Aquesta entrada és la segona part de l'entrada anterior. M'agradaria comentar-vos petits canvis que esdevenen GRANS canvis en la manera de com enfoquem les coses, les persones,.... .
Durant la reunió amb les famílies hem d'intentar no etiquetar indirectament (i tampoc directament) als infants. Sovint, efectuem les següents preguntes:
- Com es porta a casa?
- Com és el vostre fill/a?
- És nerviós?
El fet d'utilitzar aquest verb així és com dir alguna cosa "definitivament" (per exemple: és així i no té remei). I si són els pares que comenten que el seu fill és així....nosaltres hauríem de canviar la "situació". Per exemple: Voleu dir? Com és que es mostra nerviós? Per què? Què ha passat? Etc.
Aquest canvi també s'ha de fer durant les avaluacions amb l'equip de mestres, en els informes,.... . I realment costa "esborrar" certs pensaments ja adquirits i emmagatzemats i és un "límit" que hem de procurar establir de nou en nosaltres.
Què en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada