Títol: El buen relato.
Autors: J. M. Coetzee i Arabella Kurtz
Editorial: Literatura Random House, 2015
Opinió: Aquest llibre ofereix un debat entre dos professionals d'àmbits totalment diferents que debaten sobre les finalitats de la teràpia, la mal·leabilitat de la memòria, el dret o no de crear nous records i veritats... i, també hi ha com una vinculació amb l'art d'escriure. Cal esmentar que s'explicita que a partir dels 4 anys apareix la memòria episòdica, per la qual cosa comencem a recordar certes coses d'aquesta etapa quan som grans (capacitat de codificar tot allò què vivim i som capaços d'explicar-ho als altres).
Per altra banda, resulta rellevant comentar que quan una persona forma part d'un grup, es fusiona amb aquest i a vegades es transforma i pot fer coses que individualment no faria (el poder del grup la fa canviar). També, és veritat que els grups no els decidim sinó que sembla que hi hagi "una força" que ens arrossegui i ens seleccioni per formar part d'ell.
Reflexions o cites que m'han semblat punyents:
Pàgina 11: Ser l'autor de la història de la teva vida (inventar-te el teu passat) o bé ser únicament el seu narrador.
La finalitat de la psicoteràpia: alliberar la veu del pacient i la seva imaginació.
Pàgina 17: La veritat és l'única via per aconseguir la llibertat?
Pàgina 24: Les experiències interior i exterior no estan associades sinó en lluita.
Pàgina 47: tots tenim una història personal i hem d'esforçar-nos per convertir-nos en autors d'aquesta història en comptes de deixar que els altres siguin qui ens ho expliquin.
Pàgina 54: el diàleg requereix de la capacitat de projectar-se en un mateix per mitjà de la compassió [...]
Pàgina 115: (és trist, però és la realitat): El nen que no pertany a cap grup és infeliç i els altres el fan ser infeliç.
Pàgina 128: el nadó necessita ser pensat per un altre individu per poder començar a contemplar-se i conèixer-se a si mateix.
Pàgina 131: projectem en els altres aquelles parts de nosaltres que volem alliberar-nos o que no volem conèixer.
Pàgina 164: L'art de l'escriptor consisteix a crear una forma i un punt d'entrada que permeti al lector habitar en un fantasma.
Per altra banda, resulta rellevant comentar que quan una persona forma part d'un grup, es fusiona amb aquest i a vegades es transforma i pot fer coses que individualment no faria (el poder del grup la fa canviar). També, és veritat que els grups no els decidim sinó que sembla que hi hagi "una força" que ens arrossegui i ens seleccioni per formar part d'ell.
Reflexions o cites que m'han semblat punyents:
Pàgina 11: Ser l'autor de la història de la teva vida (inventar-te el teu passat) o bé ser únicament el seu narrador.
La finalitat de la psicoteràpia: alliberar la veu del pacient i la seva imaginació.
Pàgina 17: La veritat és l'única via per aconseguir la llibertat?
Pàgina 24: Les experiències interior i exterior no estan associades sinó en lluita.
Pàgina 47: tots tenim una història personal i hem d'esforçar-nos per convertir-nos en autors d'aquesta història en comptes de deixar que els altres siguin qui ens ho expliquin.
Pàgina 54: el diàleg requereix de la capacitat de projectar-se en un mateix per mitjà de la compassió [...]
Pàgina 115: (és trist, però és la realitat): El nen que no pertany a cap grup és infeliç i els altres el fan ser infeliç.
Pàgina 128: el nadó necessita ser pensat per un altre individu per poder començar a contemplar-se i conèixer-se a si mateix.
Pàgina 131: projectem en els altres aquelles parts de nosaltres que volem alliberar-nos o que no volem conèixer.
Pàgina 164: L'art de l'escriptor consisteix a crear una forma i un punt d'entrada que permeti al lector habitar en un fantasma.
SI EN VOLEU SABER MÉS...
