La globalitat dels aprenentatges és un afer actual i acceptat, però com incloem els especialistes dins l'aula sense que hi hagi un trencament?
Quan ve un especialista, els tutors marxen a fer altres tasques i queda tot compartimentat: "ara toca música", però si el tutor es quedés a l'aula recolzant els especialistes? Es podria fer?
Crec que és una aposta globalitzadora i integradora; tots formem part de l'escola i som un. També, cal esmentar que fa temps que "els de dalt" demanen mestres polivalents, però crec que no existeixen. Com és possible que una persona pugui ser experta en anglès, música, ciències, plàstica...? Potser m'equivoco, però sempre hi ha àrees que no domines o que no t'agraden i no les transmets amb "passió", no?
Què hem de fer per aplicar-ho?
Això depèn de cada escola:
- destinar més especialistes
- si tenim sisena hora, eliminar-la ja que sovint els especialistes cobreixen al tutor (hores d'equip directiu, hores lliures...)
Quins avantatges té?
- els mestres es coordinen amb els altres mestres, és a dir, treballen en equip mestres experts en certs temes
- els docents aprenen estratègies i maneres de fer dels altres mestres
- els alumnes tenen dos mestres a l'aula compartint coneixements
- tots aprenem de tots i construïm un aprenentatge conjunt
Agrupaments i/o organització
- fer tallers de ciències i d'anglès alhora
- fer música i llengua
- fer educació física i llengua (castellà, anglès...)
- fer tallers de plàstica amb anglès
- fer medi i llengua: (parlar d'un conte sobre astronomia...)
Estratègies
Donar-nos suport i acompanyament amb els altres docents i fer-ho extensiu a tota hora.
Per exemple: Ara la X farà la conferència de... Com ens hem de posar? Què us diu el mestre de música alhora de cantar?(postura corporal...).
D'aquesta manera els infants s'adonen que allò que han après és útil i funcional.
Què en penseu? Aquesta manera d'organitzar les àrees i l'escola és un pas més en educació?
