Pàgines

▼

diumenge, 26 d’abril del 2015

MÉS SALUT

[Tot i que algunes vegades he comentat certes experiències i maldecaps docents, el blog és una eina per compartir recursos educatius; però, avui m'agradaria comentar una situació que - espero que molts mestres (i altres persones fora de l'escola) no la visquin-]. 

Mai hagués dit ni afirmat que anar a la feina em faria sentir certa ansietat, però fa mesos que en tinc. Tinc la sensació que no puc estar tranquil·la a l'aula, em sento sovint vigilada i, tot això, em provoca un garbuix d'emocions desagradables: impotència, sensació de "perill" (sempre a l'aguait), angoixa, aversió...

Primer, pensava que eren "ximpleries", però fa temps que certs comentaris, mirades... m'incomoden. També, s'ha de dir que cada dia les dones s'han d'afrontar a certs comentaris que es produeixen al carrer o no (veure article), certes topades i "apropaments" per accidents.

No em pensava que escriuria aquest post, però crec que és necessari conèixer que els i les mestres - a més de poder patir el síndrome del mestre/a cremat- també podem patir qualsevol tipus d'assetjament fins i tot el sexual. 
En cap cas afirmo res, però cal dir-ho - ja ho he fet- i deixar les coses clares amb l'altre/a implicat/da. 

COMPTE! Hi ha persones que mostren la seva simpatia d'una determinada manera que fa que hi puguin haver malentesos. Això pot fer que no "respectin el teu espai personal". 

Notícies i articles d'interès:

El teu "piropo" és violència


a

4 comentaris:

  1. Joana Pardo26 d’abril del 2015, a les 16:20

    Hola, Txell! Afortunadament, no m'hi he trobat mai, en el cas que exposes i per tant no tinc experiència per a orientar-te. Lamento moltíssim saber que et trobes en una situació així, no m'ho puc imaginar...
    En tot cas, crec que ja has fet el primer pas: parlar amb la persona en qüestió i fins i tot públicament, ja que ho has exposat en aquest espai obert que és el blog. Si no funciona, jo no dubtaria en parlar amb qui faci falta i seguir el que marca el protocol del document PDF que has adjuntat.
    T'envio molts ànims, valenta, i aquí em tens pel que necessitis.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. La maleta del precinema26 d’abril del 2015, a les 17:32

    Hola Joana!!!
    Moltíssimes gràcies pel teu recolzament.

    Espero amb candeletes l'últim dia d'escola, malgrat que trobaré a faltar els "peques".

    Un petonet,
    Txell

    ResponElimina
  3. petit món27 d’abril del 2015, a les 21:02

    Hola Txell, mai, amb els 35 anys que fa que treballo, he patit una situació com aquesta, sento moltíssim que tu la visquis. Malauradament aquest tema està a l'ordre del dia i sembla que aquesta "lacra social" difícilment desapareixerà.
    És molt trist que la solució passi per la teva espera a poder fugir, però tristament és la realitat. Poc et puc ajudar si més no t'envio força, coratge, fermesa i molts, molts ànims perquè actuis segons el teu criteri i defensant la teva integritat emcional i psicològica. Endavant!!!
    Tonets

    ResponElimina
  4. La maleta del precinema27 d’abril del 2015, a les 21:10

    Hola Anna, moltes gràcies pel teu recolzament i els ànims que m'envies. Hi ha certes persones que necessiten "tocar" i "afalagar" a les persones i certament no s'adonen que poden incomodar i, fins i tot, avorrir, molestar... amb els seus comentaris i intencions.

    Dilluns superat!

    Un petonet,
    Txell

    ResponElimina