Títol: Per la carretera
Autor: Sylvain Prudhomme
Editorial: Les hores, 2020
El temps va i ve i torna a través de dies, mesos i anys, i jo, malaurat, no sé què he de dir, perquè el meu desig no canvia mai. Bernat de Ventadorn.
Opinió: Aquesta cita descriu i profecia com acabarà l'autoestopista, l'altre protagonista d'aquesta gran obra. L'autor ens embolcalla en la calidesa de les seves paraules i ens hem còmplices dels viatges que realista l'autoestopista. Aquest té com una obsessió per estar el màxim de temps possible amb la gent que l'acull durant minuts, hores o dies en les seus trajectes, en les seves vides. Les casualitats existeixen?
Aquesta novel·la em recorda a certes pel·lícules relacionades amb la cerca de la llibertat o com a redempció (sobretot les road movies, per exemple "Una història verdadera" (2000),però també sembla que tingui un toc de "Mi vida sin mí" (2003).
Algunes cites:
Pàgina 75: que ser a la carretera era això. Aquest aclofament. Aquest deixar-se portar.
Pàgina 129: vaig començar a anar a la deriva en silenci per la ciutat morta.
Pàgina 185: sotjava aquell silenci amb angoixa,
Pàgina 202: :tantes vides potencials que només existirien durant el temps d'una tarda.
Pàgina 253: En quina immensitat haurà anat a perdre's.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada