diumenge, 21 de juny de 2015

CANVIS I PENSAMENTS

Todos los cambios, aún los más ansiados, llevan consigo cierta melancolía; porque aquello que dejamos es una parte de nosotros mismos: debemos morir una vida para entrar en otra. (Anatole France)


Certament, finalitzar el curs implica el tancament d’una etapa i l’inici d’una altra i més quan t’has d’acomiadar dels “petits” perquè canviaran de cicle o tu marxaràs. En certa manera, en cada curs escolar “perds” una part de tu per tornar a renéixer al setembre. 

Suposo que seguir fent el mateix (mateixa etapa educativa), implica acomodar-te i no sentir-te fora de lloc. En alguns claustres, es comenta sobre el fet que si seguim al mateix cicle o etapa et pots estancar i avorrir; i, fins i tot, pots crear mals hàbits que no veus perquè ja t’hi has acostumat. Així doncs, si us han proposat canviar de cicle o canviar de rol passant de tutora a ser coordinadora de cicle o membre de l’equip directiu, pot ser una gran oportunitat per ampliar horitzons i avançar. Però, i si aquest “petit canvi” ha estat proposat de manera brusca? Què passa quan et diuen que has de ser director/a extraordinari/a? 
Abans que aquesta proposta sigui "segellada", l’inspector/a acostuma a parlar amb els docents proposats i valora qui està disposat a esdevenir director/a per un any. També, pot passar que els proposats no vulguin exercir el càrrec i això fa que algú hagi de "sacrificar-se". Per tant, si et nomenen no pots rebutjar la proposta, però no tot està perdut; la majoria de mestres ajuden al mestre que ha d’esdevenir director/a de manera “involuntària” per un curt període de temps ;)

PD: Al final no seré directora extraordinària. 

2 comentaris:

  1. Has tingut un curs mogudet fins al final, eh?
    Ànims amb la recta final, i a gaudir d'un descans ben merescut. Petonets

    ResponElimina