dimecres, 13 de gener de 2016

APUNTS D'UN APRENENT DE MESTRE GREUMENT JUBILAT




Portada
Títol: Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat
Autor: Jaume Cela
Editorial: Rosa Sensat

Acabo de llegir aquest llibre d'en Jaume Cela i m'ha agradat molt. Per què?
- per la senzillesa i la tendresa en què ha estat escrit
- l'autor aprofita qualsevol esdeveniment tot relacionant-lo amb l'escola
- comparteixo el seu sentit de l'humor i les reflexions que fa davant els temors de la vida
- ens recomana algunes pel·lícules i llibres (ja els tinc anotats)
- ens explica algunes IDEES CLAUS del procés educatiu: acollida, capacitat d'escolta i la conversa com a generadora de coneixement.

Potser som tots uns aprenents en aquesta bonica professió on sempre avancem.

I aquí una cita de Pessoa que em deixa esgarrifada:
"Ens valorem per allò que pensem en comptes de valorar-nos per allò que fem. Oblidem que allò que no vam fer no ho vam ser".

I, segons l'autor...
- educar és sembrar futur i present
- educar vol dir aprendre a descobrir la bellesa de la gàrgola (és a dir, de TOTS els infants)
- l'educació és el procés que em serveix per descobrir i suportar l'ambigüitat humana
- aprenem més quan ens sentim bé emocionalment i hem establert un vincle positiu amb el nostre mestre.

Què en penseu?

Només afegir que quan estudiava a la Universitat, ens van fer llegir dos llibres més d'aquest mestre (Amb lletra petita i Va de mestres. Carta als mestres que comencen) i crec que és hora de tornar-los a llegir ja que -com tot-, cal haver madurat per interpretar la realitat (textos, imatges, situacions...) d'una altra manera. O com ell diu, "a l'espera que el significat es faci evident". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada