Títol: Summerhill. Un lloc on els infants són educats en la felicitat.
Autor: A.S. Neill
Editorial: Eumo
Sinopsi: L'educador escocès Alexander S. Neill és un punt de referència de la pedagogia contemporània, i la seva tesi sobre una educació lliure i antiautoritària, que ha suscitat tant entusiasmes com crítiques severes, té en els nostres temps plena vigència. Per l'autor, l'educació ha de preparar els infants per a una vida feliç. Neill posa l'èmfasi en la idea de llibertat de l'individu i del grup, en la importància del món emocional i en l'autogestió assembleària.
El llibre em recorda una mica de la popular cançó sobre la revolució dels nens i nenes
Pink Floyd - Another Brick In The Wall:
Opinió: És un llibre que m'ha sorprès i et fa reflexionar sobre les teves actituds davant els infants i davant la vida tenen un rerefons inconscient ja que -des de sempre- hem estat condicionats pels altres i hem viscut certes coses que ens han influït positivament i negativament. Això fa que pensis que abans de -continuar la teva tasca docent- hagis de controlar els teus "mal hàbits" per no influir-los negativament.
Intentaré fer un resum d'alguns aspectes que us faran reflexionar extrets del mateix llibre:
- Els mestres han de saber allò que desitja conèixer cada infant (pàgina 27).
- La felicitat és un objectiu educatiu (pàgina 31). *No ha de ser un objectiu educatiu sinó SER.
- Hi ha dos tipus d'autoritats: l'autoritat evident que utilitza la força física i l'autoritat encoberta que manipula amb el "consentiment de l'individu" (pàgina 36).
- L'infant difícil és l'infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix, i per tant està en guerra amb el món (pàgina 49).
- Els infants que són lliures expressen menys odi.
- L'ensenyament ve després de jugar (primer cal explorar l'entorn, un mateix...per poder "centrar-nos").
- El triomf s'aconsegueix quan som capaços de treballar amb alegria i viure segurs de nosaltres mateixos (p.78).
- La cara és la imatge de la persona en relació amb el món exterior (p.90).
- El sentit de responsabilitat social o de comunitat s'adquireix a l'adolescència (p.107).
- Qualsevol cosa s'ha de fer per ella mateixa i no en funció de la recompensa (p.121).
- L'obediència ha de sortir de dins i no ser imposada de fora.
- Una persona és la combinació del món i de la gent que l'envolta (p.165).
- Satisfer l'ego és una necessitat vital per a qualsevol ésser humà (p.181).
- La veritable missió destructora significa odi en acció. La creació és la vida i la destrucció la mort (p.188). / En el joc maten simbòlicament l'autoritat per alleugerir les seves pors (.167).
- No podem ser justos perquè no ens coneixem a nosaltres mateixos i no reconeixem les nostres tendències reprimides. Un adult no pot educar mai més enllà dels seus propis complexos (pàgina 208).
- La defecació és un treball de creació pels nens; simbòlicament significa quelcom de gran valor (pàgina 217).
- L'exigència social -allò que pensa la societat- ha de cedir el pas a l'exigència individual (pàgina 226).
- Tenir bones maneres significa pensar en els altres. La nostra conducta conscient és buida de significa perquè fem cas a les normes socials establertes (cedir la cadira...), però les bones maneres formen part del nostre inconscient.
- Es fa veure a l'infant que emocionalment no accepti el seu dret a la pròpia satisfacció (pàgina 265).
- Quan hom s'escandalitza implica que existeix un interès obscè per allò que produeix escàndol (pàgina 270).
- Quan es fan grups del mateix sexe (els mateixos infants), existeix inconscientment l'homosexualitat (pàgina 271). *Podem dir que és una etapa més que cal superar.
- Qualsevol religió té naixement, joventut, vellesa i mort. La idea de Déu canvia quan canvien les cultures (pàgina 276).
- Qualsevol de nosaltres sent alguna vegada la necessitat de fugir de la realitat, altrament no llegiríem una novel·la, ni aniríem al cine ni beuríem un got de whisky (pàgina 278).
- Rebutjar les creences imposades o interioritzades suposa un xoc massa fort i, per això, les anem inculcant als nostres fills (pàgina 283). *Suposo que ho justifiquem dient perquè "sempre s'ha fet i cal seguir-ho fent", com per exemple les tradicions més punyents com són las corridas de toros.
- Un desig insatisfet queda fixat en l'inconscient (pàgina 285).
- Odiem dels altres allò que odiem de nosaltres mateixos. No som lliures emocionalment perquè venim condicionats (pàgina 292).
- El fet de pegar es pot considerar odi a la carn. I la carn significa el cos amb totes les seves exigències i desigs (pàgina 303).
- La neurosi és el resultat d'un conflicte entre allò que li han dit que no ha de tenir i allò que realment desitja (pàgina 314).
- Tots tenim desigs, amors i odis soterrats. El caràcter és una combinatòria de conducta conscient i inconscient (pàgina 328).
- L'infant rep les consciències dels qui l'envolten. La seva infelicitat és el resultat del conflicte entre la consciència i la naturalesa humana (pàgina 331).
- El soroll expressa el seu poder sobre el medi on viu.
- El desig de l'infant de convertir-se en persona gran és un desig de poder (com el fet que tenen els adolescents de fumar d'amagat, pàgina 345).
- L'infant assedegat d'amor esdevé un individu odiós, insociable i criticaire (pàgina 353).
- Tots tenim el nostre patró de valors i mesurem els altres a partir de les nostres mesures personals (pàgina 364).
- Com pot interessar-se, si té un problema inconscient? (pàgina 378).
- La vida és plena de fragments d'interessos (pàgina 287). *Per això, els infants i els adults canvien ràpidament d'activitats.
- La disciplina externa fa que els homes s'aferrin a les seves cadenes (pàgina 401).
I, per acabar, un penjo una presentació sobre "La profilaxi afectiva. Les emocions positives com a font de salut" del Doctor Jaume Rosselló.
I, per acabar, un penjo una presentació sobre "La profilaxi afectiva. Les emocions positives com a font de salut" del Doctor Jaume Rosselló.
Hola. unas propuestas muy interesantes. Seguimos en contacto
ResponElimina