dimecres, 24 de setembre de 2014

RES ÉS EL QUE SEMBLA

Aquesta entrada és per desfogar-me una mica de la tasca docent i valorar-reflexionar sobre els anys que porto en aquest món -només sis-. 

Els i les mestres fem una tasca àrdua d'educar els infants que cada cop més tenen unes necessitats o inquietuds diferents i úniques; i, en aquest sentit, sempre estem en constant procés de transformació per ajudar-los i ajudar-nos a millorar i, en definitiva, educar de la millor manera possible. I, mentre fem això, certs partits polítics o persones del carrer ens van criticant sense saber l'esforç diari que fem per canviar -encara que sigui un bocí-, la realitat diària educativa.   
Tanmateix, molts no veuen la nostra capacitat d'adaptació i de logística quan escollim o ens trien a quina escola anirem. Aquest darrer fet el podem valorar positivament: "sóc a aquesta escola per canviar i/o aprendre alguna cosa". Cal afegir que molts cops estem motivats i plens d'energia per aprendre o canviar certes coses i ens trobem en una realitat que no ens imaginàvem pe diversos motius (sempre s'ha fet així;...).

Així doncs, aquí us deixo un llistat de situacions que m'he trobat per tal que observeu els problemes des de diverses perspectives i valoreu el que voleu fer o arriscar:

- durant el meu primer nomenament em va tocar fer reforç a primària, però la meva credencial posava que era d'infantil (és aquest un dels misteris dels nomenaments, però estic contenta perquè vaig aprendre altres coses);

- les oportunitats passen una vegada, no deixis que la por t'envaeixi i no et faci avançar: això ho dic perquè se'm va oferir pujar a CI en una escola rural o agafar tot EI (P3-P4 i P5) i vaig decidir que no perquè no em veia en cor i des de fa tres anys estic intentant tornar a accedir aquell centre i no puc. Però, també estic contenta perquè estic voltant per arreu de Catalunya coneixent noves metodologies i mestres genials; 

- em va tocar treballar en una escola d'una línia i que tenia TEI, però ella no estava totes les hores a l'aula (entenc que calia que anés a ajudar als altres cursos);

- per saber si les escoles tenien places vaig enviar correus i la majoria em van dir que no, però ara estic treballant en una escola que la mateixa directora em va dir que no hi havia plaça; així doncs, no us fieu del que us diuen i poseu les escoles a les quals us agradaria treballar. 

- si penseu que les escoles rurals no tenen llibres, algunes sí que en tenen i ara he d'aprendre a treballar amb fitxes (tampoc us heu de fiar de les pàgines web dels centres en els quals no posen quins llibres tenen). L'avantatge d'això és que molts mestres joves pensen com jo -no volen llibres- i d'aquí pocs anys les i els mestres que estan a favor (la majoria són mestres grans) es jubilaran.  

- a l'escola on actualment treballo només fem mitja hora de pati; el primer dia ho vaig preguntar i és habitual i segurament idoni fer només mitja hora. Però, quins avantatges té? No duplicar els torns de pati? Com que som poquets mestres evitem maldecaps a l'hora de fer substitucions o reforços a primària i, per aquest motiu, entrem tots junts? Per què tota la vida s'ha fet mitja hora? Per què els d'infantil s'han d'adaptar a l'horari dels grans? Encara em pregunto quins avantatges té... 

- És necessari que cada infant tingui el seu propi estoig? Per què es fa? Per evitar baralles? Per evitar compartir? Per potenciar les pròpies particularitats dels infants?
No dic que totes les respostes siguin correctes, però hi ha mestres que eviten els conflictes tot etiquetant el material i així eviten baralles...

Totes aquestes experiències i situacions les he viscut i no dic que us hagin de passar a vosaltres, però jo m'hi he trobat. 

Moltes gràcies per llegir-me i si voleu esbravar-vos ja ho sabeu ;) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada