preparats (crec que aquesta afirmació dóna per fet que és com explotar-los);
- per atendre les necessitats de les famílies i fer de "GUARDERIA";
- per poder tenir més mestres i atendre les necessitats dels infants...

Què en penseu?

dilluns, 22 setembre de 2014

PARC INTERACTIU

Hi ha pocs parcs o zones capacitades per atendre les necessitats d'una part de la gent, però us sorprendreu trobar un lloc diferent que us permetrà interactuar l'entorn: El mirador d'Isábena (Bonansa, Huesca). 

Com bé diu el nom, és un camí que et porta fins a un espectacular mirador. Abans d'arribar-hi, podreu trobar cordes que us guiaran per tocar la zona (pinyes, escorça...) i per escoltar l'entorn. En definitiva, és un paratge encantador i diferent, adaptat a les necessitats d'una part de la població, però també per a tothom. 

Us el recomanem ;)





dilluns, 15 setembre de 2014

Projecte: Les tortugues marines

Hola blocaires,
necessito la vostra col·laboració ja que som la classe de les tortugues marines.
Si teniu idees, manualitats, contes, poemes, endevinalles i altres propostes us ho agrairia.
Com sabeu, remenant per aquestes terres trobareu altres projectes que he anat publicant (genets, dinosaures, gegants, unicorns...), però també tinc idees sobre projectes de les balenes o dofins.
Gràcies per endavant ;)

REEDITAT 17-09-2014
He creat una carpeta al pinterest amb fotografies, manualitats i idees per treballar aquest projecte a l'aula. 

Us volia comentar que he trobar un tràiler de la pel·lícula "Sammy". Algú en sap res?


Projecte "LA TORTUGA" publicat al web Idees Magistrals. 

diumenge, 7 setembre de 2014

APROFITAR ELS MURALS

Els murals són una font de recursos que permeten desenvolupar la creativitat, arribar a una síntesi dels aprenentatges que hem assolit o iniciat... ofereixen moltes eines que permeten a les famílies i als altres mestres veure què estem fent a l'aula. Per tant, són una font d'informació en certa manera efímera ja que aquests es van canviant i els aprenetatges s'amplien. Així doncs, donen a conèixer el que hem après en un determinat moment-mes-trimestre. 

Però, cal aprofitar-los? Cal conservar-los? És bo? És adequat? És necessari?

Hi ha docents que pensen que cal aprofitar-los per estalviar diners, però on es deixa pas a la creativitat, a la innovació i al canvi? Sempre cal penjar els mateixos murals? La mateixa decoració? No serà mooolt avorrit? Et pots estalviar feina, però és això molt previsible i desmotivador ja que ets conscient de la mateixa decoració any rere any.

Per tant, estic totalment en contra de penjar els mateixos murals ja que:
- no es potencia la creativitat dels infants i dels mestres
- no hi ha un procés de renovació
- es poden fer murals amb menys cost tot utilitzant materials reciclats...

Què en penseu?

divendres, 5 setembre de 2014

REFLEXIONS DIVERSES

Els inicis de curs són moguts i requereixen un lent procés d'adaptació en tots els sentits: arribes a una escola diferent; tenen noves maneres d'enfocar el contacte amb les famílies i els alumnes; hi ha nous aires que potser s'adapten o no tant a allò que consideres adeqüat... I aquí teniu els primers interrogants: 
- Cal posar foto a tots els cartellets dels infants (bon dia, taula, arxivadors...)?  
Com sabeu, la majoria de llocs és normal posar-hi les fotos perquè els nens/es s'identifiquin més fàcilment, però ara se'm planteja aquest dubte en una escola que m'ha justificat que si tenen les fotos els nens/es es tornen mandrosos i així s'espavilen i memoritzen ràpidament el seu nom. Cal afegir que aquest any tindré P4 i P3 i els grans podran ajudar als petits. 
- Si coneixes un altre idioma (àrab, francès...) és millor no utilitzar-lo a l'aula perquè els infants es "vicien". Què en penseu? 
- Com et sents i què fas quan et diuen que cal estalviar i no hem d'imprimir en color o plastificar els materials??? Què pots fer per aconseguir més subvencions o pressupost? Personalment, considero que els materials que es podran utilitzar més endavant, cal plastificar-los i la imatge en color és més real que la pintada. 
- I què fas quan et diuen que no és possible utilitzar color i plastificar? Has de comprar els materials que necessites i deixar els recursos a l'escola? Sempre m'han comentat que molts mestres porten el seu material i se l'enduen quan marxen; ho puc entendre, però si anem així tothom estarà cremat i esperant si l'anterior mestre/a ho ha deixat "enllestit" o no. En aquest sentit, a vegades penso que és millor avançar feina a l'estiu i comprar els materials necessaris i fer el teu material ja que el setembre és sempre estressant (el que hauria fet ho deixaria a l'escola ja que em faria una altra còpia pel curs següent...). Podem dir que arriba un moment que sempre et diuen "NO" a tot, fet que et fa decidir buscar i comprar els materials que necessites per treballar bé amb els infants i amb tu.

divendres, 29 agost de 2014

Felicitats ;)

 
TRES ANYS FANTÀSTICS!!!
Les noies del precinema us agraïm la vostra fidelitat.