POR... QUE TOT NO SIGUI PERFECTE

Hola a tots/es!

La majoria dels estudiants de magisteri i els mestres, tenim POR de perdre el control. I sempre sorgeixen mooolts dubtes:

- Ho faré bé?

- Com puc controlar-ho tot?

- Com és que sempre no puc "baixar la guàrdia"?

- Per què MAI surt bé?

En primer lloc, les situacions (nens/es) mai s'acaben de controlar. SEMPRE és una lluita constant de "poders", en el bon sentit: recordar normes, educar, saber calmar els infants, etc. I som mestres per "resoldre" (millorar) això i molt més. No ens ha de fer por (és molt fàcil de dir-ho), perdre una mica el control. "Són coses de la vida i no és bo capficar-se, però això tampoc ho podem evitar".

Us explico dues situacions viscudes aquesta setmana:

- A l'escola tots els nens/es fan "conferències" i el "protagonista" de la conferència de la setmana, trigava una mica en contestar les preguntes. Així que el nen més espavilat de la classe, les responia ell. I clar, això ho estava gravant així que li vaig comentar moltes vegades que en X ho havia de respondre.

- Avui hem fet una rua pel poble i quan hem acabat, hem anat a la classe i tenia dos nens esverats. I clar, hi havia dos pares...així que quan he pogut els he recordat les normes.....Dilluns ja valorarem entre tots la "sessió d'avui". I clar, m'ha fet molta ràbia!!!!

Voleu compartir algunes anècdotes?

Gràcies!