No m'esperava que tot anés tan ràpid.
Fer un bloc per mi era com entrar en una dimensió desconeguda i, en certa manera, aterridora. Però, de mica en mica he pogut anar avançant amb les TIC-TAC-TUC i estic orgullosa del camí que hem fet plegats.
Aquest blog -aquesta petita maleta-, m'ha permès aprendre moltíssimes coses de vosaltres, de la gent que ha volgut compartir les seves experiències i els seus recursos.
És realment satisfactori sentir que hi ha "algú" darrere d'aquest món virtual.
Com haureu vist, farà uns dos anys que el bloc no s'actualitza tan sovint. No sé si la maleta continuarà en funcionament i em pregunto: i si el blog no s'actualitzés, es tancaria? On aniran a parar els recursos, les idees i les propostes que hem construït plegats? Ja veieu que encara desconfio d'aquesta "realitat" perquè és efímera.
Ara m'endinso en una nova situació professional, torno a l'escola rural (del Vallès als Pirineus) i, en certa manera, començo una nova etapa, per la qual cosa, deixo anar aquesta maleta, la nostra maleta que durant aquests tres anys hem anat fent. No us puc afirmar que segueixi penjant cosetes, però faré el que pugui; de moment, podreu anar seguint el pinterest - eina que considero pràctica i de gran utilitat-.
Durant aquests darrers cursos, he vist que el model d'escola ha caducat; intento i segurament també vosaltres, oferir recursos i canviar certes coses a l'escola, però a vegades tinc la sensació de no avançar com voldria o de sentir-me diferent com peix fora de l'aigua. Espero que sortim i canviem entre tots - govern, famílies i mestres- coses (eines, pedagogia, contextos d'aprenentatge, actituds, valors...) que han quedat en desús i no s'adeqüen a les necessitats de la societat.
Només afegir que és i serà una maleta oberta al petit públic.
En aquests darrers anys hem publicat més de 350 entrades i ens han visitat més de 78000 persones.
Moltes gràcies per haver-nos seguit durant aquests anys i esperem que encara gaudiu d'aquest humil blog.