Hola a tots/es,
fa temps que no publico cap entrada d'aquelles que són per a reflexionar..... . Crec que "ja toca".
Molts mestres tenim l'oportunitat de canviar d'escola i podem conèixer noves maneres de fer, nous recursos i un munt de coses més. I en aquestes "visites itinerants", podem escoltar i que no és bo treballar en el mateix poble. Alguns dels avantatges és que no cal utilitzar el cotxe, pots llevar-te més tard, pots quedar-te més estona a l'escola, pots dinar a casa.... I alguns dels inconvenients són que no pots desconnectar de l'escola ni dels nens/es ja que te'ls pots trobar al carrer, fa que puguis ser més tancat i potser els altres "et tenen més controlada i vigilada". Així doncs, és bo o no treballar al mateix poble? Sempre cal treballar al poble veí per evitar els prejudicis interns i externs?
Què en penseu?
Tot seguit, una altra pregunta: si treballes a una escola lluny de casa teva, però en el mateix municipi i et construeixen una escola a 20 metres de casa, què faries? Et canviaràs de casa per tal de no treballar en aquella escola? O per separar la vida professional i personal?
Txell,
ResponEliminano he pogut estar-me de fer un parèntesi en el meu nou rol d'infermera i deixar-te la meva opinió. ;)
En els quasi trenta anys de Fer de Mestra, m'he trobat en totes les situacions i te'n puc fer cinc cèntims de cadascuna.
He treballat a la mateixa ciutat del meu domicili però en diferent barri i ha estat una gran sort: tots els avantatges i mol pocs inconvenient; ja que en ser una ciutat gran poques vegades coincidia amb els infants. A més, les relacions socials en les grans ciutats acostumen a destacar per la discreció.
He treballat i viscut en el mateix barri de la meva ciutat i tampoc m'ha representat cap problema; doncs, en sortir de l'escola deixava de ser la mestra i passava a ser la Carme. Em trobava els infants i les famílies a la botiga,pel carrer, a la platja... un somriure, una salutació... i si en algun moment se m'ha demanat qualsevol opinió docent la meva resposta ha estat: "en parlem a l'escola". Tothom ho ha entès!
Per altra banda, la meva experiència en un poble petit ha estat més complicada. Allà tothom es coneix i els rols de les persones queden difuminats. Fer una consulta al mecànic pel carrer és habitual, demanar opinió al metge a la botiga no és excepcional i fer tutoria al forn tampoc.
En arribar d'una ciutat, acostumada a deixar de ser la mestra a les cinc de la tarda i voler mantenir-ho, va crear una sèrie d'equívocs sobre la meva persona: quina mestra més esquerpa! que poc accessible! Vols dir que els infants s'hi adaptaran? Com que tenia molt clar el que feia, m'era indiferent!
No deixar endur-se pels prejudicis de les altres persones és la solució, el temps tot ho posa al seu lloc. Vaig ser una mestra estimada i una veïna respectada.
Jo crec que no hi ha fórmules màgiques, hi ha un munt de variables a més de les socials.
Estaries en una escola prop de casa que la seva línia pedagògica no compartissis?
Ets una persona assertiva i deixaràs de gaudir de la possibilitat d'anar a dinar a casa pels prejudicis dels altres?
Estem en crisi i fer una gran despesa en transport és un problema econòmic, deixaràs d'anar a peu a treballar pels altres?
En fi, valora el que pots sostenir emocionalment i el que vols i fes-ho!
Petonets estiuencs
Carme
P.D. Si tens un fill i ha de venir amb tu a l'escola és una altra variable a tenir en compte i un altre tema a reflexionar.
Hola Carme!!!
ResponEliminaCarai! Moltes gràcies per la teva opinió. Valoraré tot el que m'has dit (sempre estic oberta a nous consells), i què en penses de portar el fill a la mateixa escola? Evites, per una part, "tenir la cangur" que vagi a buscar el nen/a... .
Els fills a la mateixa escola mereix una entrada a part ha,ha,ha.
EliminaLa meva experiència en un poble petit va ser molt negativa. No ho tornaria a repetir!!!
A la mateixa escola, altres mestres i altres infants no van tenir cap problema, suposo que cadascú és un món!
Ens llegim!
Carme