diumenge, 26 d’abril de 2015

MÉS SALUT

[Tot i que algunes vegades he comentat certes experiències i maldecaps docents, el blog és una eina per compartir recursos educatius; però, avui m'agradaria comentar una situació que - espero que molts mestres (i altres persones fora de l'escola) no la visquin-]. 

Mai hagués dit ni afirmat que anar a la feina em faria sentir certa ansietat, però fa mesos que en tinc. Tinc la sensació que no puc estar tranquil·la a l'aula, em sento sovint vigilada i, tot això, em provoca un garbuix d'emocions desagradables: impotència, sensació de "perill" (sempre a l'aguait), angoixa, aversió...

Primer, pensava que eren "ximpleries", però fa temps que certs comentaris, mirades... m'incomoden. També, s'ha de dir que cada dia les dones s'han d'afrontar a certs comentaris que es produeixen al carrer o no (veure article), certes topades i "apropaments" per accidents.

No em pensava que escriuria aquest post, però crec que és necessari conèixer que els i les mestres - a més de poder patir el síndrome del mestre/a cremat- també podem patir qualsevol tipus d'assetjament fins i tot el sexual. 
En cap cas afirmo res, però cal dir-ho - ja ho he fet- i deixar les coses clares amb l'altre/a implicat/da. 

COMPTE! Hi ha persones que mostren la seva simpatia d'una determinada manera que fa que hi puguin haver malentesos. Això pot fer que no "respectin el teu espai personal". 

Notícies i articles d'interès:

El teu "piropo" és violència


4 comentaris:

  1. Hola, Txell! Afortunadament, no m'hi he trobat mai, en el cas que exposes i per tant no tinc experiència per a orientar-te. Lamento moltíssim saber que et trobes en una situació així, no m'ho puc imaginar...
    En tot cas, crec que ja has fet el primer pas: parlar amb la persona en qüestió i fins i tot públicament, ja que ho has exposat en aquest espai obert que és el blog. Si no funciona, jo no dubtaria en parlar amb qui faci falta i seguir el que marca el protocol del document PDF que has adjuntat.
    T'envio molts ànims, valenta, i aquí em tens pel que necessitis.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola Joana!!!
    Moltíssimes gràcies pel teu recolzament.

    Espero amb candeletes l'últim dia d'escola, malgrat que trobaré a faltar els "peques".

    Un petonet,
    Txell

    ResponElimina
  3. Hola Txell, mai, amb els 35 anys que fa que treballo, he patit una situació com aquesta, sento moltíssim que tu la visquis. Malauradament aquest tema està a l'ordre del dia i sembla que aquesta "lacra social" difícilment desapareixerà.
    És molt trist que la solució passi per la teva espera a poder fugir, però tristament és la realitat. Poc et puc ajudar si més no t'envio força, coratge, fermesa i molts, molts ànims perquè actuis segons el teu criteri i defensant la teva integritat emcional i psicològica. Endavant!!!
    Tonets

    ResponElimina
  4. Hola Anna, moltes gràcies pel teu recolzament i els ànims que m'envies. Hi ha certes persones que necessiten "tocar" i "afalagar" a les persones i certament no s'adonen que poden incomodar i, fins i tot, avorrir, molestar... amb els seus comentaris i intencions.

    Dilluns superat!

    Un petonet,
    Txell

    ResponElimina