dimecres, 16 d’octubre de 2013

PROBLEMES AMB ALGUNES FAMÍLIES

Cada escola és un món i cada classe també. 
Aquesta frase resumeix un dels "problemes" o, més ben dit, "situacions" que es poden donar a l'aula i fora d'ella:

Hi ha famílies que protegeixen bastant el/la seu/va fill/a i qualsevol ferida que porti, es pot convertir en una bomba de rellotgeria. 
Per exemple: si per tu és una petita rascada, per ells és una ferida considerable. 

Degut això, hi ha famílies que poden arribar a culpabilitzar i a insultar a la família del nen/a que ha "molestat" al seu fill/a. Fins i tot, el poden arribar a amenaçar dins o fora de l'escola.

L'ESCOLA QUE HA DE FER?
Caldria fer dues reunions amb les dues famílies (o més implicades) i fer entendre que a l'escola es vigilen els i les nens i nenes i que a, vegades, passen aquestes situacions. Els infants estan aprenent a respectar-se i necessiten temps per créixer i acceptar les normes de convivència.

No sé si us hi heu trobat, però a les aules hi ha alumnes que es "queixen sovint" (es mostren sensibles) per petites topades (que ells moltes vegades ens diuen que "X nen/a m'ha pegat"). 

En fi, aquestes situacions poden generar impotència i frustració als/les mestres i a les famílies. 

Cal prevenir aquestes situacions i actuar ràpidament fent mediació. 

El que està clar és que els nens/es es veuran tot el curs i que "es toparan" en algun moment del dia. Cal "patir" tot el curs per això? Què en penseu? Sí és així, m'espera un curs bastant llaaarg...

3 comentaris:

  1. La realitat que vivim a les escoles és molt desconcertant, les famílies cada vegada protegeixen més als seus fills i m'atreveixo a dir que desmesuradament. Fa més de trenta anys que sóc mestra i cada curs em sorprenen la varietat i augment de situacions que creen moltes famílies. Sens dubte que el nostre paper ha de ser el de mediador, però malauradament i força sovint aquestes famílies tant poc tolerants i alhora exigents són les que confien ben poc amb la mestra.
    Tot i així com a professionals hem d'actuar sempre pensant en el benestar i l'educació que volem transmetre als nostres petits.
    Ànims i endavant segur que tot anirà bé i les aigües tornaran al seu curs.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Txell,
    jo sóc de la generació de l'Anna i coincideixo en els seus comentaris.
    A part de la mediació, jo sempre he intentat fer prevenció.
    M'explicaré:
    A l'aula les "situacions més conflictives" les representaven i posàvem paraules a les emocions per desfer els malentesos: T'ha empentat o passava corrents i heu topat? Com s'hagués evitat el cop? Després del cop que t'hagués hagut de dir? Al principi és més feixuc però després com que ja coneixen la dinàmica és més àgil.
    Així, en sortir de l'escola la informació que arribava a les famílies era més encertada.
    També, si estava informada d'algun incident, a la sortida abans que l'infant expliqués la seva versió, tranquil·litzava a les famílies: avui al pati ha topat amb un company, no ha estat res li he posat una mica de gel. ha estat molt tranquil, etc.
    Aquesta tasca informativa dóna seguretat a les famílies perquè veuen que estàs pendent i et senten propera. Clar que, l'èxit dependrà de l'educació i el sentit comú de les famílies.
    Bon cap de setmana
    Carme

    ResponElimina
  3. Hola noies,
    moltes gràcies pels ànims i pels consells.
    Estic d'acord en el fet que cada vegada més hi ha famílies més sensibles que d'altres i crec que haurien de ser més tolerants ja que els infants estan aprenent.
    Carme, continuaré escenificant situacions que "poden passar", però realment és complicat ja que la majoria dels infants estan aprenent català i tinc cinc cosins a l'aula (dos bessons). En fi, ens estem adaptant.... ;)
    Bon diumenge,
    Txell

    ResponElimina